Selecciona Edició
Connecta’t

La pel·lícula que Bigas Luna no va poder rodar

Carles Porta estrena ‘Segon origen’, adaptació de la novel·la de Manuel de Pedrolo, sobre un guió del cineasta mort el 2013

Làmina de 2009 de Bigas Luna sobre 'Segon origen'.
Làmina de 2009 de Bigas Luna sobre 'Segon origen'.

Aigua, sang i llet. Aquests eren els fluids essencials per a la vida, segons José Juan Bigas Luna (Barcelona, 1946 – la Riera, Tarragona, 2013). En va viure envoltat i el seu cinema va gaudir d'aquests líquids, gairebé amniòtics. Pits dels quals sortia llet materna, mars que bressolaven els humans, sang que tacava la carn. De tots, n'hi ha una gran reguera a Segon origen, que s'estrena divendres, l'última pel·lícula que va escriure i va encarar el cineasta, que fins i tot va assistir a la primera lectura de guió dels protagonistes, i que després de la seva defunció ha dirigit el seu productor, Carles Porta.

Per als no catalans, Mecanoscrit del segon origen, una novel·la de Manuel de Pedrolo publicada el 1974, és un complet misteri. Per als catalans, és un dels seus llibres. Ha marcat la infància de diverses generacions, ja que durant dècades era lectura obligatòria a les escoles i va suposar la primera novel·la de ciència-ficció que llegien. Ha venut més de 2,3 milions d'exemplars. Fa 27 anys, Bigas Luna ja es va plantejar la possibilitat de portar-la al cinema, un esforç que va resultar erm perquè no va haver-hi entesa amb Pedrolo.

“Vaig comprar els drets el 2007 per adaptar-la perquè em semblava que hi havia una gran història al seu interior”, explica Porta. “Immediatament, pensem en Bigas Luna perquè som una productora petitona i ell tenia nom i interès”. Va ser la filla de Pedrolo, responsable de la seva herència, qui els va posar sobre la pista de Bigas Luna. “Segon origen està en l'imaginari col·lectiu de qualsevol català. Fins a tal punt que, el 1984, va ser la primera sèrie que va fer TV3”.

Èdip per salvar la humanitat

Fotograma de 'Segon origen', de Carles Porta.
Fotograma de 'Segon origen', de Carles Porta.

La lectura de Mecanoscrit del segon origen ha fet vibrar durant dècades els adolescents catalans per la seva temàtica apocalíptica i perquè inclou al final una reflexió sobre el futur de la humanitat que té molt a veure amb el complex d'Èdip. El llibre es va convertir en referència obligada A l'assignatura d'ètica, i va obrir grans debats. Quan es va saber que l'adaptaria al cinema Bigas Luna, alguns van témer una conclusió encara més sexual. En canvi, s'ha suavitzat una mica. “No ens hem allunyat gaire de les frases finals de la novel·la”, explica el seu director, Carles Porta. Certament, però és una coproducció internacional i pot ser que això hagi llimat el rotund tancament eròtic literari.

Porta i Bigas Luna, coguionistes amb Carmen Chaves, van decidir canviar alguns elements. D'entrada, el causant de l'apocalipsi a la Terra, a la qual només sobreviuen una adolescent, l'Alba, i un nen fill d'immigrants africans, el Dídac, ja no seria una invasió alienígena. “Calia traslladar la trama a l'actualitat. Calia mantenir al cor la seva història d'amor valent, i la reflexió sobre el complex d'Èdip. Però ara mateix ens preocupa més l'escalfament global i no un atac extraterrestre”. Així que la gairebé extinció de la humanitat arriba provocada per tempestes solars. “Bigas sempre va parlar de la terra, d'allò tel·lúric”, explica Porta. I així esclata a Segon origen l'ideari del cineasta, cimentat en la sexualitat i l'ecologia. “Potenciem el costat eròtic de la relació entre els adolescents, sense anar massa lluny. Buscàvem una pel·lícula blanca perquè els lectors de la novel·la, de 12 anys d'ara endavant, poguessin veure-la”.

Però Bigas hi és. I de quina manera. Més enllà dels homenatges obvis, com que quan els nois veuen una pel·lícula, aquesta sigui Jamón, jamón. O que un gos es digui Pirata, com el del director. Hi ha moltes més picades d'ullet: un personatge cava un hort —una passió del realitzador mort— i exclama: “La terra ens cuidarà”. El Dídac i l'Alba tenen un fill, i quan ella alleta el nadó, s'escapa una mica de llet materna. El Dídac passa el dit pel mugró i assaboreix el líquid. “És amarga”, exclama, i l'Alba respon entre rialles: “Doncs a ell li agrada”. Un altre símbol més. La cova en la qual investiga el pare de la protagonista reflecteix la Terra com a úter, un concepte de Bigas que es remarca amb la seva entrada en forma de vulva. 

Els seus dibuixos

“Bigas va morir el divendres 5 d'abril de 2013 quan érem a punt de rodar”, recorda Porta. “Ell havia presidit una primera lectura de guió el 17 de gener. Després, va ingressar una setmana per a un cicle de quimioteràpia i no va funcionar. Desgraciadament, va evolucionar a pitjor”.

A l'hospital van treballar gairebé cada dia. “A mi em va amagar la gravetat de la seva leucèmia. El dilluns i el dimecres abans de morir encara vam parlar dues vegades per telèfon. Em deia: ‘Això hi ha de ser, tu tira, tu tira’. I jo que sí, que ja tirava, però que sense ell…”. Aquell dimecres a la nit Bigas Luna va entrar en coma. “Vaig descobrir més tard que m'estava enviant missatges. Jo anava molt a la Riera [Tarragona] a casa seva, perquè visc a Lleida i no hi ha més de 45 minuts amb cotxe. En aquelles reunions em deia que jo tenia fusta de director i a la resta de l'equip que em fessin cas. Jo només pensava que Bigas estava cansat i que confiava en mi, però mai en què el succeiria com a realitzador de Segon origen”.

Làmina de Bigas Luna. ampliar foto
Làmina de Bigas Luna.

De Bigas hi ha també els seus dibuixos, uns esbossos que fiten visualment l'acció. O el diari del pare de l'Alba, un científic —trasllat del cineasta mort— que estudia el canvi climàtic: creat amb il·lustracions de Bigas Luna, va ser maquetat finalment per una de les seves filles. El seu director concreta: “Amb tot, la pel·lícula és 100% Porta, perquè de Bigas Luna només va haver-n'hi un i va ser irrepetible en la seva iconografia. Imitar-lo hagués estat ridícul. Si algú vol veure una pel·lícula Bigas pota negra, s'equivoca. Però ell hi és”.

Bigas Luna, el setembre de 2012.
Bigas Luna, el setembre de 2012.