Selecciona Edició
Connecta’t
REPRODUCCIÓ

Música a la vagina per estimular el fetus durant l’embaràs

Un estudi prova que, a les 16 setmanes de gestació, els fetus hi senten i responen a sons musicals rebuts per via vaginal

Mozart, Mickey Mouse, Queen o Adele cantant a cappella han aconseguit despertar de la seva letargia un centenar de fetus que dormien plàcidament a l'úter de les seves respectives mares. Ja se sabia que la música és un llenguatge universal i que travessa fronteres, però que entre aquests límits hi hagués la paret abdominal i que un so melòdic pogués penetrar el gairebé insonor úter matern fins a estimular un fetus als quatre mesos d'embaràs és la novetat que porta un estudi presentat per investigadors de l'Institut Marquès de ginecologia i obstetrícia de Barcelona. El treball prova que, a partir de les 16 setmanes de gestació, els fetus ja hi poden sentir i fins i tot responen a estímuls musicals emesos des de la vagina de la mare.

Serveix de poc o de res, segons els signants de l'estudi, la pràctica d'estimular les criatures amb música emesa a través d'auriculars gegants enganxats a la panxa de la mare. La paret abdominal té "moltes capes i molt gruixudes", que fan que el so que arriba a l'úter sigui distorsionat i gairebé com un murmuri, per això el fetus ni s'immuta. Tampoc els futurs nadons responen a les vibracions sonores no musicals encara que s'emetin des de la vagina (amb un vibrador, per exemple). Els responsables de l'estudi, que publiquen el seu treball aquesta setmana a la revista britànica Ultrasound, conclouen que l'única manera que la música penetri a l'úter gairebé insonoritzat i provoqui una resposta de la criatura és a través de la vagina.

Hem aconseguit comunicar-nos amb el fetus”, conclou la doctora López -Teijón, autora de l’assaig

Així, els investigadors van dissenyar un prototip d'altaveu que es va introduir a la vagina d'un centenar d'embarassades que van participar en l'assaig clínic. L'aparell, que ja es comercialitza amb el nom de Babypod (uns 120 euros), és un altaveu de silicona que s'introdueix a la vagina i del qual penja un cable que es connecta a un reproductor musical. Independentment del volum al qual emeti el reproductor, l'aparell redueix a 54 decibels tots els sons. La primera vegada que el van provar, amb una doctora del mateix centre embarassada de sis mesos com a conillet d'Índies, sonava la guitarra de Paco de Lucía. L'ecografia va descobrir com la criatura es despertava, movia la boca i fins i tot la llengua davant els primers acords del compositor gadità. "Ens vam quedar en xoc mentre Paco de Lucía seguia tocant", recorda la doctora Marisa López-Teijón, cap del Servei de Reproducció Assistida de la clínica i principal investigadora de l'assaig. 

L'assaig clínic va provar la diferència entre tres tipus d'estimulació fetal diferent. Els investigadors van repartir les embarassades (entre 14 i 39 setmanes de gestació) en tres grups: música per via abdominal –uns 100 decibels, que corresponen al soroll que fa un tren en moviment–, per via vaginal –són 54 decibels, similar al so d'una conversa en to tranquil– i vibracions sonores no musicals emeses des de la vagina –uns 70 decibels, com una xerrada en to elevat–. La música va ser la Partita per a flauta sola en la menor, de Johann Sebastian Bach. Les ecografies van revelar que, aplicant música vaginal, el 87% dels fetus movien la boca o la llengua i prop del 50% va reaccionar obrint molt la mandíbula i traient la llengua al màxim. "Aplicant música emesa des de l'abdomen o vibracions sonores, aquests canvis en les expressions dels fetus no es van observar", expliquen els investigadors. 

Fotografia del fetus traient la llengua com a resposta a l'estímul musical.
Fotografia del fetus traient la llengua com a resposta a l'estímul musical.

A mesura que avança la gestació, la reacció dels fetus és més significativa. Malgrat que els investigadors no saben a què es deuen aquests moviments dels fetus en sentir la música, el professor Alberto Prats, catedràtic d'Anatomia i Embriologia Fetal de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, treballa amb la hipòtesi que "la música indueix a moviments de vocalització perquè activa circuits cerebrals primitius relacionats amb l'estimulació del llenguatge i la comunicació". 

"Per primera vegada hem aconseguit comunicar-nos amb el fetus", conclou la doctora López-Teijón. Els investigadors asseguren que han aconseguit que la criatura hi senti com un nounat, amb la mateixa intensitat i sense distorsions. A més, l'estudi prova que els fetus hi senten des de la setmana 16 –la literatura mèdica confirmava la funcionalitat de l'oïda deu setmanes després–. La investigació permetrà descartar la sordera fetal, agilitar les ecografies i, fins i tot, reduir l'estrès de les mares que es posen nervioses quan no noten moure's el fetus.

Serveix de poc o de res, segons els signants de l’estudi, la pràctica d’estimular les criatures amb música emesa a través d’auriculars gegants enganxats a la panxa de la mare”, diuen els autors de l’estudi

L'assaig clínic va començar amb 106 dones, però, en un any ja s'han sotmès a la teràpia de música vaginal més d'un miler d'embarassades. Els investigadors volen obrir la pràctica a tota la població però, adverteixen, també cal respectar els cicles de son dels fetus. "Recomanem uns 10 o 20 minuts al matí i a la nit", conclou López-Teijón. Quant a la música, millor melòdica. L'estudi demostra que, abans que la veu de les seves pròpies mares, els hits musicals que prefereixen els fetus són les peces de Mozart, Bach o Queen.