Selecciona Edició
Connecta’t

Les retallades de Rousseff estripen les banderes del PT

Un moviment de treballadors simbolitza el desencís dels simpatitzants tradicionals amb el partit governant

Manifestants a São Paulo demanen una moció de censura contra Rousseff, l'agost passat.
Manifestants a São Paulo demanen una moció de censura contra Rousseff, l'agost passat.

A més d'una hora i mitja amb cotxe del centre, a la localitat d'Embu das Artes, on la mastodòntica São Paulo s'acaba, hi ha establert el campament Paulo Freire. Són milers de casetes fetes amb plàstic i bambú aixecades en un paratge estrany que limita, d'una banda, amb el final de la ciutat i, de l'altra, amb el paratge en què es converteix el Brasil quan es deixa la natura en pau.

Allà, el Moviment dels Treballadors Sem-Teto (MTST) ha ocupat il·legalment una finca particular per reivindicar un habitatge. És una pràctica de pressió habitual al país. Els habitants del campament (uns quants, els més desesperats, dormen allà; d'altres, no) estan apuntats a una llista llarga. Però la crisi, i els ajustos que ha emprès el Govern per atacar-la, ha fet que els programes socials –bandera electoral de Dilma Rousseff i del seu partit, el PT– se'n ressentin i que la perspectiva de rebre una casa, s'allargui més de 10 o 15 anys. La il·lusió de la casa pròpia s'allunya.

El dirigent Boulos accentua les seves crítiques a la gestió  de la presidenta


En un dels extrems del campament, en un menjador públic fet amb taules i atès per voluntaris integrants del moviment, especialistes a preparar àpats col·lectius com espaguetis amb salsitxes o feijoada amb el que hi hagi, s'espera una família. Ella, la Vãnia, es va destrossar el turmell fa tres anys en caure i salvar amb una torsió estranya el seu fill, que duia als braços. Va perdre la feina de netejadora. Ell, Luciano Ferreira, està a l'atur. Sobreviuen amb 1.100 reals (una mica més de 250 euros) de l'assegurança de desocupació. Estan apuntats al programa Minha Casa Minha Vida, un dels que experimentaran retallades. Per això saben que no serà fàcil trobar una casa i deixar de viure de lloguer en un barri pobre prop del campament i on van cada dia per menjar.

També saben que quan deixi d'arribar el xec de l'atur potser hauran d'anar tots a viure al campament. Aquí fa molta calor si toca el sol, i es converteix en un torrent brut de fang si plou. Al Brasil no és estrany que en un mateix dia passin les dues coses. En una cantonada hi ha un retrat de Dilma Rousseff mirant endavant i una frase “La sortida està a l'esquerra”. Però hi ha qui renega del partit al Govern perquè considera que els ha traït. La setmana passada, membres de l'MTST van envair seus del Ministeri d'Economia per protestar per les retallades.

Alguns portaven un altre retrat de Rousseff, amb l'afegitó d'unes ungles lletges amb forma de ganivets, semblant a les de la pel·lícula Eduardo Manostijeras. El líder del moviment, el combatiu Guilherme Boulos, ja no amaga les crítiques a un Govern i a un partit que sempre va tenir l'avenç social del Brasil i la lluita per les desigualtats com uns dels objectius principals. “Som aquí, ocupant aquest ministeri, simplement perquè està duent a terme les retallades que afecten els programes d'habitatge”. I promet més protestes.

La caiguda lliure del real en relació amb el dòlar suposa l’augment del preu del pa

Des de l'altra banda, els especialistes recorden que per calmar els mercats i aturar la perillosa escalada del dòlar, la presidenta necessita seguir les regles rígides del ministre d'Economía, l'ortodox i liberal Joaquim Levy, pel que fa a la contenció de la despesa. Mentrestant, la crisi ha saltat al carrer, i ho ha afectat tot. La caiguda lliure del real en relació amb el dòlar (dijous va aconseguir un nou rècord històric en canviar-se, durant  unes hores, per 4,25 reals) s'ha convertit en l'element palpable i mesurable d'una economia en caiguda lliure

El pa surt més car perquè, paradoxes d'un país immens, el blat s'importa de l'Argentina. En alguns supermercats de la capital les cues de candidats amb el currículum a la mà per a una plaça de caixera giren la cantonada, cosa impensable fa uns mesos. La desocupació ha crescut en un any des del 5% al 7,6%. Tot el contrari dels ànims d'una població fora de combat, tant rics com pobres.