_
_
_
_
_

El Barça es perd a les àrees

L'equip blaugrana, al contrari que a l'inici del curs anterior, concedeix massa ocasions i no afina tant en la rematada

Jordi Quixano
Iborra remata davant Sergio Busquets.
Iborra remata davant Sergio Busquets.Gonzalo Arroyo Moreno (Getty Images)

Fins que no va aconseguir recuperar el toc i el futbol, el Barça es va expressar l'any passat per la seva fiabilitat a les àrees. Piqué i Mascherano imposaven la seva anticipació i habilitat en el tall al mateix temps que Bravo sortia al pas en els moments de dificultat, de la mateixa manera que Messi i Neymar se les enginyaven a dalt per trobar-se i resoldre els partits. No hi havia pauses ni barreges excessives, sinó que es jugava en permanent transició, amb les contres com a capçalera i els resultats per definició, fins al punt que el Barça va encadenar vuit partits seguits sense encaixar cap gol (set triomfs) per situar-se d'inici a la part alta de la taula. No era un joc excels –com sí que ho seria al final del curs–, sinó que els aconseguia amb superioritat a les àrees. Ara, però, al Barça li passa el contrari, feble amb totes les forces a la parcel·la que acullen Ter Stegen i Bravo, i poc resolutiu a l'àrea contrària.

Des que va començar la pretemporada, a Luis Enrique l'ha preocupat la poca intensitat que imprimeixen els seus jugadors a la defensa i als seus voltants. Resulta que no hi ha cap partit en el qual els rivals no rematin una o dues vegades a un pam del porter amb prou temps per pensar i bastir el xut, fins i tot a vegades per prendre's un cafè. I tant se val que sigui en una contra, en una jugada dinàmica o en una altra d'estratègia. “Ja sabem on és el problema”, es va acontentar Luis Enrique fa un mes i mig, just abans de començar la competició. Però no s'ha solucionat perquè el Barça ha encaixat gols durant set partits seguits i tant se val que hi hagi Ter Stegen o Bravo sota els pals; en la majoria de les ocasions queden venuts davant el davanter contrari. Així ho van demostrar, sense anar més lluny, aquest cap de setmana Krohn-Dehli i Iborra, futbolistes del Sevilla que van rematar sense que ningú els trepitgés els talons.

Una alineació per jugar de mil maneres

Les lesions condicionen les alineacions de Luis Enrique, que ha utilitzat diversos dibuixos a partir d'una formació molt versàtil.

L'opció inicial és el clàssic 4-3-3, que passa perquè Munir o Sandro, els dos davanters procedents del filial, ocupin la plaça de Messi.

Una segona alternativa és el 3-5-2 (o 3-4-3 o 3-4-2-1). Així utilitza tres centrals i dos laterals de llarg recorregut, sobretot per aprofitar el desplegament de Sergi Roberto o Jordi Alba.

I l'altre sistema que també pot utilitzar és el 4-2-3-1, amb Busquets i Mascherano a l'eix de la medul·lar, utilitzant Neymar d'enllaç per aprofitar al màxim la seva passada en profunditat.

Amb un equip desequilibrat per les successives lesions (Iniesta, Rafinha, Messi, Vermaelen, Bravo, Douglas, Alba, Alves...), hi ha futbolistes que no acaben d'agafar el to i l'equip grinyola. Piqué no té la jerarquia que es va guanyar l'any passat sobre la gespa; Rakitic corre més que no pas participa en el joc; Busquets va i ve –exigit ara perquè Luis Enrique prefereix acumular múscul amb Mascherano de migcampista en comptes de futbolistes amb peu per a l'assistència definitiva— sense aconseguir passades que descomptin línies de pressió; i els davanters fallen més que abans, sobretot perquè la vida sense Messi –“és impossible de substituir”, es va lamentar l'entrenador blaugrana– és molt més complicada. L'exemple també se situa en el duel contra el Sevilla, on l'equip va rematar en 28 ocasions i es va quedar amb un únic gol. “És gairebé increïble marxar amb un sol gol”, es va queixar Luis Enrique. “Si en sabéssim les causes, faríem més gols. Ens falta sort en la punteria. Però els jugadors hem de posar més de la nostra part i buscar canviar aquesta situació”, va assenyalar Busquets. Amb això de la sort es referia als 12 pals que acumula el Barça en els 12 partits que ha disputat fins ara. Però Luis Enrique ho té clar: “En eficàcia no estem en els nostres millors números, però això segur que canviarà. No en tinc cap dubte”.

Una dinàmica que tampoc es corregeix a la porteria blaugrana, on Ter Stegen i Bravo encaixen més gols que mai: 17 dianes en vuit partits, l'alemany, i tres en quatre, el xilè. Així, no és estrany que l'equip de Luis Enrique hagi empitjorat els seus registres; a hores d'ara, l'any passat comptabilitzava 12 gols en contra respecte als 19 d'ara. Lluny queden els clean sheets (porteries a zero) de Bravo, que en l'exercici anterior va xifrar el rècord blaugrana en 21 partits. “Som el millor equip del món i intentem evitar aquests petits detalls”, va reflexionar Luis Suárez quan el van qüestionar per la facilitat amb què rebien gols.

També encaixen correctius com el del Celta i el Sevilla, que fan pensar en la temporada 2003-2004 amb Frank Rijkaard a la banqueta, l'última vegada que el Barça va perdre dos partits en les set primeres jornades. Queda molt en joc, però amb febleses a les àrees i sense Messi, el pendent va costa amunt.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_