Selecciona Edició
Connecta’t

Salvar el ‘soldat’ llibreter

Barcelona busca a la capital francesa un model per protegir els comerços culturals al centre de la ciutat

Un 'bouquiniste' del Sena, el 1910: el Consistori de París els ajuda a mantenir el negoci cultural.
Un 'bouquiniste' del Sena, el 1910: el Consistori de París els ajuda a mantenir el negoci cultural.

“París és una ciutat que sembla feta ex professo per fer-hi vida literària [...]. París és una ciutat per llegir bé, vull dir per estudiar, per convertir els llibres –el contingut dels llibres– en una obsessió”. Ho escrivia Josep Pla a mitjan anys seixanta a les seves Notes sobre París (1920-1921), reconstruint, amb records inventats, el camí cap al seu debut com a corresponsal a la capital francesa: 20 hores de viatge amb tren. Amb aquesta modèlica imatge de ciutat literària de llibres i llibreries i aprofitant que amb l'AVE avui el trajecte Barcelona-París es fa en sis hores, una delegació de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha estudiat sobre el terreny aquesta setmana les fructíferes i decidides polítiques del Consistori francès per preservar aquests comerços de l'urpa ben visible de l'especulació immobiliària i el monocultiu comercial que els està esborrant dels carrers del centre de la ciutat, autèntica sagnia a la capital catalana la penúltima sonada víctima de la qual va ser la històrica Catalonia, el gener del 2013. I, pel seu carisma, el tancament ahir mateix de la Negra y Criminal a la Barceloneta.

El Consistori de la capital francesa és el primer amo de llibreries a la ciutat, amb 60 establiments

Encapçalada pel tercer tinent d'alcalde i titular de la cartera de Cultura, Jaume Asens, l'expedició per salvar el soldat llibreter va aprofitar el viatge per presentar personalment la candidatura de Barcelona com a ciutat literària per formar part de la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco i coorganitzar unes jornades, a través del Museu d'Història de Barcelona, sobre les relacions intel·lectuals entre les dues urbs.

Comprar edificis

Per variar, París té uns quants anys d'avantatge en la conscienciació de preservar l'activitat llibresca de la gola de les grans marques d'alimentació o roba que ja regnen en règim de gairebé monopoli comercial al centre de les grans ciutats europees. Des del 2008, Semaest, empresa mixta participada un 78% pel Consistori, intervé de manera decidida per evitar que en districtes molt turístics com el Quart i el Cinquè de París i, sobretot, l'atapeït Barri Llatí, l'especulació urbanística es carregui galeries, llibreries i fins i tot seus editorials.

Entrenats ja des del 2004 amb tot tipus de botigues d'oficis (des de restauració de mobles fins a petites fleques) i proveïts amb pressupostos entre els 35 i els 58 milions d'euros anuals, Semaest no va amb embuts: o bé es converteix en propietari de l'immoble a preu de mercat (cosa que fa en un terç dels casos, locals que al cap d'una dècada té l'obligació de vendre al Consistori, que pot tornar a cedir-l'hi o no) o pacta amb la propietat privada la seva gestió sempre que permeti el manteniment de la llibreria o un comerç de proximitat independent; com a tercera opció subscriu la concessió de l'espai per lloguers raonables a llarg termini.

“En parlem amb els regidors de cada districte, segons les necessitats de les zones, però es tracta d'evitar les botigues buides o que desapareguin comerços clàssics substituïts per cadenes multinacionals”, apunta Didier Dely, exdiplomàtic i director general de Semaest, que ja gestiona 3.500 comerços (el 5% de tots els de París). L'empresa farà la rehabilitació de l'immoble, molts d'històrics, assessorarà en els plans de negoci i difusió de les futures botigues a la xarxa o amb aplicacions de mòbil, en algun cas permetrà que no es pagui traspàs o l'exempció de les tres primeres quotes de lloguer, “però no subvencionem res”, insisteix Dely, que també té clar que no serveix qualsevol galeria o llibreria: “El model de llibreria generalista està molt castigat per Amazon, per això solem donar suport a les especialitzades i fomentem que siguin al seu torn joves editorials o estiguin físicament adossades a una”.

El resultat de la política és l’existència de llibreries especialitzades en matemàtiques, art urbà o filosofia per a nens

El resultat d'aquesta política és l'existència de llibreries especialitzades en matemàtiques, art urbà o en filosofia per a nens. Entre les recents operacions de rescat hi ha la reconversió de l'emblemàtica La Hune, que després de néixer el 1949 al cor de Saint-Germain-des-Prés, va protagonitzar fa tres mesos un sorollós tancament. Ara com ara només queda una llibreria a tot el bulevard: L’écume des pages. Les converses entre Semaest i el grup editorial Madrigall permetran que el local de La Hune segueixi sent llibreria però mutant el seu caràcter generalista per l'especialització en fotografia. Alguna cosa semblat s'intenta amb la PUF, al bulevard Saint Michael, prop de La Sorbona, amb la qual s'intenta que el seu caràcter universitari es preservi acollint-se en un altre espai proper.

Llibreries associades

El resultat d'aquesta política és que Semaest, i en definitiva, el Consistori parisenc, és avui el primer propietari de llibreries de París, amb gairebé sis desenes d'establiments. Una és, excepcionalment, una de generalista i amb nom d'obra de Danniel Pennac, Comme un roman. A la zona de Beaubourg, amb un lloguer de contracte protegit de 25 anys i 30.000 llibres en estoc, la llibreria s'ha convertit en una de les de prestigi de París, resistint bé, però obrint els diumenges i formant part de Paris Librairies, associació de llibreries independents creada el març del 2013 que agrupa un centenar de botigues de París i la gran obsessió de les quals és, amb la seva iniciativa, “no tant guanyar diners com fidelitzar uns clients donant-los informació i venda per Internet perquè sàpiguen des de qualsevol dels nostres locals on poden trobar el títol que busquen i recollir-lo en menys de 48 hores”, fixa Xavier Moni, gerent d'una botiga carregada d'activitats paral·leles (“això avui és absolutament necessari”) i que dóna feina a nou llibreters.

La iniciativa de l'alcaldia de París (que també ajuda pel seu compte els famosos 240 bouquinistes que venen llibres i quadres al llarg de la riba del Sena des del segle XVI i que són Patrimoni de la Humanitat des del 1991) i de Semaest no només ha frenat la desaparició de llibreries i botigues culturals a la capital gal·la sinó que sembla que és un model exportable: l'empresa mixta ja col·labora amb les autoritats de Praga i Brussel·les. En qualsevol cas, Pla podria seguir mantenint avui la seva opinió sobre el París llibresc.

MÉS INFORMACIÓ