_
_
_
_
_

Barcelona es declara ciutat contrària al TTIP

BComú, ERC i la CUP aproven un text que rebutgen PP i C’s. PSC i CiU s’abstenen

Clara Blanchar
Manifestació a Barcelona contra el Tractat de Comerç i Inversions UE-EUA.
Manifestació a Barcelona contra el Tractat de Comerç i Inversions UE-EUA.FB

El plenari de l'Ajuntament de Barcelona ha votat aquest divendres declarar la capital catalana ciutat contrària al TTIP, el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre la Unió Europea i els Estats Units. La proposta ha estat una iniciativa conjunta dels regidors de Barcelona en Comú, ERC i la CUP, que sumen 19 vots favorables. CiU i el PSC s'han abstingut en la votació i Ciutadans i PP hi han votat en contra.

La proposició, impulsada pel partit del govern municipal, argumenta l'oposició al TTIP "en defensa dels serveis públics bàsics per a la solidaritat i la redistribució social". El text, que formalment és una declaració institucional, demana que l'educació, la sanitat, els serveis socials i els subministraments quedin al marge d'un tractat com el TTIP i sol·licita la suspensió de les seves negociacions. A més, es compromet a promoure la informació i el debat sobre la qüestió entorn de la ciutadania, incidint en les conseqüències que podria tenir sobre la ciutat.

Per part del govern municipal ha defensat la declaració el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que ha recordat que és una iniciativa de "més de 90 entitats", com els sindicats, la FAVB, o la Xarxa d'Economia Solidària, que entenen que "la liberalització del comerç implicaria una rebaixa de les regulacions que protegeixen els drets de la ciutadania en àmbits com el consum, la feina o el medi ambient". Pisarello ha criticat un tractat "que conculca la sobirania democràtica en benefici d'uns quants" i ha assegurat que amb la seva iniciativa l'Ajuntament "defensa el municipalisme, una altra Barcelona, un altre país i una altra Europa".

María José Lecha (CUP) ha afegit que, pel que ha transcendit de l'acord, no reconeixeria la negociació col·lectiva, ni el dret a vaga, ni un salari mínim i blindaria les privatitzacions dels serveis públics.

La regidora socialista Montserrat Ballarín ha explicat l'abstenció del PSC en argumentar que de la proposta els agradava "la música" però no "la lletra" i que és necessari evitar que els Estats Units deixi de mirar cap a l'Atlàntic. En el cas de CiU, l'abstenció l'ha justificat la regidora Sònia Recasens per la necessitat d'esperar els tractats definitius per analitzar-los.

Paco Sierra, de Ciutadans, que hi ha votat en contra, ha acusat el govern de Colau de convertir l'Ajuntament "en una caixa de ressonància dels seus populismes", mentre que el regidor del PP Javier Mulleras acusa l'equip de govern de culpar de "tots els mals de la societat" un tractat que no està ni aprovat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_