Selecciona Edició
Connecta’t

elpais.cat compleix un any com a paradigma de la glocalització

Periodistes, historiadors i assagistes reflexionen sobre l'efemèride

Una entrevista amb el conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, inaugurava la pàgina web d'elpais.cat, l'edició en línia en català d'aquest diari. Per posar a prova l'equip de redacció de vuit persones creat ex professo per a la web, que se sumava al conjunt de la redacció d'EL PAÍS a Catalunya fundada el 1982, al cap de pocs minuts saltava l'alarma que una sanitària de Madrid es convertia en el primer contagi per ebola fora de l'Àfrica. La notícia es va difondre ràpidament, i a tothom, en català... De tot això fa avui exactament un any i en aquest temps el domini elpais.cat s'ha convertit a Catalunya en el paradigma del neologisme glocalització.

La idiosincràsia que regeix la filosofia i el dia a dia d'elpais.cat només es podia donar en les coordenades periodístiques d'aquest diari: difusió sota una capçalera reconeguda internacionalment que dóna a l'edició catalana el mateix rang que les edicions digitals en castellà per a Espanya i Amèrica i que l'edició en portuguès per al Brasil. I el factor humà que es deriva de l'elaboració del primer diari espanyol i el primer global en llengua castellana (només al juliol, elpais.com va tenir 1.068.000 usuaris únics a Catalunya): una xarxa de corresponsals per tot el món testimonis directes d'uns fets que s'expliquen en català.

A aquests continguts globals, sense comparació a la premsa digital en llengua catalana, s'uneixen les informacions locals que elabora la redacció d'EL PAÍS a Catalunya. I, òbviament, uns elements propis per al domini que comencen a ser cita digital obligada. Entre aquests continguts hi ha la secció Corredisses, en què el periodista Ramon Besa analitza, amb el difícil estil d'un català que sembla de llengua oral, l'actualitat esportiva. O el Brou de Llengua, en què el lingüista Rudolf Ortega tiba les contradiccions de l'idioma i pren el pols a la situació sociolingüística.

Un to més jocós destil·la el blog Jau Coloma!, que el periodista Maiol Roger destina a la sàtira política, mentre el món vist a través de la pantalla televisiva és territori del veterà Tomàs Delclós, com les Balears són susceptibles de tota mena de cròniques si es té la mirada omniscient del no menys experimentat corresponsal Andreu Manresa.

L'aparició d'elpais.cat ha permès també una sinergia i un transvasament de continguts amb el suplement cultural en català Quadern, que des del setembre passat ha incorporat la col·laboració de quatre dels escriptors i intel·lectuals més emblemàtics de València, que han reforçat l'àmbit lingüístic de l'edició digital: Manuel Baixauli, Martí Domínguez, Joan Francesc Mira i Enric Sòria, que al seu torn potencien encara més, si fos possible, la notable oferta d'opinió del domini.

El Quadern recollirà en paper, a l'edició de dijous que ve, molts d'aquests aspectes i les reflexions de caire sociopolític, cultural i periodístic que es deriven de la desena llarga de continguts que des d'avui mateix ja es poden trobar a l'edició digital d'elpais.cat. L'historiador Joan B. Culla, l'assagista Jordi Gracia, el periodista Cristian Segura, els exdirectors de l'edició catalana d'aquest diari Antonio Franco i Xavier Vidal-Folch, així com l'actual, Lluís Bassets, i els responsables directes d'elpaís.cat, Francesc Valls i Ana Pantaleoni, reflexionen sobre una realitat ja indissociable de la societat i el periodisme català del segle XXI.