Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona, capital del mòbil (robat)

La ciutat és un maldecap per a les operadores de telefonia, víctimes dels fraus milionaris de màfies que saquegen les targetes SIM sostretes a turistes

Un grup de turistes fent-se 'selfies' a la Rambla.
Un grup de turistes fent-se 'selfies' a la Rambla.

Al gal·lès Osian Rhys Edwards, un professor de primària de Barmouth, li van robar el telèfon una nit que caminava una mica despistat pel centre de Barcelona. Una mala passada: els contactes, correus, l'aparell... Ho va donar per perdut, ho va anul·lar i va tornar al seu país. Però el disgust definitiu li va arribar a la bústia de casa quan va tornar de les seves vacances: Vodafone li reclamava una factura de 20.000 euros en trucades associades al seu número de telèfon. Algú havia estat contactant aquella mateixa nit repetidament amb dos serveis premium dels quals no en tenia cap constància. En poques hores s'havien gastat –i havien cobrat per l'altra banda– el que ell guanyaria en un any.

Rhys, com donava fe The Guardian amb la història que va publicar i en un enfilall de noms, no va ser el primer britànic ni l'últim a patir el robatori i el saqueig de la seva targeta SIM per part de bandes de pirates informàtics radicades a Barcelona. Els mòbils dels turistes (que triguen més a cancel·lar el seu número) són un botí perfecte: pel terminal, que es revèn, i per la línia, que utilitzen per trucar a números de pagament i aconseguir veritables fortunes. El temps que transcorre entre el robatori i la cancel·lació de la línia de l'usuari és clau. És l'espai on fan de forma automatitzada les trucades a números de tarifació especial a l'estranger que pertanyen a algun membre de l'organització. Per ampliar aquest marge d'operació, el millor són companyies sense seu a Espanya. I per augmentar el benefici, el millor és fer-ho alhora amb desenes de números diferents. Al final, a efectes pràctics, és com transferir diners del compte del turista a la dels delinqüents.

La Policia Nacional va desarticular una banda que havia defraudat uns dos milions d'euros a l'operadora dels EUA AT&T

L'empresa nord-americana AT&T va arribar a xifrar els danys causats per aquestes bandes organitzades al voltant de 50 milions d'euros –encara que només en tenien justificats dos milions– i 3.000 afectats. Farta de la situació a Barcelona, aquesta companyia va denunciar la situació a Europol i, conjuntament amb el Cos Nacional de Policia (CNP), va començar una investigació el setembre de 2013 a la capital catalana –un any abans havien tingut un altre cas igual– que va acabar l'estiu passat amb la desarticulació d'una de les bandes més importants dedicades a aquest negoci.

Barcelona, la ciutat que durant una setmana brilla com a lloc de trobada i innovació de totes aquestes empreses amb el Mobile World Congress , és la resta de l'any un mal de queixal per a les operadores del sector. La Conselleria d’Interior va xifrar fa un any el nombre de robatoris de mòbils al voltant de 100 terminals al dia, especialment al districte de Ciutat Vella. És tan comú i fet publicitat als països d'origen, que molts estrangers han començat a fingir robatoris a Barcelona dels seus mòbils només per cobrar de les asseguradores, assenyalen fonts d'una de les firmes afectades. Aquest fenomen s'expandeix a la resta d'Espanya, on segons la Secretaria d'Estat de Seguretat es van produir l'últim any 279.319 denúncies per substracció de mòbils (el que equival a 1 mòbil robat cada 2 minuts i un augment del 19% en un any).

Però per a les operadores, Barcelona segueix sent el focus principal de fraus. “Sens dubte és l'epicentre, però es deu bàsicament a l'afluència de turistes que rep”, explica un portaveu de Vodafone. “Quan hi ha un cas d'aquest tipus, nosaltres ens fem responsables de tots els càrrecs realitzats després de la petició de la desactivació. També aquí poden passar minuts que corren a compte nostre. Però els anteriors, són a càrrec del client”, insisteix. No obstant això, després de mesos pledejant, Vodafone es va veure obligada a pagar els 20.000 euros de Rhys i moltes altres companyies han hagut de passar pel mateix després d'una llarga campanya informativa que va realitzar The Guardian al Regne Unit.

A Barcelona es roben uns 85 mòbils al dia, segons les xifres facilitades per Interior el 2014

L'estructura d'aquestes organitzacions delictives té diversos nivells: lladregots al carrer robant, amos de bars de la zona centre que emmagatzemen els terminals que els lladres sostreuen en una mateixa nit (al Paral·lel n'hi ha varis i no és complicat veure com ho fan qualsevol nit) i alguns locutoris i botigues de reparació que es dediquen a desmuntar-los i extreure'n les targetes l'endemà. Alguns telèfons simplement s'alliberen per revendre'ls i el seu propietari els reemplaça per un nou. Uns altres donen molt més joc i les seves targetes acaben en una SIM box [aparell per fer trucades automàtiques des de moltes targetes alhora] generant ingressos en algun número premium de qualsevol país llunyà. I aquí comença el maldecap per a l'usuari, la policia i l'empresa. Caçar els pirates és complicat. A la part de l'organització radicada a l'estranger, impossible.

A l'operació Phantom, feta aquest estiu, la Policia Nacional va trobar 83 telèfons mòbils, 81 targetes SIM, 6 ordinadors portàtils, 18 dispositius de memòria, 16 targetes de crèdit i 6.200 euros. Pedro Morales, inspector en cap del Grup de Delictes Tecnològics especialitzat en fraus, recorda que es tractava d'una banda de pakistanesos que utilitzava programari disponible a Internet per fer trucades amb les targetes robades. “Sabíem per les escoltes i les antenes que operaven de matinada. Quan vam entrar els vam trobar connectats a les pàgines i tarificant”, recorda.

Molts turistes són víctimes de robatoris i en arribar al seu país troben factures de telèfon per valor de desenes de milers d'euros

El problema, assenyalen tots els consultats, és la destinació dels diners, molt difícil de rastrejar i que en alguns casos pot servir per finançar organitzacions terroristes. No és el cas de les operacions resoltes a Barcelona, on no suposa una línia d'investigació. Però va passar a l'atemptat de Mumbai de 2008, on els terroristes es van finançar amb un mètode similar. En aquest cas van aconseguir defraudar 2 milions de dòlars a AT&T mitjançant el pirateig d'unes centraletes telefòniques que van posar a trucar a un número premium. Els diners van anar a parar directament a la logística de l'atemptat. “No em consta en aquest cas. Però hi ha hagut detencions internacionals d'altres delinqüents que han fet gairebé el mateix amb aquestes finalitats”, assenyala Álvaro del Hoyo, analista de l'empresa S21sec.