Selecciona Edició
Connecta’t

Mas declararà com a imputat el 15 d’octubre per la consulta del 9-N

El Tribunal Superior de Justícia cita també l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau

Artur Mas, Joana Ortega, Andreu Mas-Colell i Irene Rigau en un ple del Parlament de Catalunya celebrat el 2012.
Artur Mas, Joana Ortega, Andreu Mas-Colell i Irene Rigau en un ple del Parlament de Catalunya celebrat el 2012.

Nou mesos després d’admetre la querella de la Fiscalia, i tot just dos dies després de les eleccions del 27-S, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a imputat el president de la Generalitat, Artur Mas, per la consulta independentista del passat 9 de novembre del 2014. Mas declararà el proper 15 d’octubre com a imputat per un presumpte delicte de desobediència. També ho faran, dos dies abans, l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, pel mateix motiu.

En una breu resolució, el magistrat Joan Manel Abril ha citat els tres càrrecs de la Generalitat i cinc testimonis que havia sol·licitat la Fiscalia i que també van participar en la preparació de la consulta del 9-N. Les defenses de Mas, Ortega i Rigau havien demanat que no s’acordessin noves diligències d’investigació ni declaracions de testimonis fins que els seus clients compareguessin, com a imputats, davant la justícia.

La Fiscalia General de l’Estat va presentar a finals de novembre la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per la suposada comissió de delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions en el procés participatiu del 9-N. El fiscal en cap català va presentar la denúncia per ordre del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, malgrat la seva negativa (amb els altres vuit fiscals que componen la junta a Catalunya) a acusar el president de la Generalitat. L’aspecte comú de les condemnes per als quatre delictes és que comporten penes d’inhabilitació per a càrrecs públics.

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir, al desembre, investigar el president de la Generalitat, Artur Mas, per organitzar la consulta alternativa del 9 de novembre. Els magistrats van admetre a tràmit la querella de la Fiscalia General de l’Estat en la qual s’acusa Mas i dues de les seves conselleres per presumpta desobediència.

El ple de la sala civil i penal del TSJC, després de més de quatre hores de reunió, va acordar per majoria admetre a tràmit “totes les denúncies i querelles vinculades als fets relatius a la presumpta desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 novembre 2014”, segons una nota emesa llavors pel tribunal català. La investigació també abasta “tots aquells fets que, de manera directa o indirecta, estiguin relacionats” amb la desobediència respecte a la consulta sobiranista.

Els advocats ja estan preparant les declaracions i no recorreran contra la decisió del TSJC d’imputar Mas, Ortega i Rigau. Fonts properes a la instrucció sostenen que fins ara s’havia evitat la citació com a imputats dels tres càrrecs per evitar que això influís –en un sentit o altre– en el desenvolupament de la campanya electoral. En general, una de les primeres mesures que un jutge acorda quan admet a tràmit una querella és citar a declarar els querellats. La tardança del TSJC a acordar aquesta diligència (nou mesos) havia generat suspicàcies i crítiques en l’acusació, afegeixen les mateixes fonts.

A més de la declaració dels imputats, el 19 d’octubre es preveu que declarin diversos testimonis. A més d’alguns responsables d’organitzar aspectes materials necessaris per fer la consulta (equips informàtics, urnes, etcètera), declararà la directora d’un institut públic de l'Hospitalet de Llobregat. Dolores Agenjo va denunciar pressions per cedir el centre com a local de votació.

Penes que comporta cada delicte

El delicte de desobediència del qual s'acusa Artur Mas comporta una pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de sis mesos a dos anys.

L'obstrucció a la justícia o usurpació de funcions està castigada amb les penes de presó de sis mesos a un any, multa de tres a vuit mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per temps d'un a tres anys.

La prevaricació administrativa està penada amb la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de set a deu anys.

I, en el cas de la malversació, la pena de multa és de sis a dotze mesos, i suspensió d'ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a tres anys. El Codi Penal especifica, a més, que si el culpable no reintegra l'import en els deu dies següents al de la incoació del procés, se li imposaran penes de tres a sis anys i inhabilitació absoluta per un temps de sis a deu anys.