Selecciona Edició
Connecta’t

Un disbarat

Ningú no es creurà les sentències de Gürtel i Bárcenas dictades per afins al PP

Enrique López, magistrat de l'Audiència Nacional.
Enrique López, magistrat de l'Audiència Nacional. EL PAÍS

La qüestió no pot ser més enutjosa per a l'Audiència Nacional, per a la imparcialitat de la justícia i per a la seva credibilitat davant els ciutadans: una causa greu per corrupció, el sumari Gürtel, serà jutjada per un tribunal que està format per dos magistrats d'afinitat innegable al PP. Aquest fet ha provocat un intent de recusació formal plantejat per les parts personades. També està pendent el judici per la comptabilitat B d'aquest partit –més conegut popularment com els papers de Bárcenas– per un tribunal format també pels dos jutges al·ludits.

Editorials anteriors

Els que ho demanen al·leguen que Enrique López va ser proposat al Poder Judicial pel PP i va col·laborar amb la FAES, la fundació vinculada als populars. No obstant això, no s'acaben aquí les afinitats del partit governant amb el magistrat, que en el decenni passat va protagonitzar una llarga batalla entre el PSOE i el PP per la renovació del Tribunal Constitucional. L'operació de reemplaçament a l'alt òrgan va romandre bloquejada durant uns quants anys, fins que els socialistes van acabar cedint al nom de López, en un d'aquells tripijocs que barregen intensament la política amb la justícia.

És cert que les circumstàncies van apartar aviat el discutit magistrat del càrrec de jutge constitucional. Una nit va ser descobert per la policia saltant-se un semàfor en vermell i amb una taxa d'alcoholèmia superior a la permesa. Va dimitir del Constitucional, va desembarcar a l'Audiència Nacional i ara, per motius de repartiment amb una legalitat que no es discuteix, integra els tribunals dels casos Gürtel i Bárcenas. Al seu torn, la magistrada Concepción Espejel, relacionada amb María Dolores de Cospedal, presidirà tots dos tribunals després d'haver passat pel Consell del Poder Judicial a proposta del mateix partit.

Entra dins de la lògica que els jutges qüestionats es declarin imparcials i no vegin cap raó per recusar-los. Però això és molt discutible en la realitat dels fets, tenint en compte que han de jutjar tres extresorers de la direcció del PP, nombroses persones que van tenir càrrecs en aquest partit i els seus proveïdors. Que els polítics en actiu quedin fora del banc dels acusats no és prou causa per tancar els ulls a la procedència dels diners que toca el seu poder i que els permet desenvolupar les campanyes electorals, sobretot quan el mateix partit ha estat acusat per l'instructor com a responsable civil.

Si els magistrats no es decideixen per si mateixos, el partit polític que els ha servit de valedor hauria d'aconsellar-los que s'abstinguessin. Fins a vuit exvocals del Poder Judicial asseguren que això és el que farien en la situació d'Enrique López.

Mantenir-s'hi contra vent i marea no constitueix només una gran imprudència, sinó un disbarat de grans proporcions. Si no mou ni un dit, el PP tindrà ocasió de comprovar en quin estat de descrèdit queden la justícia i la imatge d'una força política que ha de demanar la confiança dels ciutadans per a una altra legislatura d'aquí pocs mesos. Ningú que no tingui interès directe en les causes creurà unes sentències sobre antics càrrecs del PP dictades per magistrats notòriament afins a aquest partit.