Nou Barris, la nineta dels ulls de Colau, vota Ciutadans
El partit de Rivera supera l'esquerra i s'imposa a Junts pel Sí en aquest districte, l'àrea més pobra de Barcelona
Nou Barris es va llevar ahir, com és habitual, amb un nou aplec de veïns i activistes disposats a aturar els quatre desnonaments que hi havia previstos a la zona. Es van aconseguir ajornar tots. És el districte més pobre de Barcelona (amb una renda de 56 sobre una mitjana de la ciutat de 100); tradicional feu socialista; amb una potent xarxa d'entitats agrupades a la plataforma Nou Barris Cabrejada; el segon que més va votar l'alcaldessa Ada Colau, i el que aquesta va triar per estrenar-se aturant desnonaments… Aquesta vegada, els veïns de Nou Barris van convertir Ciutadans en la força més votada. Va ser l'únic districte de Barcelona en què no va guanyar Junts pel Sí. La clau: el factor identitari. Nou Barris va aparcar l'eix social, va llegir les eleccions del diumenge com a plebiscitàries i va votar no.
Ciutadans va tancar la campanya a Nou Barris, a la plaça de Virrei Amat, entregada al seu líder, Albert Rivera, amb veïns traient el cap pels balcons i al crit de “sí que es pot”, el que va popularitzar la PAH aturant desnonaments, tal com relatava la crònica d'aquest diari. La seva propaganda electoral oferia ajudes de fins a mil euros per fill, guarderies i llibres de text gratis, prometia transparència, suport als autònoms i obrir quiròfans tancats. “Les nostres propostes socials en educació i sanitat són intocables”, defensa el secretari d'Organització i diputat electe, Fran Hervias: “I sens dubte el districte ha donat suport també al missatge d'una Catalunya dins d'Espanya i Europa, que tant PSC com PP han venut, però que ara pateixen desgast pel seu passat”.
El que és paradoxal és que Ciutadans no té arrelament al districte. En té tan poc, que durant la jornada electoral del diumenge va haver d'enviar apoderats d'altres punts d'Espanya. Tan poc, que en el debat electoral que va organitzar Nou Barris Cabrejada setmanes enrere no hi va participar ningú de Ciutadans, malgrat que hi van ser convidats. Ho explica Albert Recio, un dels activistes més veterans del barri de la Prospe i de les plataformes veïnals. “És un partit virtual”, opina.
“Han guanyat l'envit identitari”, resumeix Recio. “Els ha votat la gent que no se sent catalana, perquè el factor renda, les classes socials, també tenen a veure amb l'origen nacional, les onades migratòries són les que són, i es barregen com passa a l'Hospitalet o Santa Coloma”. Recio, que el diumenge va exercir d'apoderat de Catalunya Sí que es Pot, explica que hi havia veïns estranyats que a les paperetes “no posés ni sí ni no”.
Conflicte identitari
La nul·la implicació de l'alcaldessa Ada Colau en la campanya de Lluís Rabell i la poca estirada del líder de Podem, Pablo Iglesias, en la complexitat del tauler electoral català, també han pesat en el vot de Nou Barris, subratllen Recio i altres veus, com la del conseller del districte, Manuel Cubero. També destaquen que, tant PSC com CSQP “n'han sortit relativament ben parats”, amb percentatges de vot al districte del 18,4% i el 13,8%, respectivament. Junts pel Sí va obtenir el 21,8%.
A Pedralbes va guanyar Junts pel Sí i a Vallbona, Ciutadans
16 veïns de la Clota de Barcelona van votar el PP. I 66 de la Marina del Prat Vermell a Catalunya Sí que es Pot. A aquest detall baixa l'informe per barris de les eleccions del diumenge. Les meses dels 73 barris retraten el comportament electoral de la ciutat. I creuades amb altres variables, com la renda, s'observa com els índexs més alts de participació (més del 80%), es van registrar en barris acomodats; o que els barris en què menys gent va anar a votar van ser el Raval, la Zona Franca i dos dels més pobres de la ciutat: Ciutat Meridiana i Trinitat Vella, on no es va aconseguir el 50% del cens. Al barri més ric, Pedralbes, va guanyar Junts pel Sí. I en el més pobre, Vallbona, Ciutadans.
Junts pel Sí va guanyar en 58 dels 73 barris. En els 15 restants, es va imposar Ciutadans. Aquí acaba la varietat que fa referència al partit més votat. La coalició guanyadora obté el seu rècord en percentatge de vots als barris del Putxet i el Camp d'en Grassot, amb el 48%. Amb prou feines va obtenir un 14% a Roquetes. Ciutadans apareix com un partit transversal en la variable de renda dels seus votants. Obté percentatges superiors al 28% tant a la Marina del Prat Vermell com a Pedralbes.
El PSC, tercera força a la ciutat, té els seus millors resultats a Ciutat Meridiana i Torre Baró, amb un 25% i un 24% dels vots. En canvi, els socialistes amb prou feines arriben al 4,1% a les Tres Torres. Respecte a la CUP, concentra els percentatges més grans de vot a Gràcia (18%) i al Gòtic (17,2%) i en canvi només el va votar el 3,1% dels electors de les Tres Torres. Quant a Catalunya Sí que es Pot, el seu principal graner és la Prospe (16,9%) acompanyat de Canyelles, Roquetes o Verdum. El PP, on rep més suport és a Pedralbes, 17%, i on menys, a Vallvidrera i Poblenou (menys del 5%).
L'ascens de Ciutadans en les últimes tres convocatòries electorals ha estat imparable. El partit de Rivera va obtenir un 8,7% dels vots en les europees de 2014 (sisena força, 4.545 vots, amb menys participació); un 12,7% en les municipals del maig passat (tercera força, 8.474 vots); i el 22,7% el diumenge, la suma de 19.552 vots. Està per veure quin resultat obtindran al desembre en les generals: si seguirà creixent o Nou Barris tornarà a votar l'esquerra.
Ahir de bon matí en la concentració per aturar el desnonament de Luisa Maberliz i Bladi, dominicans que ocupen un pis al barri de Verdum, els assistents coincidien en el pes del vot identitari com a determinant en la victòria de Ciutadans. “El districte ha votat en clau plebiscitària, encara que la renda també ha pesat, aquí hi ha els resultats d'Iceta i Rabell”, afirmava Francisco Garrobo, avui a la CUP-Capgirem però amb un breu pas per Ciutadans, “fa deu anys”. Garrobo va subratllar a més que Ciutadans “va néixer com a partit no nacionalista i ha virat cap al nacionalista espanyol”.
Fili Bravo, el veterà president de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana, Ciudad Desahucio, qualificava la victòria de la candidatura d'Inés Arrimadas d'“absurda, incongruent, només explicable com a rebuig a la independència”. En la mateixa línia opinava Salva Torres, de l'associació 500x20: “Les eleccions s'han plantejat com un conflicte identitari i la gent no s'ha vist reconeguda en l'eix social, que no ha tingut visibilitat ni a TV3 ni en els unionistes”.
Activista fins fa pocs mesos i avui conseller del districte per Barcelona en Comú, Manuel Cubero, també convé que Nou Barris “ha votat en clau plebiscitària” i apunta que les constants aparicions de Ciutadans en cadenes amb bones audiències al districte, com La Sexta, Tele 5 o Antena 3, han pesat en el vot. Cubero compara el fenomen de Ciutadans a Nou Barris amb la irrupció del partit a Andalusia: “De no tenir res, a entrar a sac”.
Sobre la firma
