Selecciona Edició
Connecta’t
PERFIL

Filla del PSUC i néta de bruixa

Anna Gabriel, la número dos de la CUP al Parlament, va créixer amb l’anarquisme i el comunisme a casa

Antonio Baños amb Anna Gabriel.
Antonio Baños amb Anna Gabriel. afp

Anna Gabriel és una criatura de la política en el sentit més pur de la paraula. Gabriel porta el socialisme més doctrinari a la sang, heretat a casa, al poble miner de Sallent. Per Gabriel sembla que no hi hagi marge per a l'espectacle de cara a la galeria –com David Fernàndez quan va increpar Rodrigo Rato amb la sandàlia– ni per fer conyes cada tres frases –especialitat d'Antonio Baños. En una entrevista recent a Vilaweb, la número dos de la CUP al Parlament va dir que la seva mare era tant del PSUC que ella era el partit, i que va beure del comunisme i l'anarquisme dels avis. Gabriel és l'esquerra més ideologitzada i més centrada a capgirar-ho tot de debò.

Contra les corbates i els perfums

Hi ha un discurs de Gabriel, de l'onze de setembre del 2013, en què sembla que la ideologia la posseeixi. Gabriel no crida en públic, fins i tot en mítings és poc propensa a elevar el to. Aquella Diada, però, no només va apujar el volum sinó que l'expressió de la cara li va mudar cap a un dolor autèntic quan cridava que el sistema capitalista “genera odi, odi i més odi”. En aquella intervenció pública –consultable a YouTube–, Gabriel carregava contra la gran burgesia descrivint-la així: “Els corruptors, aquells empresaris, aquelles grans famílies catalanes; la gent de corbata, la gent del Liceu, la gent perfumada”. Qui més qui menys coneix persones humils que han de treballar encorbatades a les masmorres d'alguna oficina, o la veïna pensionista que es perfuma amb colònies que no costen un ull de la cara. I què es pot dir del Liceu? El Liceu fa molts anys que està dominat per la classe mitjana, ciutadans normals amb gust per l'òpera.

L'estètica de Gabriel és netament cupaire: serrell rectangular borroka i múltiples arracades. A l'acte central de la campanya del 27-S, Gabriel va proclamar que la gent de la CUP “som les nétes de les bruixes que no van poder cremar” –el llenguatge oficiós de la CUP utilitza el femení com a genèric–. Gabriel va estudiar Dret, ha estat professora d'Història del Dret a la UAB, és educadora social de professió i afiliada a la CGT. La seva dedicació a la CUP ha ocupat bona part del seu temps des del 2003. Ha estat 8 anys regidora a Sallent i coordinadora de la CUP al Parlament. La seva experiència política és extensa, a diferència de Baños i d'altres noms nous del partit. En una altra entrevista amb Vilaweb, del 2012, Gabriel recordava els seus inicis a la CUP entrant-hi des de moviments veïnals de Sallent, o com va haver d'inscriure's la primera a la junta electoral improvisant el logotip amb un adhesiu.

La lluita de Gabriel ha estat feixuga i llarga, consolidant-se encara més en els seus ideals. Des d'aquesta convicció s'entén que al debat electoral a 8TV demostrés tanta confiança en ella mateixa. Les seves intervencions van ser amb comptagotes i concises, amb un punt de memorització prèvia. Hi va haver dos moments en què va lamentar que el debat fos crispat, quan en cap moment ho va ser; la raó per haver-ho dit és que probablement va comparèixer al plató amb missatges assumits per dir prèviament, en consonància amb l'habitual recurs de la CUP d'assenyalar els altres pel politiqueig i el partidisme.

Aquest setembre, en una entrevista a Crític, Gabriel va insistir en una visió dels grans mitjans de comunicació que ja havia exposat amb altres declaracions públiques: la CUP no pot confiar en ells, “farem bé de ser amables i correctes amb tothom que parli bé de nosaltres però tenint permanentment l’alerta posada. I tenint clar que, si això ha de respondre a algun interès, segur que no és el nostre, i no el nostre com a CUP, sinó com a classe”. La premsa sembla que s'hagi enamorat de la CUP, els uns perquè les troben simpàtiques i aire fresc; els altres, perquè són una aliat per a la causa nacional. Gabriel pot desconfiar-ne, però la CUP són els primers que semblen alimentar i gaudir de l'impacte mediàtic.

Canvis de parer

La CUP, i encara més una dirigent amb conviccions tan granítiques com Gabriel, tenen molts números de la rifa de desdir-se d'algunes de les seves idees més inamovibles davant la cruesa del món real. Gabriel va revelar dijous passat que una proposta per a l'acord amb Junts pel Sí és substituir la figura del president de la Generalitat “per un òrgan col·legiat de tres, quatre persones que pugui representar la transversalitat de l'independentisme”. En canvi, el 2012, Gabriel opinava això: “Gent com Vila d’Abadal no forma part de la meva trinxera, només que si s’apunta al carro de la independència, resultarà que coincidim en un objectiu polític. Prou. Jo no treballo per construir espais transversals, hi ha altra gent per fer-ho. Nosaltres hem de poder organitzar el major nombre possible de gent al voltant de la unitat popular i de postulats radicalment d’esquerres i transformadors”.

En aquell acte popular de la Diada del 2013, Gabriel va defensar l'interès de la CUP en una Catalunya independent amb unes condicions ben clares: “Enfront d'un discurs pseudoesquerranós dels de sempre, que ens fan creure que un Estat propi per se comporta que hi haurà polítiques socials. 'Madrid ens roba i si ens deixa de robar, tindrem una Catalunya pròspera'. Mentida! Un país només és pròsper si és lliure. Un Estat propi no serveix de res –vegeu Grècia–, si no és anticapitalista, si no s'apliquen polítiques anticapitalistes”. Ara que la CUP tindrà la clau de la governabilitat, ha arribat el moment que la néta dels vells combatents de la CNT de Sallent demostri si pot fer realitat el seu concepte de llibertat.