Selecciona Edició
Connecta’t

Convergència va cobrar el 3% per una obra a Sant Cugat que no es va executar

L’Ajuntament va permetre a la contractista trencar unilateralment el contracte sense cost

Agents de la Guàrdia Civil surten de l'Ajuntament de Sant Cugat en l'operació anticorrupció del passat 29 d'agost.
Agents de la Guàrdia Civil surten de l'Ajuntament de Sant Cugat en l'operació anticorrupció del passat 29 d'agost.

L'Ajuntament de Sant Cugat (Vallès Occidental), el municipi més gran dels que estaven governats per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) entre 2007 i 2011, va permetre a una unió temporal d'empreses (UTE) rescindir unilateralment una gran obra pública sense assumir cap compensació. El complex esportiu Mira-sol va ser adjudicat a l'abril del 2008 per 4,9 milions d'euros (sense IVA). Poc després, la contractista va donar 67.000 euros a cadascuna de les dues fundacions del partit, 134.000 euros en total (el 2,8% del contracte). La UTE va ser incapaç d'acabar l'obra, malgrat que l'Ajuntament li va retornar la fiança el 2013.

La presència d'unions temporals d'empreses a les llistes de donants a les fundacions de Convergència –Fòrum Barcelona i CatDem– ofereix evidències noves dels vincles entre els contractes d'obra pública i el pagament de suposades comissions il·legals del 3% a CDC. Si amb les grans constructores, amb desenes de contractes aconseguits anualment, resulta molt complex establir aquesta relació, el fet que les UTE siguin societats constituïdes per dur a terme un sol projecte permet comparar de forma senzilla la quantia de la donació amb l'import adjudicat

Un cas és el de la UTE Centre Cívic Sant Fruitós, avançat per aquest diari el passat 10 de setembre. En aquella ocasió, la unió va fer una donació de 34.000 a la fundació CatDem poc després de guanyar un contracte el 2009. Aquesta xifra ascendeix al 3% del cost del projecte, 1,14 milions d'euros.

Un altre exemple és ara el del complex esportiu Mira-sol, el contracte del qual preveia la construcció i gestió de l'equipament durant 35 anys per la UTE formada per Construcciones Pai i Instal·lacions de Lleure Esportiu Illa. Les actes dels plens no reflecteixen incidències destacables en la licitació, a la mesa d'adjudicació de la qual també hi havia l'oposició.

PSC i ICV sí que van criticar el projecte per faraònic. “Mira-sol necessita una piscina, no aquest gran complex”, va lamentar Xavier Boix, d'ICV. Salvador Gausa, del PSC, es va queixar que “en el concurs s'hauria d'haver separat obra i gestió; posar-ho tot en el mateix paquet, pedra i esport, dificulta valorar la millor oferta”.

Una resolució unilateral sense costos

L'adjudicació. Sant Cugat adjudica a l'abril del 2008 un complex esportiu a una UTE per 4,9 milions. El contracte preveu 13 mesos d'obres.

La donació. La UTE dóna 134.000 euros, el 2,8% de l'import del contracte, a les dues fundacions de CDC al setembre.

Els retards. La UTE no troba finançament i el projecte comença a acumular retards.

Les llicències. L'alcaldia eximeix la UTE del pagament de llicències al febrer del 2010.

Obres abandonades. L'arquitecte municipal constata al març que les obres estan abandonades.

La resolució del contracte. La UTE demana al novembre la resolució de mutu acord del contracte. L’Ajuntament respon que això és “inviable legalment” i qualifica la resolució d’“unilateral”.

L'oblit. El ple de març del 2013 aprova retornar la fiança (240.000 euros) si la UTE paga 171.000 per llicències. L'informe oblida el decret de l'alcaldia de febrer del 2010.

El perdó. El ple d'octubre acorda també eximir la UTE del pagament de les llicències.

CiU té majoria absoluta a Sant Cugat des del 2007. En el moment de l'adjudicació, l'alcalde era Lluís Recoder, que va ser substituït per Mercè Conesa –actual alcaldessa i presidenta de la Diputació de Barcelona– en ser nomenat conseller de Territori en el primer Govern d'Artur Mas a la fi del 2010.

Després de la seva aprovació, el projecte va començar a acumular retards malgrat que havia d'estar acabat en 13 mesos. El problema principal van ser les dificultats de la UTE per trobar finançament, cosa que la va portar a abandonar les obres durant mesos. Al novembre del 2011, després de diverses pròrrogues incomplides, la societat va instar l'Ajuntament a resoldre el contracte de mutu acord. L'objectiu de la UTE era recuperar els 240.000 euros dipositats com a fiança en guanyar el concurs i que el Consistori li retornés els 372.000 euros que s'havia gastat fins llavors.

