Selecciona Edició
Connecta’t

Diversos líders del PP reclamen a Rajoy cares noves en les llistes de les generals

Dirigents territorials advoquen per renovar els caps de llista a les set províncies prioritàries per als conservadors

Rajoy, envoltat del joves del PP valencià, el 3 d'octubre.
Rajoy, envoltat del joves del PP valencià, el 3 d'octubre.

Rellevants dirigents territorials i de la cúpula nacional del PP pressionen Mariano Rajoy perquè entengui que, de cara a les eleccions generals del 20-D, és necessari aplicar a les llistes i als número u de les set províncies prioritàries on es juga la presidència una renovació profunda de la vella guàrdia. Rajoy comprèn la urgència dels canvis davant el mirall de Ciutadans però té compromisos per situar tots els seus ministres menys dos, i vol evitar una crisi. No farà res fins que es dissolguin les Corts.

Les eleccions a la presidència del Govern d'Espanya es juguen, en realitat i des de fa temps, en set províncies, les que tenen més d'un milió d'habitants i es reparteixen 127 escons. Són les circumscripcions prioritàries, en què els estrategues aboquen les seves campanyes i per les quals han de passar, fins i tot diverses vegades, les caravanes de tots els candidats amb pretensions. Al quarter general del PP les tenen marcades en un mapa. Aquestes llistes, proposades en principi pels comitès electorals locals i confirmades després pel nacional, són mirades amb una lupa més gran.

El PP va forjar aquí el 2011, en aquestes set províncies clau on es disputen 127 diputats, un total de 62 actes. Ara en seran moltes menys. Una mitjana d'un 20% menys, com auguren ara com ara les enquestes per a tota la marca. I és en aquestes set circumscripcions (Madrid, Barcelona, València, Alacant, Sevilla, Màlaga i Múrcia), on els populars vaticinen, a més a més, que Ciutadans pot tenir més opcions d'entrar en la pugna pels diputats com a tercera força política, darrere seu i del PSOE. En la majoria de les províncies més petites el nombre de diputats en lluita són tres, quatre o cinc i se'ls divideixen tradicionalment el PSOE i el PP per efecte de la llei D'Hondt.

Les províncies clau

Places i comodins a la llista de Madrid

Madrid no és només la circumscripció per la qual es presenten els candidats a la presidència del Govern. És, a més a més, un pastís electoral que reparteix 36 escons, i del qual els populars se'n van cruspir 19 el 2011. Mariano Rajoy serà el número u i Soraya Sáenz de Santamaría, la dos del PP a Madrid. Això és segur. La resta és discutible i estarà subjecte a tota mena de pactes i repartiments. De la candidatura del 2011, a més a més, han caigut pel camí moltes peces i aquests forats són molt disputats. No hi seran segur els exministres Alberto Ruiz-Gallardón ni Miguel Arias Cañete, ni l'exsecretari d'Estat Ignacio Astarloa ni la dirigent de la FAES Cayetana Álvarez de Toledo (propers a José María Aznar). I hi ha dubtes sobre parlamentàries properes a Esperanza Aguirre com Eva Durán. Altres veterans com Mario Mingo i Eugenio Nasarre han avançat la seva marxa.

En les vacants de Madrid es dóna per fet que Rajoy intervindrà i inclourà alguns noms de la seva màxima confiança. Dues persones del seu entorn ara a la Moncloa com Jorge Moragas i José Luis Ayllón, que han anat en el passat per Barcelona, podrien ser traslladats a la llista de la capital, com podria passar amb el ministre Cristóbal Montoro o Javier Arenas, per deixar pas a Sevilla a opcions noves, si ho permet l'exalcalde Juan Ignacio Zoido.

Un altre dels grans esculls per resoldre és el de María Dolores de Cospedal, secretària general i en teoria número dos del PP. La majoria dels dirigents i ministres consultats la situen fora  del Congrés, com a cap de l'oposició a Castella-la Manxa i esperant destinació després del proper congrés nacional del partit el 2016.

