El PP fracassa en el seu intent de liderar el front del no
La formació cau dels 19 als 11 escons, els seus pitjors resultats des de 1992
El PP català s'havia proposat liderar el vot del no a la independència i evitar una sagnia de suports a favor de Ciutadans. No ha aconseguit cap dels dos objectius. Els populars s'enfonsen i, pràcticament amb la totalitat de vots escrutats, perden gairebé la meitat de diputats i es queden amb 11. El resultat, tenint en compte l'elevada polarització de la campanya, és discret. El 2012, en la seva millor campanya de la història a Catalunya, el PP va sumar 19 diputats.
El PP ha tret els pitjors números des de 1992. Ha convençut 339.000 ciutadans (150.000 menys que fa tres anys), la qual cosa representa el 8,4% de les paperetes. El resultat relega el PP al paper de cinquena força al Parlament català (ara és la quarta). “No són els resultats que esperàvem ni els que desitjàvem”, ha valorat el candidat Xavier García Albiol sense un bri d'autocrítica. Albiol va trobar consol en l'atac a les forces sobiranistes per no aconseguir la majoria absoluta en vots.
El fracàs d'Albiol s'exemplifica a la seva ciutat, Badalona, que va governar durant quatre anys. A les últimes municipals va revalidar la victòria, però un pacte d'esquerres el va treure del poder. A la tercera ciutat de Catalunya, Junts pel Sí es va imposar per un ajustat 25% dels vots, gairebé tres punts més que els conservadors. El PP també va punxar en el que fins ara era el seu altre feu català, Castelldefels, on ha quedat com a quarta força política darrere de Ciutadans, Junts pel Sí i PSC.
Durant la campanya, Albiol no va voler apostar per cap resultat, ni en públic ni en privat. Només va arribar a aventurar, fa 15 dies, que aspirava a ser la segona força (i primera dels no independentistes). El repte del PP era colossal: remuntar les enquestes internes que els situaven amb prou feines amb cinc diputats. Aquests mals auguris van precipitar la renovació de la llista, apartant Alicia Sánchez-Camacho i apostant per Albiol, l'únic a Catalunya que va resistir els mals resultats de les últimes municipals. El PP va perdre llavors el 36% dels vots i la meitat dels regidors.
Discurs dur
Poc conegut pel públic català i el pitjor valorat per les seves declaracions de trets xenòfobs a Badalona, Albiol ha intentat fer-se un lloc en la fragmentada campanya a força de titulars incendiaris entorn de l'educació, la immigració, el tancament de canals públics catalans o les suposades conseqüències negatives de la independència. Ser el focus d'atenció va ser el model que li va funcionar a Badalona, però no ha aconseguit repetir aquest èxit. En la recta final de campanya, va endurir el discurs. “No baixaren el to davant aquells que volen trencar Espanya”. Al final, aquesta actitud de confrontació tampoc no ha seduït.
Albiol sempre havia defensat que, si la participació superava el 73%, les candidatures beneficiades serien les que s'oposen a la secessió. Per això havia enfocat la seva campanya a atreure el vot dels abstencionistes, bàsicament d'aquells que van emigrar els anys 60 i 70 des d'altres comunitats autònomes. Es tracta d'un col·lectiu que, segons Albiol, “no acostuma a votar a les autonòmiques perquè considera que no són les seves”. Aquest mateix objectiu l'han perseguit, però amb més èxit, altres partits del no.
Amb to de resignació, Albiol ha tornat a oferir-se per liderar “una alternativa” no sobiranista al Parlament i per “iniciar un projecte il·lusionant”. Durant la campanya, ha intentat en diverses ocasions proposar un acord de mínim a Ciutadans i PSC —que van rebutjar— per “intentar frenar els qui volen trencar Espanya”.
Els populars van treure, al principi, importància a les eleccions, tot i que la independència ha copat els discursos d'Albiol. El candidat ha apostat per actes de petit format en els quals alertava, entre altres coses, dels riscos de la independència per a les pensions.
El PP assumeix que els resultats no eren els esperats
El Partit Popular, que va caure dels 19 als 11 escons, va tenir ahir la seva pitjor collita electoral a Catalunya des de 1992. El candidat Xavier García Albiol, exalcalde de Badalona (Barcelona) i conegut per les seves expressions xenòfobes, amb prou feines ha aconseguit millorar els resultats d'Aleix Vidal Quadras l'any olímpic. La formació conservadora s'ha deixat enormes esquinços electorals en benefici de Ciutadans, disparat al Parlament amb el tàndem d'Inés Arrimadas i Albert Rivera.
