_
_
_
_
_

“L’auge independentista és fruit de l’error de les polítiques d’austeritat”

L'economista adverteix que l'expansió monetària "ha estat poc eficaç creant ocupació" i li sembla increïble dir que Espanya surt de la crisi perquè l'atur ha baixat al 23%

El professor d'Economia Joseph Stiglitz al campus de la Universitat de Colúmbia, a Nova York.
El professor d'Economia Joseph Stiglitz al campus de la Universitat de Colúmbia, a Nova York.FERNANDO SANCHO

Joseph Stiglitz (Gary, Indiana, 1943) parla amb el to de professor i l'aplom de qui ha guanyat el Nobel (el 2001) tant si es tracta d'economia nord-americana com europea, i fins i tot d'eleccions catalanes. Des del seu despatx a la Universitat de Colúmbia, a Nova York, brama contra un dels seus grans cavalls de batalla, la desigualtat en les societats més riques. Acaba de publicar La gran brecha (Taurus), on l’aborda. Un gran punt d'inflexió, al seu judici, va ser la vaga de controladors aeris en l'època de Reagan, quan va retallar els drets sindicals. Un altre gran mal per a l'economia és l'austeritat aplicada a Europa, la qual, diu, ha fet que la unitat de l'euro fes fallida. Després recollirà la cartera i caminarà encorbat pel campus de Colúmbia per tornar a casa.

Pregunta. Defensa que la Reserva Federal (Fed) no apugi els tipus d'interès fins al 2016. Quina classe de recuperació és aquesta que no pot suportar un preu del diner a un 0,25%?

Resposta. No és una recuperació. A Jackson Hole [una reunió anual de banquers centrals mundials] hi havia gent jove amb samarretes amb el lema “La recuperació de qui?”. Era la recuperació de l’1%, perquè els afroamericans no s'han recuperat, els salaris nord-americans no s'han recuperat… Bàsicament no hi ha recuperació, les coses estan millor del que estaven, però hi ha un dèficit de 3,3 milions d'ocupacions.

Les  mesures expansives han estat poc eficaces creant ocupació

P. En el mercat dels professors, vostè seria d'aquest 1%, correcte?

És increïble dir que Espanya ha deixat enrere la crisi perquè l’atur hagi passat del 25% al 23%

R. Potser, no ho sé.

P. Per a una redistribució millor, hauria de guanyar menys o pagar més impostos?

R. Hem de millorar les dues fases de distribució. Tenim una gran desigualtat en els salaris, però, a més a més, no fem una gran feina a l'hora de redistribuir-ho amb el sistema d'impostos. No crec que hi hagi tants professors en aquest 1%, crec que aquí hi ha sobretot banquers i executius d'empreses. I aquesta concentració d'ingressos resta diners que podrien gastar-se en inversió, per exemple. L'estil de vida de la classe mitjana ja no és assequible per a la classe mitjana americana, no pots portar els fills a la universitat, no ho pots pagar, molta gent ha perdut casa seva, les treballadores no tenen permís de maternitat… Els Estats Units van crear la classe mitjana i l'estan destruint.

L’auge independentista de Catalunya és conseqüència de les política d’austeritat europees

P. L'augment de la desigualtat és tan polític, la globalització no n’és el motiu principal?

R. La tecnologia és rellevant, i també la globalització, però els EUA tenen més desigualtat que cap altre país, mentre que Suècia i Noruega en tenen menys, quan les lleis de l'economia i la tecnologia són les mateixes. Suècia està entre els més globalitzats i amb tecnologia, però té menys desigualtat, així que potser hem de lluitar per tenir una societat més igualitària. Quan hi ha tanta diferència, et fa pensar que el més important no és la globalització o la tecnologia, sinó les polítiques. Hi ha moltes normes que canvien moltes coses. Per exemple, els presidents de les empreses han de cobrar el que vulguin sense preguntar-ho ni tan sols als accionistes? O sense ni explicar ben el que cobren?

P. Creu que l'expansió quantitativa –el QE, per les sigles en anglès– augmenta la desigualtat a Europa?

R. El QE als EUA va fer que pugés el preu dels actius a mans dels més rics i la gent jubilada que depèn dels bons públics ha esdevingut més pobre. Però ha estat poc efectiu creant ocupacions. A Europa és semblant i la veritable pregunta és si compensarà la creació d'ocupació. En països en què la desocupació és un gran problema, com Espanya o Grècia, l'efecte dominant és l'austeritat. L'esperança del QE era que aquesta liquiditat es traduís en més inversió i despesa, però el motiu pel qual no va tenir més èxit als EUA és perquè el sistema bancari no estava funcionant gaire bé. El problema a Espanya o Grècia és cent vegades pitjor. Els seus bancs estan tan devastats per la pèrdua de diners, que és molt difícil tornar a deixar. No espero que el QE no porti gaire més creixement a Espanya o Grècia.

