Selecciona Edició
Connecta’t

Nou autonomies qüestionen el concert basc

"El problema", sosté un informe d'Hisenda que agrupa les opinions de les autonomies, és "la manera en què es fan els càlculs" del sistema foral

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro (c), amb els consellers d'Economia de Catalunya, Andreu Mas-Colell, i d'Andalusia, María Jesús Montero. Ampliar foto
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro (c), amb els consellers d'Economia de Catalunya, Andreu Mas-Colell, i d'Andalusia, María Jesús Montero.

El model actual de finançament autonòmic –el sistema pel qual es reparteixen els recursos perquè els governs regionals gestionin la sanitat, l'educació i els serveis socials– s'havia de revisar a partir del 2014. El Govern espanyol ho va ajornar, conscient que la crisi ha deixat les arques trontollant i que l'assumpte podia complicar-se amb l'allargada ombra del debat català.

Per esquivar la polèmica, Hisenda va crear l'any passat una comissió per analitzar com ha funcionat el sistema actual, aprovat per l'Executiu socialista el 2009. Les 15 comunitats de règim comú han anat aportant les seves anàlisis. Finalment, la comissió va publicar el passat 16 de setembre un document de 177 pàgines en el qual, entre altres coses, nou autonomies, governades per PSOE, PP i PRC, expressen, amb diferents graus de crítica, les seves inquietuds pels sistemes forals: el concert basc i el conveni navarrès.

Aquests territoris –Astúries, Balears, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Extremadura i Aragó, governades pels socialistes; Castella i Lleó i Múrcia, pels populars, i Cantàbria, en mans dels regionalistes del PRC– subratllen que "el País Basc i Navarra tenen nivells més baixos de pressió fiscal, amb més competències normatives i de gestió en l'àmbit tributari i amb uns nivells de finançament molt superiors als de les comunitats de règim comú". Alguns governs autònoms els qualifiquen com a "privilegis financers aliens als principis constitucionals".

Més solidaritat

En el text, diverses d'aquestes comunitats apunten que el problema no és tant "l'existència" del concert basc i el conveni navarrès com "la manera en què es fan els càlculs dels fluxos d'aquests règims", és a dir, en la quantitat actual del concert –la quantitat que les dues comunitats paguen a l'Estat per les competències no transferides.

La majoria de les 15 comunitats de règim comú consideren que els territoris forals "haurien de participar d'alguna manera en els mecanismes de solidaritat amb el conjunt", per evitar la "desigualtat en l'accés als serveis públics essencials amb el mateix esforç fiscal".

"L'aplicació dels sistemes de concert [basc] i conveni [navarrès] han generat un clar avantatge per als territoris forals", afirma Sandra León al llibre Financiación autonómica: claves para comprender un (interminable) debate. Aquesta obra explica que part d'aquest desfasament es deu als índexs per determinar la recaptació de l'IVA i de l'impost de societats: “El procediment resulta opac i està obsolet, ja que s'aplica a índexs congelats des de fa més de 25 anys”. Per tant, el que proposen les comunitats és revisar el càlcul del concert basc, no suprimir-lo ni canviar-ne l'estructura.