Selecciona Edició
Connecta’t

“Estimat Pablo!”

Una exposició al museu barceloní de l'artista analitza la relació entre Picasso i la família Reventós durant dècades

'Cinto' i 'Moni' Reventós (a la dreta), pintats per Picasso, que es van exposar en la primera mostra del pintor el 1900.
'Cinto' i 'Moni' Reventós (a la dreta), pintats per Picasso, que es van exposar en la primera mostra del pintor el 1900.

El 2013 el Museu Picasso de Barcelona va explicar en una exposició com un grup d'amics del pintor Pablo Picasso, amb la seva obstinació, van aconseguir engegar el centre a Barcelona a partir del 1963. Allà es parlava del seu secretari, Jaume Sabartés, el notari Raimon Noguera, el director dels museus d'art de Barcelona Joan Ainaud de Lasarte i l'editor Gustau Gili, fins i tot del controvertit alcalde Josep Maria Porcioles. Ara, el museu posa el focus amb l'exposició Picasso i els Reventós. Aquesta família que va ser vital durant dècades per al pintor, des dels seus inicis en aquesta ciutat fins a la seva mort el 1973. I ho fa a través de pintures com La dona morta (1903), una petita obra del període blau que van donar els Reventós al museu el 1983; llibres dedicats i, sobretot, cartes intercanviades, moltes de les quals, conservades al Museu Nacional Picasso de París, la Fundació Picasso-Reventós i el mateix Museu Picasso de Barcelona, que s'exposen per primera vegada, en les quals queda patent la proximitat entre el pintor i aquests amics barcelonins, la relació del pintor amb Barcelona i aporta dades sobre la seva obra.

Isidre Reventós, patriarca d'una família nombrosa i activista cultural de la ciutat, celebrava, a cavall del segle XIX i XX a la seva casa del carrer Pau Claris reunions amb artistes i intel·lectuals com Isaac Albéniz, Ramon Casas, Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol, en què participaven també joves com Pablo Picasso, i a partir del 1899, Carles Casagemas, Pau Gargallo, i en què no faltaven els seus fills Ramon, Jacint i Manuel. Dos retrats de Ramon i Jacinto (Monii Cinto per a la família i per al mateix Picasso) van formar part de les obres que van poder veure's en la primera exposició que es va muntar amb obres de Picasso a Els Quatre Gats el 1900. Al cap de quatre anys, Picasso va marxar a París i allà va començar la relació epistolar amb els germans.

A quatre mans

“Las cartes entre els germans Reventós i el pintor parlen de les seves primeres vivències a París; de les dones que ell i Casagemas [l'amic suïcida de Picasso] van conèixer i els llocs que freqüentaven”, explica Marilyn McCully, que ha revisat i editat les missives; entre les quals, les vuit cartes escrites per Picasso entre el 1900 i el 1963 que la família Reventós ha cedit al museu barceloní per a l'ocasió. En les cartes de Picasso, moltes a quatre mans amb escriptura en català de Casagemas i preciosos dibuixos del malagueny, explicaven les obres que pintaven llavors: “Ara pinto una cosa, un ball al Moulin de la Galette, i a més una llotja del Divan Japonais. No crec que diràs que perdo el temps”, li escrivien a Ramon Reventós el novembre del 1900. En una altra, de totes maneres, li apuntaven: “Tot el temps que no treballem ens el passem menjant i bevent. Ens gastem de tres a cinc duros diaris”.

Cada vegada que Picasso va viatjar a Barcelona, el 1906, el 1909 i el 1917 es retrobava amb els seus amics. Després de la mort de Ramon el 1923 Picasso va mantenir la relació epistolar amb Jacint, que es va reactivar els anys cinquanta a partir de la primera visita del seu fill Jacint a l'artista. “Vinc a conèixer-lo”, li va dir. I l'artista li va contestar: “Doncs ja em coneixes”. I després d'esperar uns segons, va afegir: “Ara, vine i fes-me un petó”, recordaven ahir durant la inauguració de l'exposició que comissaria Malén Gual i que estarà oberta fins al gener, els germans Ana, Jacint i Maria Reventós Gil de Biedma, descendents del patriarca Isidre i que han prestat per a l'exposició un conjunt de gravats i llibres de Ramon Reventós il·lustrats amb gravats de Picasso.