Entre les set províncies primordials i les sis següents en grandària (Cadis, Biscaia, la Corunya, les Balears, Las Palmas i Astúries) s'agrupa el 60% de la població i 175 escons, la majoria absoluta. El PP fa entre 20 i 30 anys que presenta en moltes d'aquestes circumscripcions el mateix número u i sense tocar tampoc gaire els llocs més visibles. Madrid a part, pel seu aparador peculiar, els casos més evidents són els de Barcelona (amb Dolors Nadal i Jorge Fernández Díaz), d'Alacant (Federico Trillo), Màlaga (Celia Villalobos), Cadis (Teófila Martínez) i Múrcia (Pilar Barreiro).

Diversos barons territorials del PP fa mesos que fan arribar a Rajoy i el seu equip la seva preocupació i inquietud pel tipus de llistes que el partit es planteja d'entrada per a moltes d'aquestes províncies. Sobretot per a una gran part dels número u, que representen una altra època de la història del partit. Rajoy ha tingut aquesta conversa, entre d'altres, amb dirigents del PP a Galícia, Andalusia, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Catalunya. Diversos dels actuals nous i joves subsecretaris generals, nomenats el juny passat, també han escoltat la mateixa queixa i han entès el missatge però s'han mostrat una miqueta escèptics sobre que Rajoy “deixi a l'estacada just ara alguns veterans que l'han acompanyat durant tota la seva trajectòria”.

Un líder regional del PP, no obstant això, ha conclòs, després d'escoltar directament Rajoy, que al final podria aplicar una renovació més gran de la que el mateix president hauria desitjat d'entrada. Canviar les llistes, i els seus número u, sobretot, és una d'aquestes tasques ingrates que preferiria delegar a altres persones de l'equip. Rajoy, que fa més de 30 anys que està en el PP i ha tingut tota mena de càrrecs, té a més una gran quantitat de compromisos personals i polítics. El primer, ara, amb el gabinet actual a la Moncloa.

Tots els ministres del seu Govern menys Luis de Guindos i Pedro Morenés han expressat de maneres diferents la voluntat de formar part la legislatura que ve en el Congrés. I no és fàcil encaixar-los a tots. Alguns dels seus exministres, també, com és el cas d'Ana Mato, a la qual se situa segur en la candidatura de Madrid, o de Javier Arenas, que podria anar per Almeria o també per Madrid.

En el PP sospiten que al final es produirà el que anomenen com “una renovació a l'estil de Rajoy”. És a dir, per descomptat que no hi haurà tabula rasa dels més veterans, però sí uns quants canvis importants.

El president del partit el que sí que ha traslladat, en qualsevol cas, és que no vol enfrontar-se a aquest problema fins que convoqui oficialment les eleccions, el 19 d'octubre, entre altres raons per no convertir el Congrés “en una olla de grills” entre els diputats sortints i els que voldrien entrar.

Els populars estan pendents ara de constatar fins on arriba la seva caiguda electoral en el proper sondeig del CIS d'aquest mes d'octubre, perquè segons l'últim baròmetre d'abans de l'estiu, seguien en primera posició davant del PSOE, Podem i Ciutadans. En aquest temps hi ha hagut moltes enquestes, amb resultats bastant pitjors per al PP, però que en el partit justifiquen per la influència de les peculiars eleccions catalanes.

En la cúpula del PP es descarta totalment la possibilitat d'un sorpasso i es limita l'auge de Ciutadans als entre 25 i 30 escons, que podrien aconseguir-los precisament a Madrid, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andalusia.

Els directors de la Policia i la Guàrdia Civil

La confecció de les llistes electorals és un trencaclosques per als responsables dels aparells dels partits i així tornarà a ser ara en el PP. Tots els ministres han anticipat la voluntat d'anar al Congrés menys dos i després caldrà buscar plaça a diversos secretaris d'Estat i a alguns directors generals. En el cas dels ministres i secretaris d'Estat poden compatibilitzar fins al final la tasca en l'Executiu amb les de campanya en la circumscripció que els hagi acollit. Els directors generals com l'actual responsable de la Policia, Ignacio Cosidó, i el de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa, hauran de dimitir per poder anar a les llistes, després que hagin expressat la voluntat de fer-ho.