Selecciona Edició
Connecta’t

La NASA troba noves proves d’aigua líquida a Mart

Un estudi presenta indicis de l’existència de rierols d’aigua salada al sud del planeta vermell

Una imatge de Mart.
Una imatge de Mart.

Les imatges aèries de Mart s'assemblen molt a les de la Terra. Un dels accidents més interessants són unes estries al terreny que es precipiten turó avall i que intuïtivament semblen lleres d'aigua. Aquests cursos apareixen i desapareixen del terreny, cosa que reforça la idea que sigui l'aigua estacional la que els formi. Però de la intuïció a la realitat hi ha un enorme pas i fins al moment no s'ha pogut demostrar que aquestes esquerdes es deguin realment a l'aigua líquida, l'existència de la qual seria clau per a la possibilitat que hi hagi vida al planeta vermell.

Avui es publica un nou estudi que aporta importants proves per afirmar que en aquestes formacions de Mart hi ha aigua líquida, molt probablement salada. Els responsables del treball, publicat a Nature Geoscience, han analitzat píxel a píxel les imatges del planeta preses per la sonda MRO de la NASA. Fins ara, el problema amb aquests accidents geogràfics és que tenen només uns pocs metres d'ample, molt a prop del límit de detecció de les càmeres a bord de la MRO.

Les dades s'han presentat avui durant una conferència de premsa organitzada per la NASA i en la qual anunciava “la resolució del misteri de Mart”. No fa falta ser un expert en astrobiologia per jutjar si els resultats de les expectatives es queden a prop o lluny.

El nou treball se centra en les dades preses per CRISM, un espectròmetre d'imatge que permet identificar els minerals i altres compostos que hi ha a la superfície marciana. L'equip ha desenvolupat la seva pròpia tècnica per poder analitzar les variacions que hi ha dins de cada píxel a les imatges de la MRO i així analitzar detalladament la diferent composició dels canals comparat amb el terreny circumdant. El treball s'ha centrat en els cràters Palikir, Hale i Horowitz i el Coprates Chasma, tots a l'hemisferi sud del planeta i tots coneguts per aquestes formacions.

Els resultats mostren la presència de sals hidratades. Les sals permeten que l'aigua romangui líquida a temperatures més baixes. A l'abril, un altre estudi de l'equip científic a càrrec del robot Curiosity ja havia assenyalat que al cràter Gale es pot formar aigua líquida gràcies a un tipus de sals conegudes com a perclorats. Seguint la mateixa línia, els responsables del nou estudi expliquen que la presència de perclorats i clorats probablement implica que es forma aigua líquida que arrossega els minerals corrent avall. L'aigua es formaria en les estacions més càlides i estaria en forma de salmorres, la mateixa barreja d'aigua i sals que proposava l'equip del Curiosity.

A la recerca de vida

Aquestes dades “enforteixen la hipòtesi” que en alguns pendents de terreny on es donen temperatures altes “s'està produint aigua líquida al Mart contemporani”, assenyalen els autors del nou treball. L'estudi, el primer signatari del qual és Lujendra Ojha, de l'Institut Tecnològic de Geòrgia (EUA) i en el qual han participat investigadors de la NASA, esmenta que al desert d'Atacama (Xile), un anàleg de Mart a la Terra, la presència de sals permet l'existència de comunitats microbianes. Adverteixen, això sí, que als terrenys analitzats de Mart l'activitat de les solucions salines pot ser massa feble per sustentar vida.

“Aquest article dóna suport als plantejaments sobre un Mart geològicament viu amb possible activitat aquosa actual que generaria un vessament efímer d'aquestes salmorres, potser relacionada amb un possible cicle hidrològic”, opina Jesús Martínez-Frías, investigador de l'Institut de Geociències (CSIC-UCM) i membre de l'equip científic de la missió NASA-MSL (Curiosity). Els resultats també són importants per a l'estudi de l'“habitabilitat de Mart”, ressalta. “A la superfície de Mart les condicions són molt hostils per a la vida, però aquestes noves dades sobre la possible existència d'aigua líquida actual subsuperficial reafirmen que l'habitabilitat és molt més favorable sota la regolita marciana, que és on caldrà concentrar els esforços futurs en la recerca de vida”, opina.