Selecciona Edició
Connecta’t

Els assessors de Mas proposen obrir hospitals públics a la sanitat privada

Un informe defensa la mesura per donar sostenibilitat al sistema però demana mecanismes de control per evitar una mala praxi

Un treballador de Vall d'Hebron protesta contra el tancament de llits.
Un treballador de Vall d'Hebron protesta contra el tancament de llits.

Els assessors del president Artur Mas en matèria de salut han tornat a posar sobre la taula un dels temes més controvertits en el sector sanitari: la possibilitat de realitzar activitat privada als hospitals de la xarxa pública. En un informe del juliol d'aquest any, el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (Casost) proposa que tots els centres de la xarxa pública, inclosos els de l'Institut Català de la Salut (ICS) –que gestiona vuit hospitals i el 80% d'atenció primària catalana–, s'obrin a la sanitat privada.

Sobre l'esquelet del model sanitari català, caracteritzat per donar assistència pública a través de centres de titularitat pública i privada (model mixt), els assessors de Mas han justificat la possibilitat d'atendre pacients de pagament dins dels hospitals que formen el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat).

Així, amb la finalitat de donar “sostenibilitat” al sistema, el Casost proposa “la realització d'activitat privada als centres del Siscat” i que les condicions i prestacions “siguin iguals per a tots els proveïdors”, independentment de la titularitat que tinguin (dins de el Siscat hi ha centres públics, com els de l'ICS, consorcis, fundacions privades i fins i tot hospitals propietat de grans grups empresarials).

Els assessors proposen realitzar activitat privada a tots els hospitals públics, independentment de la titularitat que tinguin

El Casost reconeix que aquesta opció “sempre ha generat debat i reticències per a aquells que desconfien de la interacció público-privada” però insisteix en el seu informe que “és factible un model que aprofiti aquesta sinergia de forma èticament correcta i econòmicament rendible”.
Els assessors del president rescaten així, amb aquesta proposta, les directrius que marcava una instrucció que va treure el Departament de Salut al març i va acabar derogant a instàncies del Parlament tot just dos mesos després. En la instrucció, Salut recollia els supòsits en els quals es podia realitzar activitat privada als centres del Siscat. El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, va insistir que la norma no modificava la legislació, sinó que simplement “recordava les regles del joc”. No obstant això, l'oposició va treure abans una moció al Parlament per frenar aquestes pràctiques. “Fins que aquest tipus de prestació (…) no s'hagi debatut i consensuat en seu parlamentària, no es pot dur a terme cap activitat privada que comporti retardar o posposar l'assistència a pacients del sistema sanitari de cobertura pública”, diu la resolució que deixa sense efecte la norma.

Dues velocitats

La proposta blinda que s'obrin a pacients de pagament quiròfans tancats per les retallades

El Casost assenyala que la falta d'“un augment del finançament públic del sistema sanitari” obliga a impulsar mesures com donar entrada a la sanitat privada els centres públics. L'informe apunta que, a l'hora de regular l'activitat privada al Siscat, cal tenir en compte, a més dels serveis reconeguts en la cartera pública i dels que n'estan fora, les “cessions d'espais o recursos mitjançant lloguer d'espais o equipaments no utilitzats en aquest moment per la pública”. Amb aquest apartat, el Casost blinda una pràctica molt comuna durant els anys de Boi Ruiz al capdavant de Salut: els quiròfans que es tancaven a les tardes per a la sanitat pública a causa de les retallades s'obrien per a pacients de pagament. Aquesta pràctica va generar, segons les entitats socials del sector, una sanitat a dues velocitats, una per a pacients públics i una altra per a privats dins d'hospitals finançats per la Generalitat.

Conscient de la possibilitat que s'estableixin dobles portes d'entrada a tots els centres, el Casost indica la necessitat de “garantir una separació molt clara de la porta d'entrada i que les instal·lacions i accessos a l'activitat privada estiguin degudament separats de la pública”. Els assessors es cobreixen les espatlles i matisen, a més, que no pot ser el professional que atengui el pacient a la pública el mateix que ofereixi l'opció d'anar-hi per la privada. El Casost vol evitar així “que s'indueixi una demanda de serveis privats des de la pública”, tal com va passar, per exemple, amb Justiniano Villarán, un pacient que va pagar per ser operat perquè el seu metge es va negar a intervenir-lo per la via pública. El fiscal demana ara quatre anys de presó per al facultatiu per estafa.

Llista d'espera única

El consell assessor del president assenyala, a més, que les llistes d'espera i els circuits “han d'estar clarament diferenciats entre l'activitat pública i privada” i proposa establir “una llista d'espera única per a tots els centres del Siscat” i no una centre per centre com hi ha ara. El Casost considera que l'activitat privada ajudarà a generar “més equitat entre els uns i els altres” perquè “els pacients que deixen la llista d'espera per ser atesos per la sanitat privada contribueixen que els que es queden a la llista siguin atesos abans”.

Els assessors de Mas insten a crear un codi ètic a cada hospital i avaluacions contínues “per assegurar que la qualitat i l'equitat de les prestacions públiques no es vegin alterades per la introducció d'activitat privada”.

MÉS INFORMACIÓ