Selecciona Edició
Connecta’t

Els ibers, cada vegada més homes de mar

Excavat un segon vaixell d'aquesta cultura al cap de Creus

Tasques submarines al fons marítim de la cala Cativa.
Tasques submarines al fons marítim de la cala Cativa.

A la part septentrional del cap de Creus, algunes milles davant del litoral del Port de la Selva (Alt Empordà), les aigües amaguen les restes d'una embarcació de tot just 10 metres d'eslora d'entre els anys quaranta i trenta del segle I a. C. que transportava cent àmfores de vi procedent de la zona del Baix Llobregat en direcció a Narbona. Els experts del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), que han pogut datar l'embarcació gràcies, entre altres coses, als objectes de la marineria, han determinat aquest setembre que el Cala Cativa I és el segon derelicte estudiat íntegrament, després del del Cap de Vol, que té “un sistema constructiu propi de la costa ibèrica”.

El Cala Cativa I va ser descobert fa 121 anys per Romualdo Alfaras, un erudit veí del Port de la Selva i un precursor de l'arqueologia subaqüàtica. A mitjan segle XX hi va haver un altre intent de baixar per estudiar-lo, però la falta de finançament ho va impedir.

No ha estat fins a aquest mes de setembre que els arqueòlegs del CASC s'han capbussat fins al fons de sorra, a més de 30 metres de profunditat, on hi ha les restes d'aquest derelicte. Han apartat els milers de fragments del centenar d'àmfores que transportava (de 22 litres de vi cadascuna) i tot just han trobat el fons del vaixell. Això sí, set metres del casc de fusta, la quilla i les quadernes, amb la mateixa tradició constructiva pròpia a la costa ibèrica que el Cap de Vol. Aquest sistema, descobert fa poc, respon “a una necessitat nàutica del moment”. La costa catalana d'aquella època no era com en l'actualitat, hi havia una sèrie important de maresmes i llacunes interiors i amb un vaixell pla podien passar d'un estadi marítim a un de lacunar.

El fet que sigui més petit que el Cap de Vol “també reforça la idea que aquests vaixells són d'aquí, perquè un vaixell tan petit no seria d'un altre lloc i vindria a comerciar a aquesta costa. És l'evolució perfecta que necessitàvem, com que és més petit i més antic defensa la nostra teoria”, assegura el director del Museu Arqueològic de Catalunya-CASC, Gustau Vivar, i el seu equip. Els arqueòlegs creuen que la zona geogràfica de la drassana d'origen d'aquests dos derelictes se situaria al Conventus Tarraconensis (l'actual costa catalana i valenciana). Feien la ruta entre el Baix Llobregat i Narbona durant tres o quatre dies, depenent dels vents.

“La importància del Cala Cativa I i del Cap del Vol rau en el fet que serà un abans i un després per entendre la cultura ibèrica relacionada amb el mar”, assegura Vivar. Es tracta, segons ell, “del primer moment, són els inicis de la producció d'aquest vi que procedeix de la zona del Baix Llobregat, de Badalona (Baetulo) i Mataró (Iluro) i va cap a Narbona; és el principi del comerç d'aquest vi”. Els especialistes consideren que a partir d'ara cada vegada descobriran més derelictes amb aquest sistema constructiu. "És qüestió de probabilitat; d'una banda, perquè eren els de construcció local i, de l'altra, perquè entenem millor aquesta tècnica”, testifica el director del CASC.

La dificultat d'aquesta campanya de setembre al Cala Cativa I, a causa de la gran profunditat en què han de treballar els arqueòlegs, amb 20 minuts de descompressió per cada mitja hora d'immersió, s'ha vist reduïda per la col·laboració amb el Departament d'Antropologia de la Universitat del Sud de Califòrnia. Gràcies a aquesta col·laboració, els arqueòlegs del CASC estan utilitzant de forma pionera al món diversos iPads adequats amb caixes estanques per poder treballar al fons del mar. La universitat americana, de la qual un dels professors ha fet el curs d'arqueologia amb el CASC, ha aportat aquest material per poder dibuixar a temps real les característiques del derelicte. A banda de la comoditat, això els permet economitzar temps. S'estalvien dibuixar amb llapis al fons del mar i haver de passar les dades a l'ordinador una vegada a terra.

Una productora audiovisual està fent un documental sobre el Cala Cativa I i el Cap de Vol i el Museu de Badalona per demostrar que al segle I a. C. ja hi havia a Catalunya una primera exportació importantíssima.

Un pioner de l’arqueologia subaquàtica

M. R.

Romualdo Alfaras era un erudit fill del Port de la Selva. Se'l pot considerar, segons el director del CASC, Gustau Vivar, “un precursor de l'actual arqueologia subaquàtica”. Amb el que sabien i amb els mitjans de què disposaven, van fer segurament una de les primeres actuacions amb cara i ulls d'Europa; tot i que en altres llocs també es feia, “va ser un pioner”, manté Vivar. Després de recuperar unes seixanta àmfores del fons del mar, l'agost del 1894 va escriure un article relatant-ho amb tota mena de detalls al Butlletí de l'Associació artisticoarqueològica barcelonina.

Alfaras va seguir un record d'infància de com un pescador de palangre del poble, després de comprovar que no contenia cap tresor, li va regalar al seu avi una àmfora que havia quedat enganxada a l'ham prop de la punta Cativa, i es va deixar portar per una mica més que curiositat. Va parlar amb bussos pescadors de coral i en va contractar tres i va convidar a l'expedició dos artistes amics seus que estiuejaven a la localitat. Un d'ells, Frederic Marés, va finançar parcialment l'expedició a canvi de quedar-se part de la pesca. 

El 22 d'agost del 1894 van sortir del port tres llaüts i durant dos dies, amb escafandres, cordes d'espart i cànem, van estar traient àmfores de diferents maneres, en total 62, de les quals unes 40 estaven gairebé en perfecte estat. Estan exposades al Museu Arqueològic de Catalunya i a la Fundació Marés.

Després de l'estudi de les àmfores, el 30 d'agost del 1894 va escriure l'article en el qual explica el comerç de l'època i descriu tota l'aventura de recuperació de les àmfores i com s'imagina que va ser la “furiosa tempestat” que va fer desaparèixer el vaixell al fons del mar. El seu coneixement i les seves paraules demostren que es tractava d'“un lletrat” que no només pretenia treure àmfores, sinó “fer història marítima”, assegura Vivar. El 1895 va voler tornar al vaixell, però des de Comandància Marítima es van assabentar de la troballa i li van dir que havien de vendre-les i repartir-se el benefici entre el descobridor i el propietari del terreny, l'Estat. Ell es va negar a vendre patrimoni, i va oblidar per sempre aquell derelicte. Per Vivar, “el més destacable del personatge és que no té una fi econòmica, ja està conscienciat que vol fer història”.

Fa 121 anys, quan a Empúries ni tan sols havien començat les excavacions i l'arqueologia estava en els seus primers estadis, Alfaras ja va signar el seu article com a “corresponsal de l'arqueologia”.