L’FMI també creu que Espanya incomplirà l’objectiu de dèficit

A l'economia espanyola pesen més els avantatges del nou escenari internacional (petroli més barat, euro depreciat enfront del dòlar i interessos baixos) que els desavantatges (menys exportacions a la Xina, menys demanda des de l'Amèrica Llatina). O això ha de pensar el Fons Monetari Internacional (FMI), que eximeix Espanya de les revisions a la baixa que proliferen en el seu últim informe econòmic, presentat aquest dimarts a Lima (Perú), on el Fons celebra aquesta setmana la seva assemblea anual.

L'FMI, que torna a destacar que el creixement de l'economia espanyola és “especialment intens” en comparació del de la zona euro, s'agafa a la previsió que ja va fer al juliol, quan va anticipar que el PIB espanyol avançaria un 3,1% aquest any i un 2,5% el proper. És un vaticini una mica menys optimista que el de l'Executiu de Rajoy, que espera un creixement del 3,3% el 2015, però suficient per col·locar Espanya al capdavant del creixement entre els països avançats.

Entre els països europeus avançats, només Irlanda(4,8%), Luxemburg (4,4%), Txèquia (4,8%) i Eslovàquia (3,2%) registren taxes de creixement superiors a la previsió de l'FMI per al 2015. De mitjana, l'avanç de la zona euro es queda a la meitat del que creixerà el PIB espanyol aquest any.

Però l'impuls de la recuperació espanyola no serveix encara per recuperar el nivell d'activitat previ a la crisi, alguna cosa que ja han fet la majoria dels països de la zona euro. I les previsions revelen que la taxa d'atur espanyola segueix sent la més alta, només darrere de la de Grècia (27%).

Això sí, el Fons aprofita per ajustar el millor pronòstic econòmic a les seves perspectives laborals, que no canviava des de juliol. De manera que ara anticipa una taxa d'atur mitjana del 21,8% aquest any i del 19,9% el proper, un pronòstic molt similar al que sosté el Govern espanyol.

Un de les pegues que observa la institució que dirigeix Christine Lagarde té a veure amb la desacceleració dels ajustos sobre els comptes públics. El Fons pronostica que les administracions públiques espanyoles incompliran els objectius de dèficit públic, compromesos amb Brussel·les. Calcula que Espanya tancarà amb un forat pressupostari del 4,4% i del 3,2% el 2015 i 2016 respectivament, la qual cosa suposa dues i quatre dècimes més del previst inicialment.

Les projeccions del Fons allunyen fins al 2017, quan Espanya rebaixarà el seu dèficit per sota del 3%, el nivell per sota del com sortirà del Procediment de Dèficit Excessiu imposat per Brussel·les.

Els dubtes sobre el compliment del dèficit han refermat en les últimes setmanes per l'avançament de les rebaixes fiscals i altres augments de despesa (devolució paga extra funcionaris) abans del 20-D. A més, el projecte de Pressupostos que es tramita a la Cambra alta també ha contribuït a alimentar aquests dubtes, als quals recentment s'hi ha sumat la Comissió Europea.

A pesar que anticipa que hi haurà desviacions en el dèficit, el Fons augura que el deute no depassarà la barrera del 100% del PIB. L'animós creixement de l'economia espanyola permetrà que encara que creixi l'endeutament la taxa quedi per sota d'aquesta cota psicològica.