Selecciona Edició
Connecta’t

Urkullu avisa el PP i el PSOE que no toquin el contingent basc

El lehendakari destaca que el sistema de finançament que té el País Basc suposa per a ell i el seu partit una "línia vermella infranquejable"

El lehendakari, Iñigo Urkullu, a Vitòria, en la inauguració del sisè congrés de col·lectivitats basques a l'exterior.
El lehendakari, Iñigo Urkullu, a Vitòria, en la inauguració del sisè congrés de col·lectivitats basques a l'exterior.

La sospita que el PSOE o el PP puguin arribar a qüestionar el sistema de finançament especial del País Basc va fer que aquest dimecres el Govern d’Iñigo Urkullu a advertir que el model de concert i de contingent suposa per a ell i el seu partit una línia vermella infranquejable. L’enrenou neix de les al·lusions d'alguns dirigents socialistes que, tot i que matisades, han alarmat el PNB. Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, no permetrà que agafi força: el programa socialista no qüestionarà la singularitat del finançament basc i navarrès.

N’hi va haver prou a sentir que el contingent ha de ser “revisat” perquè el PNB posés el crit al cel. “No permetrem una modificació unilateral del concert econòmic; és una línia vermella que no admetrem que es traspassi”, va advertir el lehendakari, Iñigo Urkullu, alarmat per les declaracions que ha sentit dir a alguns dirigents socialistes, com l'andalusa Susana Díaz o el valencià Ximo Puig. El sistema és “històric, legal, solidari i eficaç. Està pactat i només redunda en benefici de la ciutadania”, va recalcar Urkullu. A la Cambra basca, el lehendakari va afegir que el concert és “l’element clau” de l'autogovern basc.

L'alarma va sonar també immediatament en el PSE, la secretària general del qual, Idoia Mendia, va rebre amb una preocupació enorme les opinions d'alguns dels seus companys socialistes, no tant pel que havien dit sinó per com ho havia interpretat el PNB. El concert basc va ser inclòs com a sistema de finançament especial en la Constitució i a l’Estatut de Gernika i permet a les tres hisendes forals recaptar els impostos.

Després es negocia l'aportació basca a l’Estat —l'anomenat contingent—. I aquí, en la quantitat del que s'aporta, rau la discussió principal. La llei que estableix el càlcul actual va caducar fa gairebé dos anys i el Govern espanyol no n’ha abordat la revisió.

Un càlcul obsolet

El concert és el sistema especial de finançament que la Constitució reconeix al País Basc i Navarra. Només aquestes dues comunitats tenen la potestat normativa i de recaptació dels impostos estatals.

El contingent és la quantitat que el País Basc i Navarra lliuren a l'Administració central pels serveis que aquesta els presta i per les competències no transferides. Però aquesta xifra gairebé no s'ha actualitzat des del 1981; per això moltes regions critiquen que està obsoleta. A més, Euskadi i Navarra no participen del fons comú de solidaritat. 

La tesi expressada ahir per la presidenta andalusa, Susana Díaz, que “hi ha comunitats més mal finançades que d’altres” i que “cal modificar el contingent basc” va en la seva línia que “la solidaritat ha de ser igual per a tothom”. Una mica més enllà va ser el seu homòleg valencià, Ximo Puig, en al·ludir directament a la diferència entre sistemes de finançament. Des de Castella-la Manxa i Extremadura, els seus presidents, Emiliano García-Page i Guillermo Fernández Vara, també socialistes, diferencien amb claredat el concert basc, que no discuteixen, del contingent actual.

Aquesta és la línia majoritària del PSOE, encapçalada pel seu secretari general, Pedro Sánchez. En el seu entorn s'assenyala que si Sánchez arriba a la Moncloa “complirà la llei” i “buscarà l'acord amb el Govern basc per actualitzar el contingent”. “Però el concert no es toca”, afegeixen.

Complicitat amb el PNB

La direcció federal del PSOE no vol barallar-se amb el PNB, sinó buscar-ne la complicitat. No només perquè li demanarà suport per a una hipotètica investidura de Sánchez a la presidència, sinó perquè no vol empènyer el PNB a la banda dels independentistes catalans.

El responsable econòmic del programa del PSOE, Jordi Sevilla, va retreure al Govern espanyol que pretengui “crear conflictes institucionals”, referint-se aparentment al document que Hisenda ha elaborat amb les opinions de les autonomies, i que inclou els recels d’unes quantes cap al contingent.

Des de Podem, Eduardo Maura, cap de llista per Biscaia, va defensar l'especificitat del sistema basc. Ciutadans assenyala que “no té sentit una Hisenda comuna europea menys en tres o quatre províncies espanyoles”.