Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

L’esquerra noquejada

El vot de les classes populars a Ciutadans el 27-S va ser només conjuntural, no va ser ideològic, i aquells barris tornaran a votar l’esquerra

Una de les conseqüències de les eleccions celebrades a Catalunya el passat 27 de setembre ha estat que l'esquerra ha tingut un dels seus pitjors resultats. Les eleccions les ha guanyat un partit nacionalista amb majoria de diputats de dretes (Junts pel Sí) i l'oposició l'encapçalarà un partit espanyolista de dretes (Ciutadans). Així ha quedat el panorama electoral després de l'envit plebiscitari.

Mas i els seus han perdut la seva aposta plebiscitària però han obtingut un premi no menor: han clavat un bon cop a l'esquerra al seu feu, als barris populars, i no només de l'àrea metropolitana sinó també en zones urbanes de l'interior i de la costa. No és un resultat casual, forma part de l'estratègia de la confrontació Espanya-Catalunya i així evitar parlar de les retallades, les privatitzacions, la corrupció i la pèrdua de drets socials durant els últims cinc anys.

La creació de Junts pel Sí (JxSí) també forma part d'aquesta estratègia. Les eleccions municipals van significar un fort augment de les confluències socials i polítiques d'esquerres que van culminar amb la victòria de Barcelona en Comú a la capital de Catalunya i a moltes altres ciutats del país i de la resta de l'Estat. El perill per a CiU que es creés una confluència semblant en l'àmbit de les autonòmiques va ser una de les causes dels moviments de Mas i CDC cap a la creació d'aquella confluència que tenia dos objectius clars: no parlar del balanç de govern ni de la corrupció i parlar només del que els unia, el procés independentista. El fracàs de la confluència forta (Guanyem, Procés Constituent, ICV, EUiA, CUP i altres forces) els va aplanar el camí.

Finalment, la decisió clarament antidemocràtica i que al final va triomfar de declarar com a plebiscitàries les eleccions autonòmiques va polaritzar els votants a favor o en contra de la independència. Recorden que els nacionalsobiranistes deien que les eleccions havien de ser plebiscitàries perquè feia falta explicar-nos? Doncs així ho han cregut també molts electors. El resultat final d'aquesta decisió ha estat que la majoria de la ciutadania ha votat en clau nacional i el país s'ha fracturat socialment i electoralment en dos blocs, entre els favorables i els contraris al procés de JxSí i la CUP.

El resultat ha estat que la majoria de la ciutadania ha votat en clau nacional i el país s’ha fracturat socialment i electoralment en dos blocs

Bona part de la classe treballadora dels barris populars ha votat contra la corrupció i contra la independència ja que molts s'oposaven a trencar els llaços socials i familiars amb la resta de l'Estat. En aquest embolic, C's ha recollit els seus vots ja que s'ha presentat com el partit que lluita contra la corrupció (no té casos com el PP) i el garant de la unitat d'Espanya, desplaçant el PP en aquesta causa nacional. Les persones més maltractades per la crisi, que a Catalunya es pateix amb més força a causa de les polítiques de retallades del Govern de Mas i Junqueras, no han volgut escoltar les forces polítiques que mostraven clarament el rebuig a aquestes polítiques i feien propostes de sortida de la crisi. Tampoc aquests partits han sabut crear un missatge clar dirigit als treballadors que fes front al maniqueisme nacionalista.

La pregunta és si aquest vot de les classes populars als populistes conservadors de Ciutadans serà només conjuntural. Tinc molt clar que no ha estat un vot ideològic, que els barris populars tornaran a votar l'esquerra ja que és la que defensa els seus interessos. Que així sigui depèn de tres coses. En primer lloc, que els partits d'esquerra facin propostes radicals, de lluita contra les polítiques i els governs de dretes i que posin damunt la taula solucions definitives que facin front a la pobresa, les desigualtats, l'exclusió, la pèrdua de drets i la corrupció amb propostes com la renda bàsica universal, el repartiment del treball, la nacionalització de la banca i la lluita contra el canvi climàtic i un nou model energètic (que no han fet en aquestes eleccions). En segon lloc, que hi hagi una veritable confluència de les esquerres en les properes eleccions; i l'última, i com a conseqüència de la segona, que aquesta confluència plantegi un referèndum vinculant per decidir la relació administrativa entre Catalunya i l'Estat espanyol.

Si no és així, a Catalunya tornarem a enfrontar nacionalismes. I a la resta de l'Estat, com a Catalunya, tornaran a governar les polítiques de dretes. Insuportable.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història.