_
_
_
_
_

El pare de l’economia compartida renega d’Uber i d’Airbnb

Neal Gorenflo, creador del fenomen, advoca per un model diferent

Neal Gorenflo al centre Yerba Buena de San Francisco.
Neal Gorenflo al centre Yerba Buena de San Francisco.R. J. C.

Neal Gorenflo (Maine, 1963) mai no va imaginar que la seva idea es convertís en la base de negocis com Airbnb o Uber, les grans empreses emergents del moment. Ell pensava més en comunitats que comparteixen recursos de forma ordenada per millorar el servei i limitar l'impacte en el medi ambient. A Gorenflo se’l considera el pare de la sharing economy, (‘economia compartida’) el fenomen que ha revolucionat la indústria hotelera i del taxi els últims cinc anys. Airbnb té una valoració superior a la cadena d'hotels Marriott, però no té cap habitació d'hotel. Uber, el servei de transport entre particulars, ja val més de 45.000 milions de dòlars segons l'última ronda de finançament.

Gorenflo apunta que el canvi climàtic i el repartiment de la riquesa són els dos grans problemes que l'economia compartida pot pal·liar. “Compartir cotxe té un gran impacte ecològic. Per cada cotxe compartit es redueixen un 30% la quantitat de vehicles que hi ha circulant a les carreteres”, afegeix. Un dels exemples que esmenta és la creació d'un sistema municipal a San Francisco per optimitzar l'ús dels automòbils particulars, City Car Share, tot i que és conscient que no és possible estendre’l a totes les ciutats: “Les urbs que es van crear als cinquanta i seixanta, com Houston o Los Angeles, ho tenen molt més difícil. El lobby del motor hi va estar molt ficat, però a través d'aplicacions es pot millorar la salut de les ciutats i que siguin menys dependents del cotxe”.

Un altre exemple interessant que esmenta, també de San Francisco, és Scoot. Una empresa emergent que ofereix motocicletes elèctriques per moure's per la ciutat. Costa 2 dòlars cada mitja hora, 25 cèntims menys que un trajecte en bus, i té molts punts per deixar les escúters una vegada que s'arriba a la destinació.

Gorenflo creu que l’escàndol recent de Volkswagen donarà un gran impuls a sistemes alternatius i al cotxe elèctric: “El cotxe era part del somni americà, de l'alliberament. Avui el mòbil ha ocupat aquest lloc. Les grans marques no ho volen veure, però són tan poc fiables com els grans bancs”. Uber, l'emblema de l'economia compartida, també té els seus punts febles. Gorenflo, que és editor de la publicació digital Shareable, posa com a exemple la ciutat de Denver, on després de prohibir Uber, van treure al mercat noves llicències de taxi. “Els nous compradors es van unir, van crear una cooperativa i ara és una de les ciutats amb un servei més bo i un preu més baix. Usen una aplicació també, per descomptat”, subratlla.

Aquest estiu, l’experiència dramàtica d'un client, intent de violació inclòs, amb Airbnb va ser portada al diari The New York Times. A l’Índia són diverses les denúncies per assetjament o intent de segrest usant Uber. La seguretat es presenta com un dels punts negres d'aquest sistema. Gorenflo va més enllà. “Són quatre els riscos: el tecnològic, l'execució de la idea, la regulació i el mercat al qual s'enfronta. Ara mateix estan centrats a canviar la regulació però els altres els tenen aparcats. La tecnologia és barata, l'execució segueix uns patrons i al mercat s'ha arribat a un punt en què només es volen aconseguir diners, tant com es puguin, per trencar les regles”. La seva denúncia va més enllà: “Fins i tot quan hi ha protestes en contra seva, Uber i Airbnb en surten beneficiats. Com més surten a les notícies, més usuaris aconsegueixen. I, en conseqüència, més inversió”.

En el món que projecta, els diners tindran cada vegada un paper menys important: “Serà una compravenda de serveis, però no necessitaràs efectiu, sinó alguna cosa que puguis aportar. Si es produeix la confiança necessària, serà més segur. Ara només estem fent els primers passos”. El seu model aposta per prescindir dels inversors de capital de risc. En el seu lloc, demana que es creïn plataformes de finançament col·lectiu. “Seria ideal que fóssim capaços de consensuar prioritats. Penso en un FairBnb, amb menys diners per als intermediaris i més beneficis i garanties per a qui deixa i per a qui rep”, diu com a conclusió amb un joc de paraules per referir-se a una versió justa de l’empresa emergent que permet rellogar habitacions en l'habitatge habitual.

Gorenflo, que és a Gijón com convidat especial de Somero 2015, creu que a Europa hi ha moltes possibilitats perquè el seu model prosperi. Participarà fins a aquest diumenge en el Shareable Lab.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_