Els aliats acusen Putin de donar suport a Al-Assad i atacar l’oposició

Rússia va materialitzar ahir una tercera jornada consecutiva de bombardejos contra diferents grups a Síria enmig de la perplexitat de l'aliança liderada per Washington. En una tibant reunió a París dedicada oficialment a Ucraïna, François Hollande va acusar el líder rus, Vladímir Putin, de donar suport al dictador sirià, Baixar al-Assad, i de bombardejar “sectors controlats per l'oposició”, i no per l'Estat Islàmic. “Els atacs han d'afectar l'EI i només l'EI”, va dir Hollande. Set aliats li van dir el mateix en un comunicat conjunt.

La reunió a l'Elisi, a la qual també van assistir la cancellera Angela Merkel i el president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, va estar precedida per una de bilateral entre Putin i Hollande. Els somriures amb què el mandatari francès va rebre el rus es van canviar per gestos freds a la trobada entre tots dos. Putin va abandonar París sense dir ni una paraula davant dels periodistes. Tot un símptoma de la tensió amb què va concloure la seva visita a la capital francesa. Poc abans de començar, avions russos havien llançat la tercera onada diària de bombardejos a Síria davant de la perplexitat de l'aliança liderada pels Estats Units.

Per París, la sortida del poder d’Al- Assad és una condició indispensable per a una solució política

Abans de rebre Putin, tant Hollande com Merkel van subscriure un comunicat subscrit també pels Estats Units, l'Aràbia Saudita, Qatar i Turquia, en el qual exigeixen a Moscou que “cessi immediatament els seus atacs contra l'oposició siriana i els civils i centri els seus esforços a combatre l'Estat Islàmic”. Per als signants, la irrupció de Rússia al polvorí sirià només contribuirà a una “escalada”. Hollande va afirmar que la radicalització amenaça la “integritat” del país, perquè pot derivar en una divisió del territori entre el règim d'Al-Assad i l'Estat Islàmic.

Per al president francès, és obvi que, “des del començament”, Rússia “ha donat suport al règim de Baixar i ara incrementa aquest suport”. És precisament Hollande el líder occidental que més insisteix que, encara que aposta per una “sortida política” al conflicte, la solució no pot passar pel dictador.

Hollande no està sol en aquesta estratègia. “No pot haver-hi una solució política amb Baixar al- Assad. M'hi oposo. I Obama s'hi oposa. I altres potències s'hi oposen. Els russos n'han de treure conseqüències”, havia dit abans de veure Putin.

En honor d'aquesta sortida política, Hollande va insistir que està disposat a participar en negociacions amb Rússia o l'Iran, l'altre gran aliat d'Al-Assad, però, “si Baixar és l'interlocutor, no hi haurà progressos”, va assenyalar.

La trobada de Putin i Hollande, els dos últims líders que han decidit intervenir militarment a Síria amb un marge de només tres dies, va posar en relleu la guerra informativa que en paral·lel es registra sobre quins objectius concrets estan atacant els avions russos.

Després dels primers bombardejos russos del dimecres, Laurent Fabius, ministre francès d'Exteriors, va declarar que tota incorporació a una aliança militar a Síria serà “benvinguda”, però si va dirigida “contra Daesh [acrònim de l'Estat Islàmic] i només contra grups terroristes” i, alhora, cessen els atacs a civils i s'emprèn un procés polític que impliqui la sortida d'Al-Assad. És el mateix missatge que Hollande va traslladar a Putin, assenyalen fonts oficials franceses.

París desitja que, si es compleixen els acords sobre Ucraïna, Europa aixequi les sancions contra Rússia

La cancellera alemanya va deixar clar que “no hi ha cap diferència entre Alemanya i França” en abordar la crisi siriana. “Tots dos hem recalcat el fet que l'Estat Islàmic és l'enemic a batre”, va afegir Merkel durant una compareixença conjunta amb Hollande.

Tant Hollande com Merkel, que també va mantenir una entrevista bilateral amb Putin, van rebutjar en tot moment que existeixi “un nexe, una relació” entre el conflicte a Síria i el d'Ucraïna. Rebutjaven així les hipòtesis manejades per alts funcionaris occidentals segons els actuals el protagonisme del líder rus a Orient Pròxim, on s'ha convertit en un interlocutor ineludible, pot comportar concessions a Ucraïna. Merkel és la dirigent europea més afectada ara per la crisi siriana, ja que és a Alemanya on diàriament es dirigeixen milers de refugiats. Si la guerra s'intensifica, augmentarà també la sortida de refugiats cap a Europa.

Els quatre dirigents reunits van aconseguir avenços positius en la crisi d'Ucraïna. Hollande i Merkel van assenyalar que els mandataris van pactar noves retirades d'armes pesants i lleugeres del front, una vegada que l'alto el foc es respecti “globalment”.

També van coincidir que les eleccions que se celebrin a les regions de Donetsk i Lugansk controlades pels separatistes russos se celebrin d'acord amb una nova llei electoral que aprovi Kíev. París desitja que, si els avenços continuen, Europa aixequi les sancions imposades a Moscou després de la seva annexió de Crimea.

Malgrat aquests avenços, i malgrat que el gruix de la reunió es va dedicar a Ucraïna, l'actualitat a Síria va enfosquir tot el protagonisme a la crisi en aquest país, que ara passa a un tercer pla en benefici de Putin.