Selecciona Edició
Connecta’t

Espiar el mòbil de la parella: dos anys i mig de presó

Els jutges castiguen amb presó l’apropiació d’arxius informàtics entre cònjuges

Una dona consulta el telèfon mòbil.
Una dona consulta el telèfon mòbil.

“El 22 de desembre del 2014 Antonio J. S. va accedir al telèfon mòbil de la seva parella, M. P. T., introduint-hi la clau i va descarregar un fitxer guardat al correu electrònic amb una fotografia de la senyora M. P. T. [la seva dona en aquell moment] amb un home, així com diversos missatges de l'aplicació Line, tot això sense coneixement de M. P. T. No ha quedat acreditat que l'acusat fes difusió ni cessió d'aquests missatges entre tercers. No ha quedat provat que l'acusat realitzés els actes amb intenció de menyscabar la integritat psíquica ni causar temor a la denunciant. Ha quedat acreditat que la senyora M. P. T. ha estat 15 dies de baixa temporal sense que hagi quedat provat que hagi estat a conseqüència d'aquests actes, ni que hagi patit un especial sofriment o dany”.

És el relat de fets provats que Antonio Miralles Amorós, titular del jutjat penal número 4 de Girona, utilitza per condemnar a dos anys i mig de presó i multa de sis euros diaris durant 19 mesos un veí de Puigcerdà, Antonio J. S., com a “autor d'un delicte de descobriment i revelació de secrets amb l'agreujant de parentiu”. La sentència, datada el passat 28 de juny, castiga l'espionatge del mòbil d'una dona per part del seu marit per recopilar proves d'una relació extramatrimonial i aportar-les al plet civil que dirimia el divorci entre tots dos. És la primera que comporta l'entrada a la presó –si no prosperen els recursos– d'un condemnat per apropiar-se d'arxius informàtics de la seva parella, i castiga com a agreujant el parentiu.

La decisió judicial, pendent de recurs en primera instància, conclou que "no es va tractar d'una mera tafaneria o una visió fugaç o momentània del contingut privat, sinó que l'acusat va aconseguir l'adequat suport material de captació del contingut” per aportar-lo a un altre judici de divorci. El condemnat va al·legar sense èxit que el terminal era d'ús familiar perquè la seva dona en tenia un altre i que les contrasenyes estaven guardades en un arxiu compartit al núvol. El seu advocat, Marc Molins, escriu al recurs presentat davant el mateix jutjat que el dret a la intimitat requereix almenys d'unes certes mesures de protecció que M. P. T. no va adoptar.

La condemna a dos anys i mig de presó és un sever avís per a qui estigui vigilant els dispositius informàtics dels seus cònjuges. Uns delictes que, segons tots els experts consultats per a aquest reportatge, es multipliquen amb la proliferació d'aplicacions que faciliten el rastreig de perfils d'Internet i xarxes socials.

A mitjan juliol a Jaén va ser arrestat un jove acusat d'haver instal·lat un programa espia al mòbil de la seva xicota. L'atestat policial incorporat al jutjat revela que aquest programari li permetia activar a distància la càmera i el micròfon per escoltar les converses de la seva parella i tenir-la permanentment controlada. El jove, “amb un perfil gelós i manipulador”, està imputat per revelació de secrets, un delicte que el Codi Penal castiga amb entre un i quatre anys de presó.

La Unitat d'Investigació Tecnològica de la Policia Nacional afirma que no hi ha registres concrets sobre aquests delictes, però la inspectora Silvia Barrera alerta que les denúncies estan augmentant. "Rebem trucades de moltes víctimes, gent que veu coses rares al seu telèfon –bateries que gairebé no duren o s'escalfen quan el mòbil no es fa servir–, de persones que se senten controlades per les seves parelles. El primer que recomanem si és en el context familiar és intentar solucionar-ho en aquest mateix àmbit, abans de denunciar. Si les conductes persisteixen, es pot recórrer a un pèrit informàtic que faci un informe del telèfon o la tauleta. La policia no té capacitat per analitzar milions de mòbils, però amb el peritatge podem iniciar una investigació".

A Chema Alonso, un dels hackers més mediàtics, després de cada aparició televisiva li plouen les ofertes (moltes remunerades) per envair la intimitat de tercers a través dels seus telèfons i ordinadors. “El nombre de peticions que he rebut és altíssim. Vaig tancar el Facebook perquè em cosien a missatges privats. Milers de persones em demanaven de tot: espiar mòbils, xarxes socials. Una dona de Madrid em va trucar fa anys perquè espiés el xicot de la seva filla. M'hi vaig negar i després em va explicar que havia contractat un ciberdelinqüent estranger i li havia llogat un pis davant del noi al qual volia vigilar. Fer-ho és molt fàcil. Per set o vuit euros al mes un pot aconseguir un virus troià. Qui l'instal·la és qui comet el delicte”, assegura aquest expert en seguretat informàtica que fa anys que denuncia aquestes pràctiques i fins i tot ha establert una classificació amb els encàrrecs més rocambolescos

Anuncis a Internet que ofereixen programes per espiar mòbils.
Anuncis a Internet que ofereixen programes per espiar mòbils.