En un informe elevat al ple al març del 2013, el Consistori va rebutjar ambdues peticions per “legalment inviables”, segons la llei de contractes públics. Era la UTE la que havia abandonat l'obra i, per tant, “incomplert unilateralment” el contracte signat cinc anys abans. Malgrat això, en una argumentació alambinada, l'informe proposa retornar-li la fiança. “Encara que l'abandonament de les obres comportaria en principi l'incompliment culpable del contractista [i la pèrdua de la fiança], no és menys cert que la bona fe de la concessionària [...] ha de permetre modular les conseqüències de l'incompliment i mitigar el rigor encara que el contractista no hagi pogut complir amb els pactes”, recull l'informe.

La proposta aprovada al març de 2013 preveia retornar la fiança a la UTE, però alhora exigir-li 167.000 euros per les llicències d'obres no satisfetes i 4.600 pel cost de reparació d'una vorera malmesa. Ambdues propostes van ser votades condicionada l'una a l'altra, és a dir, la UTE havia de pagar les llicències si volia recuperar la fiança. CiU va aconseguir així el suport de l'oposició.

Terrenys on s'havia de construir el complex esportiu Mira-sol.
Terrenys on s'havia de construir el complex esportiu Mira-sol.

La  placidesa relativa amb la qual el projecte fallit va passar pels plens es va tornar en ira per part de l'oposició set mesos després. En el ple d'octubre, un nou informe municipal va acceptar un recurs de la UTE per no pagar les llicències. L'informe admetia “un oblit” que va resultar ser fatal. El 2010, un decret de l'alcaldia havia eximit la UTE de pagar les llicències, però aquest decret no va ser inclòs en l'informe de març. La UTE aconseguia així quedar alliberada del contracte pagant només 4.600 euros per la vorera trencada.

“Hem fet el préssec i l'idiota”, va resumir el regidor socialista Ferran Villaseñor. “Al març vam votar a favor que es pagués al nostre Ajuntament 171.000 euros i ara són 4.000. I tot perquè algú va oblidar incloure una documentació en el que votem. Ara haurem de retornar la fiança i no podrem cobrar les llicències”, va denunciar Villaseñor.

Joan Calderón, d'ICV, va lamentar que “Sant Cugat es queda sense equipament i sense cap compensació”. I Guim Pros, de la CUP, va denunciar “les facilitats que s'han donat a l'empresa perquè deixi de pagar per un incompliment de contracte”.

L'Ajuntament va declinar ahir oferir la seva versió, mentre CDC va insistir que “el Tribunal de Comptes ha avalat la legalitat de totes les donacions rebudes”. Aquest diari no va aconseguir contactar amb les empreses de la UTE. La filial catalana de Construcciones Pai està liquidada i la matriu, situada a Madrid, no va atendre a les trucades. Servial, accionista d'Instal·lacions Lleure Esportiu, també està en liquidació.

El paper de les fundacions en el finançament del partit

Mercè Conesa.
Mercè Conesa.

El paper de les dues fundacions de Convergència Democràtica de Catalunya en el cobrament de suposades comissions del 3% posen al partit en un compromís en un dels seus flancs més importants. CatDem i Barcelona Fòrum, que entre el 2007 i el 2013 van rebre gairebé 11 milions d'euros en donacions privades –en la seva gran majoria d'empreses adjudicatàries de contractes públics–, han impulsat en els últims anys dues de les grans apostes de CDC. La primera va assentar les bases del gir sobiranista del president català, Artur Mas. Barcelona Fòrum, per la seva banda, va ser la plataforma que va portar Xavier Trias a l'alcaldia de Barcelona el 2011.

El cas Palau ja va assenyalar el rol de CatDem en el suposat finançament il·legal de CDC des de la constructora Ferrovial. Llavors es tractava de grans adjudicacions de l'últim Govern de Jordi Pujol. El cas Teyco, investigat ara per la Fiscalia Anticorrupció, posa el focus en obres fetes entre el 2008 i el 2010 per ajuntaments controlats per CDC, quan el partit era fora del Govern català. Sant Cugat –l'alcaldessa del qual és la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa– era el més gran, però les investigacions s'estenen a Figueres, Lloret de Mar, Torredembarra i 12 més.

Les noves revelacions arriben en un moment delicat per a CDC. Junts pel Sí va guanyar el 27-S, però es va quedar lluny de la majoria absoluta en perdre nou escons respecte als obtinguts per CiU i ERC per separat el 2012. La candidatura necessita ara el suport de la CUP, però la corrupció, contra la qual aquesta formació té un paper molt actiu, és el principal escull.

MÉS INFORMACIÓ