Cap a un cinturó taronja?

Ciutadans guanya en 10 ciutats de l'àrea metropolitana i és la segona força més votada en totes les altres excepte en la Badalona d'Albiol

Cap a un cinturó taronja?

El color taronja ha irromput amb força a l'àrea metropolitana de Barcelona, que temps enrere va ser d'un vermell intens que s'ha anat destenyint a mesura que passaven les legislatures. Ciutadans ha aconseguit ser la força més votada en una desena de municipis, amb l'Hospitalet de Llobregat —la segona ciutat més poblada de Catalunya— com a joia de la corona. La candidatura d'Inés Arrimadas —que ha rebut el 20% dels vots, enfront del 35% assolit per Junts pel Sí— ha sabut treure rèdit, millor que cap altra, a la gran polarització que ha provocat en l'electorat català la qüestió independentista.

A la gran mobilització sobiranista de 2012 l'ha seguit, a mesura que augmentava la radicalitat de les propostes de ruptura amb Espanya, una reacció en sentit invers que ha fet créixer entre l'electorat el suport als qui prefereixen que tot segueixi igual. El PP, que tradicionalment jugava aquest paper a Catalunya, no ha pogut competir amb Ciutadans davant el desgast que la corrupció i la gestió de la crisi econòmica ha causat al partit de Mariano Rajoy. Si Ciutadans juga a tot Espanya la basa de la regeneració, a Catalunya hi suma el seu rol de baluard enfront del creixement de l'independentisme.

La polarització independentista ha estat difícil de digerir per als partits —PSC, Podem, ICV i Unió— que busquen una sortida intermèdia al conflicte. La llargament promesa reforma constitucional dels socialistes fa temps que ha perdut credibilitat a Catalunya i l'aposta pel dret a decidir dels altres tres partits, en un temps majoritària, ha acabat sent atropellada per la intensitat del debat. No és per casualitat que Ciutadans creixi a costa del PP, i ho faci també en els tradicionals feus del PSC i ICV i hagi taponat el creixement de Podem que fa només uns mesos detectaven les enquestes.

La formació d'Albert Rivera, a més de l’Hospitalet (255.000 habitants), va ser la força més votada a Sant Boi de Llobregat (83.000), Viladecans (65.000) Castelldefels i el Prat (63.000 cadascuna), Gavà (46.000), Esplugues (45.000), Ripollet (37.000), Sant Adrià de Besòs (36.000) i Barberà del Vallès (33.000).

Ciutadans també és la segona força en tots els altres 26 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona (amb una població de 3,3 milions d'habitants), amb l'única excepció de Badalona, localitat natal del candidat popular Xavier García Albiol i en la qual el PP va aconseguir ocupar aquest lloc. En diversos casos s'ha quedat a només un grapat de vots de desbancar el PSC o Junts pel Sí en el primer lloc de les urnes. Els socialistes van superar el partit d'Arrimadas per amb prou feines 100 vots a Santa Coloma, 160 a Badia i 400 a Cornellà. Junts pel Sí, per la seva banda, només van aconseguir 120 vots més que Ciutadans a Montcada i Reixac i 200 a Sant Just Desvern.

Segona corona

La intensitat de la irrupció de Ciutadans com a elecció preferida per a aquells que s'oposen a la independència a Catalunya ho demostra el fet que també ha aconseguit importants places en la segona corona metropolitana, com Rubí, Sant Andreu de la Barca i la Llagosta. El partit també va aconseguir ser la segona força en ciutats tan importants com Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers i Manresa, posició que també va ocupar en la resta de ciutats catalanes com Tarragona, Reus, Lleida i Girona.

La incògnita que el temps resoldrà és si aquest suport és un vot prestat de persones properes a altres formacions davant el caràcter plebiscitari de les eleccions o si Ciutadans està assentant les bases per ser el segon gran partit català del futur.

Un èxit que eixampla la base electoral del partit

El votant tipus de Ciutadans era, almenys fins ara, el d'un professional de mitjana edat, resident en grans ciutats, amb estudis universitaris i uns elevats ingressos econòmics. L'èxit obtingut pel partit en tots els municipis de l'àrea metropolitana —que encara que comparteixen característiques comunes, també presenten perfils socioeconòmics molt diferents— pot indicar que està aconseguint ampliar el perfil de la seva base electoral. Això explicaria que, a més de la zona litoral al sud de Barcelona capital, el partit hagi aconseguit triomfar en tradicionals zones socialistes com Sant Adrià i Santa Coloma.