_
_
_
_
_

El Suprem deixa un càstig mínim a la trama policial dels macrobordells

El tribunal redueix a una pena d'inhabilitació els sis anys de presó imposats a un comissari de Policia

Jesús García Bueno

La trama de corrupció policial al voltant dels macroprostíbuls Riviera i Saratoga, de Castelldefels, ha sortit beneficiada del seu pas pel Tribunal Suprem (TS). L'alt tribunal ha rebaixat de forma substancial penes de presó, n'ha canviat unes altres pel pagament d'una multa o ha absolt 15 de les 20 persones que, fa amb prou feines un any i mig, van ser condemnades per una sèrie de delictes relacionats amb l'explotació sexual de dones i el suborn a comandaments del Cos Nacional de Policia (CNP).

El cas més emblemàtic d'entre els 20 acusats és el del comissari Luis Gómez, que va ser cap de la unitat contra la immigració il·legal del CNP. L'Audiència de Barcelona va condemnar Gómez a sis anys de presó per un delicte continuat de suborn i li va imposar, a més, 14 anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics. Gómez va evitar que es fessin inspeccions en els dos macrobordells de Castelldefels a canvi de diners, convidades a dinars o estades en hotels. També va permetre que els propietaris dels bordells paguessin una consulta mèdica al seu fill.

La decisió del Suprem és molt més benèvola amb el comissari: li imposa només una pena d'inhabilitació (de tres anys) i una multa de 12.000 euros; l'absol, a més, del delicte d'omissió de perseguir delictes. El Suprem argumenta que dels fets provats en la sentència inicial només es pot concloure que Gómez “va deixar de fer les inspeccions policials” que va hauria d'haver dirigit contra el Riviera i el Saratoga. El comissari va evitar entrar als clubs per comprovar la presència de dones en situació irregular. O sigui, que més que pel que va fer, ha de castigar-se'l pel que va deixar de fer. I aquesta conducta encaixa millor, raona el Suprem, amb un tipus de delicte de suborn més benigne.

El mateix argument jurídic ha servit per rebaixar la pena a dos comandaments policials més: els inspectors Andrés Otero i José Javier Martín Pujal, àlies Jordi. Aquest últim va ser condemnat a cinc anys i mig de presó. La pena se li ha rebaixat ara a dos anys i mig i a tres més d'inhabilitació. Jordi és una peça clau del cas. Va ser detingut el 2007 per extorquir el propietari del club Saratoga: li va exigir una suma sota l'amenaça de "fregir-lo” a batudes. Al judici, l'inspector va al·legar que sabia que els seus caps ja estaven de connivència amb els propietaris dels bordells i que s'havia intentat “infiltrar” per posar fi a la corrupció.

Un altre inspector del mateix cos, Abundio Navas, va ser condemnat a tres anys de presó per falsificació documental, i el Suprem ha decidit mantenir-li la pena. El policia Ignacio Landa, en canvi, ha estat absolt quan l'Audiència l'havia condemnat a un any i mig de presó.

La rebaixa del Suprem ha beneficiat també els propietaris i treballadors del Riviera i el Saratoga. En línies generals, el tribunal ha anul·lat les condemnes per inducció a la prostitució i per associació il·lícita, mentre que ha mantingut les de suborn. Aquest canvi ha permès als propietaris del Saratoga (Raúl Pascual) i del Riviera (Antonio Herrero) passar de gairebé deu anys de presó a penes que ni tan sols arriben als dos anys.

Tres advocats havien estat igualment condemnats per extorquir propietaris de bordells de Barcelona. Després de la revisió del Suprem, els tres lletrats —Fernando Martínez, Àlex Garberí i Carlos Carretero— han estat absolts. La sentència considera que preval la presumpció d'innocència i que no hi ha proves suficients contra ells.

El cas del Riviera i Saratoga va ser un dels escàndols més grans de corrupció policial a Catalunya. Des de l'any 2002, un grup de mitja dotzena de policies va proporcionar protecció als bordells a canvi de regals. Els agents els alertaven amb antelació de les batudes que practicarien en tots dos clubs perquè els empresaris poguessin retirar les noies sense papers que es prostituïen allà. El comissari Gómez, el de més rang entre els sis policies processats, va defensar en el judici que els “favors” de l'empresari es devien només a la “relació humana” que mantenien, i no a la seva condició de policia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_