Selecciona Edició
Connecta’t

El futur Executiu de Portugal haurà d’aplicar retallades econòmiques

Els principals partits assumeixen el pla dictat per Brussel·les

El líder socialista António Costa vota a Sintra.
El líder socialista António Costa vota a Sintra. EFE

Si calgués puntuar la millor campanya de les eleccions portugueses, seria per unanimitat la de Catarina Martins, la líder del Bloc d'Esquerra. Seu és el resum del que els portuguesos han triat: entre “austeritat” i “austeritat moderada”. La primera la representa el primer ministre, Pedro Passos Coelho; la “moderada” la representa el socialista António Costa.

Ella, el Bloc d'Esquerra, i el Partit Comunista estan a favor de la fi de l'austeritat. No obstant això, el futur Govern haurà de navegar entre aquestes dues possibilitats, sí o sí, com no amaguen els seus propis programes electorals i les promeses (poques) fetes durant els últims 15 dies. La situació del país és la que és i els compromisos amb Brussel·les els compliran qualsevol dels dos partits guanyadors.

La coalició governant PSD-CDS ha dit que el pitjor ha passat, que el país va amb rumb per una senda segura i per això promet rebaixar 1,5 punts la sobretaxa de 3,5 que va aplicar en l'impost de la renda per fer front al programa de sanejament econòmic dictat per la troica. Però no treure-la. També ha promès retornar en quatre anys les retallades aplicades als funcionaris. No ha repartit ni un caramel més entre els ciutadans. La seva apel·lació més recurrent durant la campanya atractiva ha estat recordar l'herència que els havia deixat la megalomania de José Sócrates. “O jo o el caos dels socialistes” va ser l'argument electoral més utilitzat.

Els socialistes representen l'“austeritat moderada”, que diu Martins. Efectivament, el programa econòmic dissenyat per Mario Centeno, un economista de Harvard especialitzat a estudiar les desigualtats dels treballadors, tampoc promet l'edèn. El més espectacular ho va anunciar el seu líder, Costa: abaixar l'IVA de la restauració del 23% al 13%. També anuncia que escurçarà a la meitat la devolució de les retallades a pensionistes i funcionaris, en dos anys en lloc de quatre.

La promesa més arriscada –que fins i tot el Bloc i el PC critiquen– és una rebaixa de la contribució dels treballadors a la Seguretat Social però amb la contrapartida que el dia que es jubilin, la pensió també serà també inferior. La idea és posar més diners a la butxaca dels ciutadans perquè així consumeixin més, es creï més ocupació, etcètera. Un cercle virtuós arriscat ja que pot fallar la premissa inicial: que amb més diners el ciutadà consumeixi més, en lloc d'optar per estalviar, cosa que ha fet el portuguès fins i tot els pitjors anys de la crisi.

Ni el Bloc ni el PC volen saber res de més austeritat. Qualsevol pacte hipotètic amb els socialistes passaria per posar fi a les retallades. “Si el país va tan bé”, replica el comunista Jerónimo de Sousa al primer ministre, “que es retorni als treballadors tot el que els han tret amb la crisi”. En el cas de Catarina Martins, simplement demana que si governa el PS pari els 1.600 milions d'euros previstos en retallades socials i que aturi el projecte de l'acomiadament amistós. Tots dos també demanen renegociar el deute, que supera el 128,5% del PIB.

No obstant això, els portuguesos han triat majoritàriament les dues opcions: seguir amb l'austeritat i això implica rebaixar un deute que puja al 128,5% i rebaixar el dèficit pressupostari per sota del 3%, objectius impossibles d'aconseguir si es relaxa la recaptació impositiva.

MÉS INFORMACIÓ