_
_
_
_
_

La indefinició castiga la candidatura de Podem, que obté 11 escons

La candidatura de Catalunya Sí que és Pot aconsegueix un resultat menor que les seves expectatives

Francesco Manetto

Catalunya Sí que és Pot, la candidatura integrada per Podem, ICV, Esquerra Unida i Equo, va aconseguir ahir a les autonòmiques catalanes un resultat molt per sota de les expectatives amb les quals el partit de Pablo Iglesias havia entrat en la campanya. La llista va aconseguir 11 diputats —dos menys que ICV el 2012— després d'enfrontar-se a dos punts febles: un discurs vague sobre la qüestió territorial i l'escàs coneixement del candidat, Lluís Rabell. Aquest va atribuir el mal resultat a la polarització d'aquests comicis entorn de la independència.

Más información
Una pugna barri a barri
Simpatitzants del PP i de VOX increpen Mas durant la seva votació

A partir d'avui, Catalunya Sí que és Pot buscarà presentar-se com una força capaç d'encoratjar el diàleg entre el bloc independentista i la resta de partits al Parlamento de Catalunya. “Per descomptat no ho valorem [el resultat] com un èxit, evidentment, hem obtingut un resultat inferior als nostres objectius i les nostres expectatives. No hem aconseguit capgirar a la polarització que ha dominat aquesta campanya”, va reconèixer anit Rabell. El líder veïnal que encapçala la candidatura confia, no obstant això, que el “compromís amb les reivindicacions socials” que va defensar durant la campanya “guanyarà pes en els propers mesos”. “Entenem que estem en una carrera de fons”, va assenyalar a la fàbrica de Fabra i Coats del barri de Sant Andreu de Barcelona, on es respirava una nítida decepció.

"Potser ha estat un error parlar de Drets Socials"

REYES RINCÓN

La nit electoral ha deixat mals resultats i pitjors auguris a la seu de Podem a Madrid. Pablo Iglesias ha insistit durant la campanya que, a més de la importantíssima lectura sobre la força de l'independentisme a Catalunya, els resultats d'ahir haurien de llegir-se també com un termòmetre del que pot passar a les properes eleccions generals. Amb la foto que deixin les urnes, va dir Iglesias, es conformarà “la graella de sortida” de les generals. I dels quatre partits nacionals en condicions de competir, els catalans han deixat Podem en tercer lloc, empatat en diputats (11) amb el PP i amb 346.513 vots, 18.500 vots més que els populars.

Per Pablo Iglesias, les dades collides per la marca catalana de Podem, Catalunya sí que és Pot, han estat “altament decebedores”. “Hem apostat pel sentit comú i la responsabilitat d'Estat i això no ha funcionat en aquesta campanya”, ha admès Iglesias, que ha comparegut envoltat d'alguns dels seus col·laboradors i no va admetre més errors que aquesta aposta per la “responsabilitat” que, en la seva opinió, ha cotitzat tan a la baixa en aquestes eleccions. “Potser ha estat un error parlar de Drets Socials en aquesta campanya. Però ho continuarem fent”, ha sostingut el secretari general de Podem, que durant la campanya, en la qual s'ha implicat intensament, ha insistit a revertir les retallades socials escomeses per la Generalitat durant els mandats d'Artur Mas.

Iglesias ha mostrat la seva preocupació per la situació que les eleccions deixen a Catalunya i a Espanya. “És un atzucac i no entenc l'alegria d'alguns analistes”, ha assegurat el líder de la formació emergent, que, amb la vista posada en les generals, s'ha postulat per reconduir el conflicte territorial. “Espanya no necessita un president del Govern que amenaci els catalans d'enviar-los l'exèrcit. Necessita un president amb voluntat d'escoltar i jo vull ser aquest president”, ha dit. “Jo no vull que els catalans se'n vagin d'Espanya, però la decisió l'han de prendre els catalans”, ha insistit Iglesias durant una breu compareixença en la qual només ha admès quatre preguntes.

Els 13 diputats que va obtenir Joan Herrera en les últimes autonòmiques són el terme de comparació que aboca ara a la reflexió a les formacions que integren la llista. Les paraules de Rabell suposen el reconeixement del fracàs de l'estratègia, potser massa ambiciosa. Davant la impossibilitat d'evitar l'eix del sí i del no, que ha enfrontat la llista de Raúl Romeva i Artur Mas i les forces no sobiranistes, i centrar la disputa en els drets socials, Catalunya Sí que és Pot ha acabat oferint un discurs massa indefinit en un context tan enfrontat. L'objectiu consistia a apel·lar “als matisos” de la societat. Ho van fer els seus dirigents prometent un referèndum vinculant i alhora deixant clar que la solució als problemes dels catalans no passa per la independència sinó per unir forces per “treure Rajoy”. El segon escull ha tingut a veure amb la modesta projecció pública de Rabell. Els principals càrrecs nacionals de Podem es van bolcar en Catalunya per tractar de compensar-la, i van aprofitar la seva presència per llançar la seva campanya de les generals. Iglesias ha participat en més de 10 actes en les últimes dues setmanes, prometent que escoltarà les reivindicacions dels catalans si arriba a la Moncloa, mentre que Íñigo Errejón està a Barcelona des de l'agost per intentar coordinar el missatge de Podem.

Malgrat aquesta equivalència entre catalanes i generals, Iglesias intentarà a partir d'aquest dilluns desvincular el resultat de Rabell de les aspiracions de Podem el desembre vinent. De fet, la gran implicació dels dirigents del partit emergent en la campanya del 27-S té a veure amb la voluntat d'adobar el terreny per a les generals. És a dir, confien en un major suport dels catalans en els propers comicis. Iglesias va dir anit a Madrid que el seu objectiu continua sent el mateix: “Ens esforçarem per guanyar les properes eleccions”.

Una altra dificultat a la qual s'ha enfrontat la llista ha estat la competició amb el vot de la CUP, que millora notablement el seu resultat després d'una campanya de dards creuats entre Antonio Baños, el seu cap de llista, i Iglesias. El líder de Podem es va estrenar amb polèmica per les seves referències als anomenats fills de la immigració, un argument esgrimit en aquesta comunitat també per Ciutadans. Durant la campanya va demanar a la CUP que no donés suport a Mas. “Els de la CUP són gent honrada, no són corruptes, sóc amic del diputat al Congrés de ERC Joan Tardà, i sé que el PSOE pot entrar en raó”, va afirmar. I a partir d'aquest dilluns, aquelles apel·lacions a l'esquerra seran un dels principals objectius de Catalunya Sí que és Pot.

Fracàs de la unitat popular?

Després de l'èxit en les municipals de les candidatures unitàries de l'esquerra alternativa impulsades per Podem, que governen a Madrid, Barcelona, Saragossa o Cadis, el resultat de Catalunya sí que és Pot representa el primer fracàs d'aquesta fórmula. En aquesta llista, el partit de Pablo Iglesias conviu amb Iniciativa, Esquerra Unida i Equo, la qual cosa ha obligat a fer equilibris entre les seves estratègies.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Francesco Manetto
Es editor de EL PAÍS América. Empezó a trabajar en EL PAÍS en 2006 tras cursar el Máster de Periodismo del diario. En Madrid se ha ocupado principalmente de información política y, como corresponsal en la Región Andina, se ha centrado en el posconflicto colombiano y en la crisis venezolana.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_