Selecciona Edició
Connecta’t

Brussel·les veu risc que Espanya incompleixi el dèficit el 2015 i el 2016

La Comissió Europea demana canvis en els comptes per aconseguir l’objectiu de dèficit

El ministro Luis de Guindos
El ministre Luis de Guindos, divendres passat a Madrid. EFE

Una bona garrotada europea al Govern de Mariano Rajoy per acabar la legislatura. La Comissió Europea considera que Espanya no complirà les metes de dèficit aquest any ni el proper. Brussel·les creu que els pressupostos espanyols són massa optimistes. La Comissió ha anunciat aquest dilluns que demanarà fins i tot al nou Executiu que surti de les eleccions del 20-D que actualitzi el pressupost: aquesta és una altra manera de dir que Brussel·les espera veure algun ajust addicional.

Brussel·les s'ha ficat aquest dilluns de ple en la incipient campanya electoral per llançar una càrrega de profunditat contra Espanya després d'haver mostrat certa laxitud amb França i altres països. A la capital europea no han agradat les formes del Govern espanyol, que ha avançat diversos mesos la presentació dels pressupostos del 2016 com a argument electoral. Ja no van agradar els anuncis de rebaixes d'impostos en un país que presenta uns ingressos fiscals molt inferiors a la mitjana, que tindrà molt difícil ajustar-se als seus objectius de dèficit, i que ja va incomplir el 2014. Amb tot aquest bagatge a coll, Brussel·les ha alertat del “risc d'incompliment” dels pressupostos d'Espanya per al 2016. L'Executiu europeu ha evitat parlar de sancions, malgrat que Espanya podria acumular diversos anys d'incompliments si la Comissió té raó. Tot i això, la duresa de Brussel·les suposa un gerro d'aigua freda sobre l'optimisme del ministre de Finances espanyol, Luis de Guindos, que només unes hores abans havia assegurat davant la premsa que la UE no demanaria ajustos addicionals.

Espanya manté que complirà fins l'última dècima de la retallada de dèficit, i per això es basa en una evolució dels ingressos molt positiva i en unes previsions de creixement molt més optimistes que la de l'Executiu comunitari, que fa diversos anys que erra el tret. Però Brussel·les desconfia per l'optimisme d'aquests pronòstics i per la possibilitat de desfasament a les comunitats autònomes. El comissari Pierre Moscovici ha apuntat que Brussel·les preveu un incompliment de tres dècimes de PIB aquest any en el forat fiscal –fins al 4,5%, davant del 4,2% acordat– i ni més ni menys que set dècimes el 2016 (el 3,5% davant del 2,8%, cosa que suposaria quedar-se un any més a la cua dels països en procediment de dèficit excessiu). Moscovici, que es va reunir amb Guindos abans de l'Eurogrup a Luxemburg, ha anunciat que demanarà al Govern espanyol que actuï per complir amb el límit de dèficit del 3% que marca el Pacte d'Estabilitat. “El 23 de novembre s'avaluarà el que hagi decidit fins llavors Espanya”, ha afegit Jeroen Dijsselbloem, cap de l'Eurogrup.

Bon alumne?

Si Brussel·les té raó, la narrativa d'Espanya com a bon alumne s'esvaeix poques setmanes abans de les eleccions. Les bones notes d'Espanya a l'FMI –que alerta de la frenada dels emergents, però millora les xifres d'Espanya– van injectar en el ministre Guindos: “[Brussel·les] no ha demanat retallades i no crec que hi hagi gaires retrets”, ha assegurat poc abans de la reunió. Moscovici l'ha deixat en evidència poc després. Economia es defensa apuntant que la discrepància el 2015 és mínima. Però Moscovici ha deixat clar que el problema va més enllà de les xifres: “Hi ha diferències a la base del plantejament”.