Després de la compareixença de García Albiol a Barcelona i una vegada va haver marxat el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, de la seu de Gènova 13, al PP nacional ha estat el sotssecretari de Comunicació Pablo Casado l'encarregat de posar veu a la derrota. El rostre del fracàs l'ha posat abans el secretari d'Organització, Fernando Martínez Maíllo i els sotssecretaris Javier Maroto i Javier Arenas, que s'han deixat veure amb cares molt serioses a la sala de premsa de Gènova 13. El portaveu Casado ha reconegut, igual que Albiol, que els resultats no eren els esperats, tot i que ha afirmat que l'escrutini d'aquest diumenge no prefigura el resultat de les eleccions generals de desembre, que va fiar la millora econòmica.
Casado ha subratllat, no obstant això, que “la majoria dels espanyols ha rebutjat la independència”. “El secessionisme no ha aconseguit trencar Espanya però ha aconseguit dividir la societat catalana, és l'hora de començar a curar les ferides i demostrar que en escons i vots l'alternativa independentista ha fracassat”. El portaveu popular ha afirmat que el Govern “ha de seguir garantint la legalitat i la unitat d'Espanya” i ha insistit a rebutjar portar l'alternativa en cap reforma constitucional.
Enrere queda una campanya electoral en la qual el president del Govern i del PP, Mariano Rajoy s'ha bolcat amb especial intensitat, com a pròleg de les eleccions generals de desembre. El líder popular ha vingut cinc vegades a Cataluya i ha aconseguit el suport per a la causa de la unitat d'Espanya de líders mundials de la talla de Barack Obama, Angela Merkel o David Cameron. Fins i tot en l'últim acte electoral, el partit va comptar amb la presència de l'expresident francès Nicolas Sarkozy. A més, les institucions europees han reiterat la idea que una secessió de Catalunya implicaria la sortida d'aquesta regió de la Unió Europea. Aquestes sustentacions mundials, en part fruit de l'acció exterior del Govern central, no s'han traduït en un suport electoral. Ans al contrari.
Rajoy ha protagonitzat alguna patinada sonada durant la campanya: en una entrevista a Onda Cero, el president del Govern central es va embolicar davant la pregunta de si la independència de Catalunya suposaria la pèrdua de la nacionalitat espanyola per als habitants d'aquest comunitat. El PP també ha llançat, dies abans del període preelectoral, una reforma legislativa per fer executives les sentències del Tribunal Constitucional, que el seu candidat Albiol, aficionat a les frases rotundes, va presentar a les Cortes amb la frase “s'ha acabat la broma”.
Una altra decisió polèmica, de la qual Rajoy es va desvincular atribuint-l'hi al cap de campanya, Jorge Moragas, va ser al debat que el ministre d'Exteriores, José Manuel García Margallo, va mantenir a 8 TV amb el número cinc de Junts pel Sí i líder de Esquerra, Oriol Junqueras.
La nit electoral a la seu del Partit Popular va ser multitudinària, almenys pel que fa a la presència de líders de la formació conservadora. El president del partit i del Govern espanyol, Mariano Rajoy ha arribat al carrer Gènova 13 a les 20.45. A la setena planta de l'edifici l'esperaven la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, la secretària general, Dolores del Cospedal, el secretari d'organització, Fernando Martínez Maíllo i els sotssecretaris Javier Arenas i Pablo Casado. Tot i que fonts oficials han assegurat que a la setena planta, on se situa la direcció nacional popular, regnava la “tranquil·litat”, alguns líders creien amb preocupació que l'augment de la participació, especialment a les perifèries de Barcelona i a les capitals suposaria un enlairament del partit independentista antisistema CUP.
Les primeres dades de l'escrutini apuntaven una patacada del PP. Amb el 17% de les paperetes recomptades, han passat de 19 escons a 11. No obstant això, Jordi Cornet, secretari general del PP català augurava, en la seva primera intervenció davant els mitjans, sobre les 20.30 que hi hauria “sorpreses” al llarg de la nit, i les vinculava a l'augment de la participació. Les sorpreses que invocava Cornet no han aparegut per cap banda: el partit conservador es va mantenir clavat en els 11 diputats durant tot el recompte, i pugnava amb les CUP per no convertir-se en l'últim partit de la cambra en nombre de sufragis.