P. No veu Espanya fora de la crisi.

R. No, és increïble que hi hagi gent que digui que Espanya ha deixat enrere la crisi pel fet que l'atur hagi passat del 25% al 23%. En qualsevol altre context aquest 23% seria considerat un desastre, i el 50% d'atur juvenil és un altre desastre. No sé com el Govern pot dir que ha estat un èxit, és com si tingués un paio gairebé mort, i t'alegres que no ha mort, però segueix gairebé mort.

P. Coneix l'auge independentista en les eleccions catalanes?

R. Sí, jo veig això com una conseqüència de l'error de la política econòmica alemanya, imposant l'austeritat, que ha comportant un atur elevat. Destrueix el teixit social, pots veure el que ha passat a Grècia o a França. Això és més saludable que l'augment del feixisme, però per mi és un altre símptoma de la destrucció política que ha creat l'austeritat.

P. Quina conseqüència veu per Espanya?

R. Molta gent pensa que això és destruir allò pel que molta gent va lluitar en la Guerra Civil, per una república espanyola. Després de la dictadura hi havia una esperança de recrear aquell país i la gent veu que aquell somni que es va restablir en els setanta està amenaçat ara.

P. I què implicaria per a l'economia?

R. La zona euro és un projecte fallit, així que només és un aspecte més del seu fracàs. Se suposava que havia d'unir la gent i ara està fins i tot dividint els mateixos països. Ara la pregunta és si hi ha d'haver més o menys Europa i de debò desitjo que n’hi hagi més, perquè aquesta casa a mig construir està creant molta destrucció econòmica i política. A Europa es diu que l'euro és Europa, però l'euro és un tros paper. Si hagués funcionat bé, si no s'hagués arruïnat per l'austeritat, per les idees, per l'únic mandat de la inflació… El BCE només està preocupat per la inflació, quan el problema és el 50% d'atur juvenil.

P. Però una vegada has creat l'euro, no pots tornar enrere. O sí que pots?

R. Sí que pots, crec que hauria d'anar cap endavant, però la impossibilitat dels últims cinc anys de fer-ho m'ha fet menys optimista. Hi ha maneres d'anar enrere, de dir que això va ser un experiment prematur i podem crear un euro flexible, un euro espanyol, un de grec, un euro per al nord, un altre per al sud... Hem de reconèixer que la direcció actual és un fracàs. A Espanya han pagat molt car aquest tros de paper. Va haver-hi dues raons per a l'euro: per a la prosperitat i per a la unió i què ha passat: hi ha recessió, un desastre econòmic i divisió.

P. Llavors trencar l'euro no seria tan desastre.

R. El sistema actual és un desastre, gairebé qualsevol altra cosa seria millor, i això seria millor.

P. Fins i tot que l'eurozona faci fallida seria millor?

R. Sí, millor.

P. La nova victòria de Tsipras a Grècia és un èxit de la troica o un fracàs d'aquesta?

R. L'austeritat és una política fracassada i la gent grega l'ha rebutjat repetidament, però ha cregut equivocadament que ha de conservar aquest tros de paper, l'euro, i acceptarà termes inacceptable per quedar-s’hi. La troica no ha convençut els grecs que les seves polítiques funcionen, si la troica vol creure que es pot exercir el poder com a amenaça, aquesta és un victòria per a la troica, però és un fracàs. Tret que la troica canviï de política, la depressió a Grècia seguirà allà. Potser ara vagi una mica millor aquest any i el que ve perquè les restriccions fiscals s'han reduït, però el 2018 hi ha un objectiu de 3,5% de superàvit primari i tornarà la depressió. El tercer rescat no pot funcionar si la troica no canvia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Amanda Mars
Directora de CincoDías y subdirectora de información económica de El País. Ligada a El País desde 2006, empezó en la delegación de Barcelona y fue redactora y subjefa de la sección de Economía en Madrid, así como corresponsal en Nueva York y Washington (2015-2022). Antes, trabajó en La Gaceta de los Negocios y en la agencia Europa Press

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_