Selecciona Edició
Connecta’t

Associacions de memòria històrica demanen als partits reobrir les fosses

29 col·lectius reclamen incloure als programes electorals la dignificació de les fosses

Un terreny a Granada on es creu que hi ha un fossa. Ampliar foto
Un terreny a Granada on es creu que hi ha un fossa.

Una trentena d'entitats destinades a preservar la memòria històrica han demanat a tots els partits que incloguin als seus programes electorals amb vista a les eleccions del proper 20 de desembre la dignificació de les fosses comunes obertes durant la Guerra Civil. Els col·lectius, espanyols i estrangers, reclamen que de forma "urgent" se senyalitzin les fosses i que es procedeixi a obrir-les per acarar els ADN  i que els ciutadans puguin recuperar les restes dels seus familiars. L'operació, a petició dels demandants, hauria de finançar-la l'Estat i gaudir de la complicitat dels ajuntaments. El Govern de Rajoy ha deixat llanguir la Llei de Fosses, impulsada pels socialistes, en no dotar-la de pressupost.

El text recorda que Espanya és el segon país del món, després de Cambodja, amb més fosses sense obrir i sosté que és un acte de "justícia, de reparació i reconciliació inajornable dignificar les víctimes. "Després de tants anys, de tant dolor provocat per una guerra civil cruel, injusta i innecessària, ens queda la vergonya de les milers de fosses sense obrir. Conciutadans nostres jeuen en cunetes, erms i altres llocs", sosté el manifest subscrit per 29 entitats espanyoles, franceses, holandeses i dels Estats Units tals com l'Associació per a la recuperació dels desapareguts pel franquisme; l'Associació Banc d'ADN de familiars desapareguts de la Guerra Civil; l'Associació per a la recuperació de la memòria històrica de l'exili republicà (Armher); l'Abraham Lincoln Brigade Archives, l'Associació Lo Riu de La Fatarella; l'Amicale des Anciens Guérrilleros Espagnols en France o la Comissió de la Dignitat.

"O es fa una mica de forma immediata o el temps ho esborrarà tot", afirma Julián López, un dels promotors

Els promotors han remès aquest document als partits al Congrés i en alguns casos els han lliurat en mà. De moment, l'únic que els ha contestat és Josep Antoni Duran Lleida, d'Unió, que ha afirmat que "prenia nota" de la reivindicació. El grup es va entrevistar durant la campanya electoral amb Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, quan va celebrar un míting a Pineda de Mar. El líder socialista va traslladar la petició al seu adjunt i ara esperen la cita.

El col·lectiu, que proposa que els ajuntaments s'hi impliquin activament aportant tota la informació disponible sobre nombres de parcel·la i polígons i que facilitin la gestió dels permisos per a les excavacions, incloses les expropiacions temporals si es neguen o no es localitzen. "O es fa una mica de forma immediata o el temps ho esborrarà tot", afirma Julián López, de l'entitat Homenaje, Homenatge, Homenaje; Homage, que explica el cas d'Anya, ara un barri d'Artesa de Segre, on un veí de més de 90 anys va indicar una fossa on recorda que s'havien soterrat més de 500 persones dels dos bàndols.