Selecciona Edició
Connecta’t

Un prelat del Vaticà declara la seva homosexualitat i presenta el seu xicot

El polonès Krzysztof Charamsa, de 43 anys, és un teòleg de la Congregació per la Doctrina de la Fe. La Santa Seu anuncia la seva expulsió immediata

El prelat Krysztof Charamsa (esquerra), durant la compareixença davant de la premsa amb la seva parella, Eduard, a Roma.
El prelat Krysztof Charamsa (esquerra), durant la compareixença davant de la premsa amb la seva parella, Eduard, a Roma. AFP

Ni en els seus pitjors malsons la jerarquia de l'Església podia imaginar un titular així: un prelat del Vaticà declara la seva homosexualitat i presenta el seu xicot la vigília de la inauguració del Sínode dels Bisbes sobre la família. Es tracta del polonès Krzysztof Charamsa, de 43 anys, oficial de la Congregació per la Doctrina de la Fe –l'antic Sant Ofici–, secretari adjunt de la Comissió Teològica Internacional del Vaticà i professor a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on viu des de fa 17 anys.

La declaració rotunda de monsenyor Charamsa enfronta el papa Francesc en particular i l'Església catòlica en general a una realitat que segueixen obstinant-se a no veure. “Vull que l'Església i la meva comunitat sàpiguen qui sóc”, assegura el prelat, “un sacerdot homosexual, feliç i orgullós de la pròpia identitat. Estic disposat a pagar-ne les conseqüències, però és el moment que l'Església obri els ulls davant dels gais creients i que entengui que la solució que proposa per a ells, l'abstinència total de la vida d'amor, és inhumana”.

Unes conseqüències que, com es temia, el prelat polonès ja ha començat a pagar amb una celeritat mai vista als terrenys limítrofs de la plaça de Sant Pere. Només tenir coneixement de l'assumpte, el portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, va anunciar que monsenyor Krzysztof Charamsa “no podrà seguir exercint les tasques precedents a la Congregació per la Doctrina de la Fe ni a les universitats pontifícies” i va criticar el moment triat pel prelat per declarar la seva homosexualitat: “cal assenyalar que, malgrat el respecte que mereixen els fets i circumstàncies personals i les reflexions sobre ells, l'elecció de declarar una cosa tan clamorosa la vigília de l'obertura del Sínode és molt greu i no responsable, ja que apunta a sotmetre l'assemblea sinodal a una pressió mediàtica injustificada”.

Lluny d'acovardir-se, monsenyor Charamsa va respondre a l'expulsió anunciada per Lombardi presentant en societat el seu xicot, Eduard, d'origen català, animant a seguir el seu exemple a “tants sacerdots homosexuals que no tenen la força de sortir de l'armari” i acusant d'homofòbia el Vaticà: “Demano perdó per tots els anys durant els quals he sofert en silenci davant la paranoia, l'homofòbia, l'odi i el rebuig als homosexuals que he viscut en el si de la Congregació per la Doctrina de la Fe, que és el cor de l'homofòbia a l'Església. No podem seguir odiant les minories sexuals, perquè així odiem una part de la humanitat”.

Voldria dir al Sínode que l'amor homosexual és un amor familiar

Krzysztof Charamsa, que assegura que escriurà una carta al Papa per explicar-li la seva decisió, admet que –com sospitava Lombardi– la data de l'anunci no és casual. Fent pública la seva declaració un dia abans que 270 pares sinodals –bisbes, cardenals, religiosos i experts s'asseguin a reflexionar sobre els nous models de família, el prelat polonès volia, efectivament, sacsejar el debat: “Voldria dir al Sínode que l'amor homosexual és un amor familiar, que té necessitat de la família. Cada persona, també els gais, les lesbianes o els transsexuals, porten al cor un desig d'amor i familiaritat. Cada persona té dret a l'amor i aquest amor ha de ser protegit per la societat, per les lleis. Però sobretot ha de ser cuidat per l'Església”.

Sacerdot des del 2003, Krzysztof Charamsa assegura que sempre va saber que era homosexual, però que al principi no volia acceptar-ho perquè “anava en contradicció amb el principi de l'Església que l'homosexualitat no existeix i ha de ser destruïda”. El prelat diu que va passar de la negació d'admetre-ho a la felicitat de ser gai “gràcies a l'estudi, l'oració, el diàleg amb Déu i la confrontació amb la teologia, la filosofia i la ciència”. El prelat conclou que, encara que el catecisme considera l'homosexualitat com una tendència “intrínsecament desordenada”, ell –que almenys fins ara ha estat professor de teologia en la més prestigiosa universitat pontifícia no ha trobat a la Bíblia ni una pàgina que parli d'homosexualitat.