Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona pressiona per ser ciutat literària de la Unesco

El dossier presentat a París subratlla que la programació literària al CCCB creix i es potencia el paper de pont amb l’Amèrica Llatina

L'interès per mantenir una rica xarxa de llibreries a Barcelona no és capritxós per part de les autoritats municipals perquè és un dels punts forts del dossier de la candidatura de la capital catalana com a Ciutat de la Literatura per formar part de la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco i que dimecres passat van presentar a París davant el subdirector general de la Unesco, Alfredo Pérez de Armiñán, i l'ambaixadora espanyola a l'organisme, Teresa Lizarazu.

En l'equip desplaçat a París encapçalat per Jaume Asens, que dijous va presentar el projecte al seu homòleg francès, hi havia un optimisme contingut perquè l'accés a la xarxa de les actualment 150 ciutats creatives de tot el món que ha reconegut la Unesco s'ha endurit: ja només se'n volen tres per Estat i es desitja que no se sobrepassin les 200 entre totes les disciplines (disseny, arquitectura, literatura…).

Barcelona, inventora del dia mundial del llibre amb Sant Jordi, amb 40 biblioteques públiques i seu de 272 editorials, ha posat a ple rendiment una oficina (amb pressupost de 170.000 euros) que ha perfilat encara més el dossier que va presentar a París: a més de l'increment de programació literària al CCCB (al Kosmopolis s'afegirà el 2016 l'organització del festival de ciència-ficció i fantasia Eurocon), s'ha potenciat el paper de pont amb l'Amèrica Llatina, que reforçarà la trobada internacional d'editors que es voldria fer anualment, com la de Santander, la continuïtat de la qual no està garantida, segons fonts municipals.

També es posa l'accent en un programa de mobilitat d'escriptors entre Ciutats de la Literatura i la posada en marxa el 2016 del centre de divulgació literària de Vil·la Joana, a Vallvidrera, on Verdaguer va passar els últims mesos i que gestiona el Museu d'Història de Barcelona.

Precisament el seu director, Joan Roca, va obrir el col·loqui internacional Barcelona-París, transferències intel·lectuals, relacions literàries, capitals culturals (1875-1975). La segona entrega d'unes jornades que van començar al març a Barcelona va tenir lloc al solemne Institut d’Estudis Avançats de París i culminaran amb un llibre de 800 pàgines el 2016 que reunirà les 50 ponències d'investigadors catalans i francesos coordinats per Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona) i Christopher Charle (Université Paris 1). Va ser una bona targeta de presentació per a Asens als sempre versallescos despatxos parisencs. Tot per impressionar la Unesco, que no prendrà la decisió fins l'11 de desembre.