Brussel·les reitera que si una regió se separa surt de la UE

“Catalunya en quedaria fora i hauria d'iniciar un llarg procés de reconeixement internacional”, assegura una alta font comunitària

El candidat número cinc de Junts pel Sí, Oriol Junqueras, aquest diumenge.
El candidat número cinc de Junts pel Sí, Oriol Junqueras, aquest diumenge.

Catalunya és tremendament europeista: la pertinença a la UE ha estat un dels eixos de la campanya. Brussel·les és clara sobre aquest tema —si una regió d'un Estat membre es declara independent, surt de la UE i n'ha de sol·licitar l'ingrés—, però els partidaris de la secessió ho neguen. S'escuden que aquesta opinió no té valor jurídic. Si hi ha voluntat s'hi pot trobar un encaix, diuen fonts catalanes. Fonts europees neguen de totes totes aquesta interpretació.

Romano Prodi ho va dir el 2004 per primera vegada. El seu successor al capdavant de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, va repetir el mateix durant 10 anys en respostes parlamentàries i infinitat d'entrevistes i rodes de premsa. I l'actual executiu de la Unió no s'ha desviat ni un mil·límetre d'aquesta doctrina, que és la següent: "Si una part d'un Estat membre deixa de ser part d'aquest Estat perquè s'independitza, els tractats ja no s'aplicarien en aquest territori"; aquesta regió "es convertiria en un tercer país, que hauria de sol·licitar la seva entrada" i "estaria automàticament fora de la UE".

Una alta font comunitària assegurava en aquest diari que la situació és indiscutible des del punt de vista jurídic: "Catalunya quedaria fora i hauria d'iniciar un llarg procés de reconeixement internacional". "Els signants del tractat són els Estats membres", segons la mateixa font, "i una independència unilateral aniria contra els interessos i l'estabilitat de molts Estats, que de ben segur posarien les coses difícils". "És molt senzill. La paraula Catalunya no figura en els tractats. Per incloure-la han de modificar-los, i això requereix unanimitat", reitera.

Tant l'exjurista i consultor Jean-Claude Piris —que va redactar el Tractat de Lisboa— com els actuals juristes de Brussel·les comparteixen aquesta postura sense fissures. Piris, segons explica ell mateix, va arribar a exposar-l'hi personalment a Artur Mas quan va ser preguntat per la Generalitat sobre aquest tema. I així i tot el bloc partidari de la independència fa anys que escampa dubtes, donant la batalla jurídica i diplomàticament per assenyalar que, com demostra la crisi de l'euro, si hi ha voluntat política els tractats són prou mal·leables com per permetre un encaix de Catalunya en l'euro, en la UE, on faci falta. Els sobiranistes asseguren que aquesta doctrina només ha aparegut en respostes a la Eurocambra. No té valor jurídic, diuen. Els juristes de la Comissió, no obstant això, apunten que no hi ha hagut una opinió jurídica perquè ningú l'hi ha demanat: això seria donar carta a una independència que no s'ha produït.

Brussel·les s'ha ficat en un embolic fenomenal en els últims dies. Per les preguntes d'un eurodiputat, Juncker va assegurar que una declaració unilateral d'independència per part d'un Parlament regional no tindria valor jurídic. Al cap d'unes hores, es va desdir: la veritable resposta era que Brussel·les no es ficaria en un afer intern d'Espanya.

Llimbs jurídics

La patinada va ser sensacional: Madrid ho qualifica d'"anècdota", però aquest episodi resumeix a la perfecció l'estat de la qüestió. En privat, Brussel·les és ferma i subratlla que la doctrina Juncker, malgrat l'error, segueix intacta: una regió que se separa surt automàticament de la UE. En cas de declaració unilateral d'independència, les grans cancelleries tampoc dubten. Els sobiranistes, no obstant això, ha utilitzat aquest embolic per enrocar-se en l'argument que res es pot donar per fet; la independència, afirmen, ficaria Catalunya en uns llimbs jurídics del que se surt amb voluntat política.

La incertesa es resoldrà: en aquest cas el servei jurídic de la Comissió i del Consell emetran opinions vinculants. Fins llavors, cal fer cas els tres últims presidents de la Comissió. O això, o donar carta a l'existència dels llimbs jurídics i de la voluntat política a la qual s'aferra Catalunya.