Selecciona Edició
Connecta’t

Al delta de l’Ebre se li asseca la paciència

El nou pla de conca del riu preveu 465.000 hectàrees de regadius llera amunt i amenaça de fer perillar els fons europeus

Manifestació el 2002 a Tortosa en contra del transvasament de l'Ebre.
Manifestació el 2002 a Tortosa en contra del transvasament de l'Ebre.

Les samarretes blaves amb el nus estampat al pit continuen als armaris i les pancartes antitransvasament segueixen reposant als trasters. “Estem en un període de forta activitat electoral i no som partidaris de muntar grans manifestacions. No volem que l'assumpte s'instrumentalitzi”. Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), explica que, de moment, la marea blava es contindrà. I no és que els faltin ganes de sortir a cridar al carrer. L'aprovació per part del Consell Nacional de l'Aigua del nou pla de la conca de l'Ebre ha reactivat el malestar a les terres que rega el tram final del riu. El document dóna llum verda a 465.000 noves hectàrees de regadiu, és a dir, més fuites d'aigua als trams superiors i una amenaça, denuncia la PDE, per a la supervivència del delta de l'Ebre, la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa occidental, després de la Camarga a França i del parc de Doñana.

En una reunió fa un mes a Saragossa, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre va començar a perfilar un esbós que, segons els seus defensors, “revisa i millora” previsions anteriors sobre els volums del riu. No obstant això, ja llavors va quedar palès que el nou pla topa amb un, fins ara, inèdit front opositor. Quatre de les nou comunitats afectades van mostrar el seu rebuig a la proposta del Ministeri d'Agricultura. Euskadi i Navarra es van alinear amb la posició crítica de Catalunya i també València va mostrar les seves reserves.

Un problema que ja va costar car a Pujol i Aznar el 2000

La PDE assumeix que no es crearan “465.000 noves hectàrees de regadiu” perquè no és viable econòmicament. Allà on no s'exploti per regar, la nova quota de regadiu es farà servir, denuncien, “per intercanviar-la per diners”. “Per vendre-la en forma de transvasament al Xúquer, al Segura o a les conques internes que presenten dèficit de volum d'acord amb la demanda que suporten".

La PDE afirma que el cabal ecològic per no matar per inanició el delta de l'Ebre no pot ser inferior als 5.500 hectòmetres cúbics anuals. Agricultura i la CHE han traçat el nou pla imposant un cabal mínim amb gairebé la meitat d'aigua, 3.000 hectòmetres cúbics.

El controvertit pla de l'any 2000, que va ser impulsat pel Govern de José María Aznar amb el suport exprés de Jordi Pujol i CiU, preveia un cabal mínim aproximat de 3.150 hectòmetres cúbics a l'any.

El Delta va fer pagar car als seus impulsors aquell projecte de transvasament. Als murs dels canals que delimiten els arrossars encara avui es poden llegir lemes en contra d'aquell pla del qual presumia amb poques formes el ministre Cañete i pintades poc afalagadores dedicades a Convergència. És el preu que fa pagar una terra que sempre ha tingut clar que amb l'aigua no s'hi juga.

Aquest dimecres, el Consell Nacional de l'Aigua, celebrat a Madrid sota la presidència de la ministra Isabel García Tejerina, va sotmetre a votació conjunta la desena de plans hidrològics de les conques competència de l'Estat. No es van estimar les peticions per votar-los un a un i el front de l'Ebre va perdre el suport del País Basc, més interessat que la votació donés llum verda a les regulacions que afecten rius de la seva comunitat.

El ministeri assenyala que el nou pla ha complert amb la tramitació que fixa la llei i que s'ha sotmès a un “ampli procés” d'informació pública, que s'ha saldat amb la incorporació total o parcial de 36 al·legacions que han millorat el text.

En canvi, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha lamentat que el Consell de l'Aigua obviés la proposta de cabals per al tram final de l'Ebre que es va consensuar entre tots els agents implicats en el marc d'una reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre.

Arrossaires i col·lectius ecologistes lideren les veus crítiques en relació amb un pla que, al·leguen, tampoc ha tingut en compte les mateixes consideracions de la Comissió Europea. Una acusació que Agricultura desmenteix: “Es tracta d'un text que recull les principals recomanacions formulades per la Unió Europea”. Fer cas a les recomanacions de la Comissió és clau perquè d'això depèn accedir als fons comunitaris. El ministeri afirma que s'han assumit els compromisos assolits en l'Acord d'Associació per al proper programa de fons europeus, “evitant així que es bloquegin aquests fons”.

Ruptura del consens i UE

Susanna Abella ho posa en dubte i valora com un detall clau “la ruptura del consens”. La PDE assumeix que el pla arribarà al Consell de Ministres en un “passeig militar” però, també, que toparà amb un escull a Brussel·les. “La UE exigeix consens, i no n'hi ha”, adverteix la portaveu ecologista. En aquest sentit indica que “Europa no treu el fuet perquè no ho necessita, n'hi ha prou que bloquegi fons i ajudes. Sense cap dubte, amb aquest pla damunt de la taula, ho farà”, avisa Abella.

Dani Forcadell és arrossaire i una de les veus més actives per mantenir el delta viu. Indica que “no es tracta d'enfrontar pagesos dels trams superiors amb els de la desembocadura”. Adverteix que 465.000 noves hectàrees de regadiu com les previstes són “un disbarat” perquè suposen una extensió de “22,5 deltes”. “Si cal regar tot això al tram superior, ja m'explicaràs quina aigua, i de quina qualitat, acabarà arribant als que intentem guanyar-nos la vida amb això. Si es tracta de matar el delta, ho estan fent de conya”.