Daniel García, 32 anys, cr0hn al món hacker, ha rebut ofertes semblants. Assegura que la despreocupació amb la qual l'usuari mitjà utilitza la tecnologia deixa forats en la seguretat pels qual pot colar-se qualsevol expert per copiar correus electrònics, whatsapps, vídeos, o fins i tot geolocalitzar el propietari del dispositiu per seguir els seus moviments. “Una aplicació de mòbil gratuïta que fa de llanterna et demanava permís per accedir a la ubicació i als contactes, i la gent hi accedia. Era un parany, però van passar mesos fins que es va retirar de la botiga d'Android".

El hacker cr0hn al·ludeix a l'enginyeria social de la qual algunes persones es valen per obtenir contrasenyes i codis de bloqueig de les seves parelles, que després permeten instal·lar aplicacions pirates i monitoritzar-los els telèfons.

La policia segueix la pista de moltes d'aquestes pàgines d'Internet i aplicacions, però en ocasions els programes que es venen són perfectament legals, sempre que es facin servir per utilitzar a distància dispositius propis i no de tercers, explica l'agent Barrera, des de la Unitat d'Investigació Tecnològica de la policia. 

En els seus fonaments de dret, el jutge de Girona cita jurisprudència del Tribunal Suprem, que en una sentència del 2003 va determinar que “la invocada dimensió familiar de la intimitat no autoritza de cap manera un dels cònjuges a violar el dret fonamental a la intimitat que, com a persona, té l'altre cònjuge ni a vulnerar el secret de les comunicacions que a tota persona atorga l'article 18 de la Constitució, tant en l'àmbit individual com en el familiar de la seva existència. Es tracta de drets bàsics de l'ésser humà que proscriuen la ingerència de qui el seu titular no desitgi en l'àmbit de la seva personalíssima privadesa, que no cal entendre renunciat pel fet de contreure matrimoni”.

El 2007 la sala segona penal del Tribunal Suprem va ratificar una altra sentència dictada per la secció dissetena de l'Audiència Provincial de Madrid en la qual va condemnar un altre home, Paulino, a sis mesos de presó i una multa de sis mesos per sis euros diaris, també per revelació de secrets. En aquest cas el condemnat va monitoritzar l'activitat informàtica del seu ordinador domèstic per esbrinar per què s'havien disparat les factures d'Internet l'any 2001, que registraven fins a 70 hores de connexió mensuals. En comprovar que era la seva dona, que estava entrant en xats de casats infidels i que tenia una altra parella, el Paulino va admetre al jutge que havia remès tots els correus electrònics interceptats a un detectiu privat per presentar-los a un judici civil i guanyar avantatge en el plet per la custòdia de la seva filla. El Suprem va respondre al recurs de cassació de l'acusat que una cosa és instal·lar un programa per detectar qui està fent un ús indegut d'un ordinador i una altra diferent –aquí radica el delicte de revelació de secrets– apropiar-se d'aquella documentació privada i íntima. També aquesta sentència cita jurisprudència i recorda que el mateix Tribunal Suprem ja va concloure el 2000 que "el més rellevant a l'efecte de la configuració del tipus [penal] no és l'obertura de la correspondència, sinó l'apoderament del seu contingut sense consentiment, que és el que constitueix la conducta típica sancionada pel legislador".

Miguel Colmenero Menéndez de Luarca és el magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, que va fer de ponent en aquella sentència. Defensa que el dret a la intimitat "és un dels més importants que es reconeixen a la Constitució" i que com a tal "la seva adequada protecció justifica una combinació amb una pena privativa de llibertat". Però puntualitza: "No es pot dir amb caràcter general que agafar el telèfon d'una persona i mirar el WhatsApp comporti un delicte. Hi ha d'haver una finalitat. Hi ha conductes admeses socialment de persones que comparteixen el contingut dels seus correus electrònics que no ingressarien en la conducta típica del delicte. Però això canvia quan la finalitat busca descobrir els secrets d'un altre i si com a conseqüència d'això, la intimitat queda afectada".

El jutge del Suprem, la inspectora de policia i els dos hackers coincideixen que la protecció contra aquestes invasions en la intimitat passa pel sentit comú. "A les xarxes socials molta gent banalitza sovint la seva intimitat", assegura el magistrat. "No revelis mai les contrasenyes", prevé l'agent policial. "Si t'envien un correu dient que t'ha tocat un milió d'euros o un descapotable en un sorteig en el qual no has participat, el més intel·ligent és no obrir-lo", recomana el hacker cr0hn.

Estafes a Internet que prometen ‘hackejar’ WhatsApp i Facebook

N'hi ha prou amb teclejar el verb espiar a Google perquè emergeixin desenes d'anuncis i trucs per monitoritzar telèfons, ordinadors o tauletes. La immensa majoria, segons la Unitat d'Investigació Tecnològica de la Policia Nacional, són estafes que obliguen l'interessat a seguir una sèrie de passos fins a introduir un número de telèfon que, habitualment, acaba subscrit a números de tarificació addicional. “Rares vegades es denuncien”, assegura la inspectora Silvia Barrera, perquè, en fer-ho, un s'estaria autoinculpant en un delicte ."Els servidors", segons aquesta agent, són en altres països perquè tot forma part d'un "veritable negoci". 

L'expert informàtic Chema Alonso recopila en un vídeo de YouTube (Hackejar Facebook, http://www.elladodelmal.com/2015/08/hackear-facebook-en-1-minuto-con-mi.html) les pràctiques més escandaloses. El vídeo pateix periòdicament atacs de les màfies que exploten aquest lucratiu negoci.