Selecciona Edició
Connecta’t
TEATRE

Ricardo Darín o l’amor malgrat tot

L'actor argentí torna a Barcelona amb 'Escenas de la vida conyugal'

Ricardo Darín, a la platea del Teatre Tívoli. Ampliar foto
Ricardo Darín, a la platea del Teatre Tívoli.

Al llarg de dues dècades un matrimoni pot naufragar, recuperar-se, viure moments divertits, dramàtics, feliços, fins i tot violents. En aquest lapse tan gran de temps un matrimoni pot enamorar-se i desenamorar-se amb la mateixa intensitat, caure al precipici per una infidelitat amb una joveneta, signar els papers de divorci carregant amb el pes –o llibertat– que implica la sinceritat. I, passat aquest rosari de situacions, un matrimoni pot seguir triant-se malgrat tot.

A aquest mosaic de reptes s'enfronta l'actor argentí Ricardo Darín a Escenas de la vida conyugal, comèdia dramàtica d’Ingmar Bergman que suposa el retorn de l'intèrpret als teatres espanyols després d'una dècada. L'obra arriba aquest dijous al Teatre Tívoli de Barcelona, on es representarà fins al dia 18 d'aquest mes.

Darín, flamant guanyador de la Concha de Plata al Festival de Cinema de Sant Sebastià per la seva feina a Truman, comparteix protagonisme a l'escenari amb l'actriu Érica Rivas, amb qui ja va coincidir en la pel·lícula Relatos Salvajes.

“Vam néixer per equivocar-nos”

M.P.

Ricardo Darín (Buenos Aires, 1957) s'ha casat dues vegades amb la mateixa dona. Té dos fills, quatre gossos, creu en les segones oportunitats i a casa es “burla” del seu personatge públic perquè si no haver de “conviure tota la vida amb un senyor famós és insuportable”. L'actor quan parla clava amb naturalitat la seva mirada blava sobre l’interlocutor i sembla tenir en comú amb en Juan, el professor que encarna a Escenas de la vida conyugal, la seva aposta per la sinceritat. “Això no vol dir que jo sigui la catedral de la veritat. He mentit i de vegades menteixo...”, relatava ahir al bar del Teatre Tívoli. “Tots vam néixer per equivocar-nos abans que per encertar”, va afegir. L'agenda de Darín està plena a vessar, però quan acabi la gira de Bergman pensa “posar-se el pijama” i no treure-se’l “fins al març”. Divendres va acabar de rodar a Madrid Koblic, una pel·lícula argentina sobre un pilot de la marina dels anys setanta que es nega a acatar una ordre. Darín no creu que es trobi en el punt àlgid. De fet, no creu en punts àlgids, ni en cims. “Una carrera de tant temps no es reparteix entre èxits i fracassos, es tracta de com un transita el camí. No tinc una meta, no vull aconseguir res especialment, el que vull és seguir caminant com ho faig, tractant d'aprendre cada dia”, va apuntar.

Entre cinema i teatre ho té clar: “El teatre és el millor que hi ha, no hi ha res que se li assembli. És la veritable funció del nostre ofici. Avui dia els nois no estan segurs de si volen ser actors, el que volen ser és famosos”, va confessar. Darín no defuig cap tema. Tampoc el debat polític sobre Catalunya: “És un moment complicat, però molt nutritiu. S'acaba d'obrir una nova finestra de negociacions i l'important és que repercuteixi en benefici de la comunitat”.

Tots dos interpreten una sèrie de situacions viscudes per una parella, en Juan i la Mariana, especialment centrades en la relació que tenen després de separar-se. Bergman va estrenar la pel·lícula el 1973, va guanyar un Globus d’Or i la va reescriure per al teatre amb un toc de “picardia”, va opinar Darín. “La peça planteja una polèmica sobre l'estructura del matrimoni, sobre el que s’ha de fer i el que no, el que és correcte o incorrecte, en el fons de tot produeix una crítica a la institució”, va relatar ahir l'actor.

“Tracta de rescatar l'amor per sobre de l'estructura matrimonial. Entre dues persones no hi ha res més valuós que dir-se la veritat”, va afegir. Precisament, a Darín el va enlluernar des d'un primer moment l'honestedat del seu personatge. “Malgrat ser egoista és sincer. Dic egoista, perquè hi ha un moment determinat en què pensa només en ell i no mesura les conseqüències pel que fa a la seva dona i les seves filles. I és brutal quan apareix, perquè és descarnat i gairebé cruel. Però no podem dir que sigui mentider ni deshonest, perquè posa la veritat sobre la taula fins a les últimes conseqüències”, va detallar l'actor, que ja va actuar al Tívoli el 2005 amb Arte, de Yasmina Reza.

Escenas de la vida conyugal arriba a Espanya després que l’hagin vist 150.000 espectadors a l’Argentina. Norma Aleandro, que va interpretar l'obra el 1992, dirigeix el muntatge, encara que no ha pogut viatjar per problemes de salut. Després del seu pas per Barcelona, l'obra es representarà a Madrid i a València.

Per Rivas, que és la primera vegada que actua a la Península, el secret que comporten els diàlegs és que els espectadors s'identifiquen amb els personatges, cosa que fa que es produeixi un curiós joc amb el públic, en què els espectadors arriben a cargolar-se encara que a sobre l'escenari els protagonistes estiguin tenint una gran discussió. “Cada dia és diferent perquè cadascun porta les seves pròpies històries amb si”, va afirmar l'actriu. “Hi ha qui s'indigna davant una situació i a l'inrevés”, va contestar Darín, que va recordar com en una funció una senyora gran del públic asseguda a la primera fila no va parar de murmurar-li: “Desgraciat”, molt baixet, cada vegada que passava davant d'ella per l'escenari. “La mirada del públic completa l'obra, aquí és on es tanca el cercle”, va concloure Darín.