Un alemany, un austríac i un irlandès, de ruta pel Vallès

Quinze parlamentaris d’Europa i Amèrica assisteixen a la jornada electoral convidats per la Generalitat

Un alemany, un austríac i un irlandès, de ruta pel Vallès

Un alemany, un austríac i un irlandès recorren Barcelona i el Vallès en dos SEAT oficials de la Generalitat. Són diputats als seus respectius països, no es coneixien i tenen poca cosa en comú, tret que han estat convidats per donar a les eleccions plebiscit una mica de legitimitat internacional. Albert Royo, director del servei diplomàtic de la Generalitat (Diplocat), els acompanya, fins i tot van anar dissabte al partit del Barça contra Las Palmas al Camp Nou. Són 15 polítics d'11 països d'Europa i Amèrica. Royo insisteix que la seva visita no és una missió d'observació electoral: “No ho és perquè aquestes eleccions són legals i transparents, tot i que hi ha hagut irregularitats en el vot exterior i n'han pres bona nota”.

Els 15 diputats –13 d'europeus, dos de Sud-amèrica– es distribueixen en grups que compleixen el programa amb organització i puntualitat perfecta, gairebé neuròtica. A les nou del matí comença el recorregut electoral del grup format per Bernhard von Grünberg, diputat regional de l'SPD a l'Estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia; Colm Keaveney, diputat al Parlament irlandès pel partit Fianna Fáil, i Gerald Zelina, diputat al Parlament austríac pel partit euroescèptic Team Stronach. L'escola Rius i Taulet de la plaça Lesseps de Barcelona és el seu punt de sortida. Passegen entre les taules, fotografien i escolten les explicacions dels apoderats. Royo comenta que els polítics internacionals que van cobrir la consulta del 9-N el 2014 van ser convidats perquè actuessin com a “testimonis de la seva transparència”. En aquest cas, es tractaria d'un viatge de cortesia parlamentària en uns comicis que, segons definia la carta que van rebre del Diplocat, “són un referèndum de facto sobre la independència”.

Von Grünberg viatja acompanyat per una assistenta que parla un català excel·lent. És Heike Keilhofer i treballa amb ell en una associació per als drets de l'habitatge de lloguer. Són vells coneguts i Keilhofer admet que mantenen punts de vista diferents sobre el cas català: “Fa molts anys que vinc a Barcelona i crec que Catalunya no té més recorregut a Espanya; en canvi, el meu cap –Von Grünberg– considera que cal trobar una solució federal”.

Von Grünberg és curiós i fa preguntes. Té ganes de xerrar i ens asseiem en un banc davant del col·legi. Ell va formar part de la missió internacional de la consulta del 9-N i admet que es va quedar parat per la falta de resposta del Govern espanyol: “Tantíssims ciutadans expressant-se sobre un tema i el senyor Rajoy no va oferir res. No va voler dialogar. És un gran error perquè salta a la vista que el conflicte existeix”. Keaveney s'asseu amb nosaltres. És el més bromista i el que està clarament més satisfet amb l'onada independentista a Catalunya. Quan Von Grünberg afegeix que tard o d'hora la Comissió Europea “haurà d'intervenir en aquest conflicte intern de la UE”, Keaveney respon que no hi ha cap conflicte: “No es pot parlar de conflicte quan veiem un moviment ciutadà d'aquest tipus, que és una energia tan positiva per a Europa després de tants segles de violència”. La paraula violència fa reaccionar Von Grünberg: “A mi, com a alemany, això que passa a Espanya m'interessa perquè el meu país va donar suport als guanyadors de la Guerra Civil, i moltes coses d'aquell conflicte i de la dictadura no s'han pogut afrontar com cal”.

El PP no ha volgut reunir-se amb la delegació internacional de la Generalitat. Tenen por que la seva presència avui molesti el Govern espanyol? Von Grünberg riu: “Són unes eleccions a la Unió Europea i no hi ha res de dolent a ser aquí”. Keaveney respon que no li importaria gens ni mica si Mariano Rajoy visités Irlanda del Nord, o mostrés la seva opinió sobre Irlanda del Nord.

La jornada dels diputats serà esgotadora: visitaran un col·legi electoral cada mitja hora. Després de l'inici a Rius i Taulet, la següent parada és a la biblioteca Vicente Aleixandre de Badia del Vallès. El contrast entre aquest exponent del desenvolupisme franquista i el passeig per Matadepera és, segons Keaveney, “fascinant”. L'equip del Diplocat no els ofereix una informació detallada d'on són, explica Von Grünberg, “però pel tipus de barri i la gent que veiem, ens ho podem imaginar”. Keaveney apunta que a tot arreu la gent ha estat exquisida amb ells, “els d'un bàndol i els de l'altre; rics i pobres”. El que més el sorprèn és que ningú utilitza els compartiments per exercir el vot en secret.

L'austríac Zelina és el més elegant, sembla un executiu de Wall Street. A Sant Quirze del Vallès, a les portes de la seu de La Patronal, l'antic club bar de la burgesia local, avui col·legi electoral, Zelina considera que el que està passant a Catalunya és “la prova dels problemes que provoca el centralisme”. Per Zelina, l'independentisme també es pot llegir en clau europea, com a reacció al centralisme del “club d'Estats que és la Unió Europea. Europa ha de ser dels pobles, de les seves regions”.

Per dinar han quedat amb Mercè Conesa, dirigent de CDC, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès. Conesa els repeteix les paraules civisme, democràcia, pacífiques per referir-se a la jornada electoral, com si fos una cosa destacable. Keaveney marxa una estona amb un apoderat de Ciutadans, un noi de pare africà que li explica la solució que té ell per a l'envit independentista. Keaveney prefereix parlar d'immigració i al cap de poca estona s'acaba el diàleg. Dinaran a El Mesón de Sant Cugat, “el restaurant preferit del poeta Gabriel Ferrater”, explica Martí Estruch, cap de premsa del Diplocat. El seu anglès i el seu alemany, el seu somriure i amabilitat són part d'una estratègia evident per cridar l'atenció de la UE.