Cafè amb xurros a casa d’Albiol

Els barris de Llefià i la Salut, a Badalona, acudeixen a les urnes amb un predomini de les opcions del no, i especialment bolcats en el PP

Una pintada no independentista al barri de la Salut de Badalona. Ampliar foto
Una pintada no independentista al barri de la Salut de Badalona.

A la xurreria David hi ha més cua a les nou del matí que a cap col·legi electoral de la Salut i Llefià, els barris més poblats de Badalona i feu del PP en aquestes eleccions. El Palomo, com l'anomenen dos col·legues que van amb ell, camina perdut buscant la casa d'un amic on han quedat per acabar la nit. Tots tres passen balançajant-se per davant del col·legi electoral que hi ha davant del mercat, a la zona on Xavier García Albiol va forjar el 2010 la seva llegenda de xèrif repartint propaganda contra la immigració amb Alicia Sánchez-Camacho. Aquest és el seu territori, la sala d'estar on va guanyar l'autoritat política per ser candidat del seu partit. Malgrat tot, els votants de Junts pel Sí mantenen la il·lusió i són els que a aquella hora –amb el Palomo i els seus dos amics– són al carrer. Josep Ruiz, veí de 32 anys, espera que obrin les portes amb la seva família. Sap que en aquest barri tenen la guerra perduda: a les passades eleccions, i malgrat que va poder governar, Albiol va guanyar en 30 dels 34 barris de Badalona.

És evident que Llefià –on a les últimes eleccions va aconseguir gairebé la meitat dels vots– és la zona de Xavier García Albiol. Però és una mica més complex. La inclinació política d'aquest barri evoluciona cada cert temps molt lligada als corrents d'immigració. Les etiquetes sociològiques se li desenganxen ràpidament. La distància entre el monument del Che Guevara –un estrany entramat de ferros en plena avinguda del Marquès de Sant Mori– i l'estàtua de Manolo Escobar al passeig de la Salut –1,70 centímetres, grandària natural als seus 45 anys– podria ser la forquilla ideològica dels últims anys en aquesta espècie de Marsella catalana. Primer va ser la de la icona del socialisme, després de la immigració i el primer gran impulsor de la marca Espanya. Als balcons, la idea del "viva España" es manté ara: la majoria són banderes espanyoles.

Per complicar més l'anàlisi, la CUP va tancar divendres la seva campanya al parc del Gran Sol amb 3.500 persones. Nou canvi de paradigma? Fenomen generacional? Els jubilats que passen el matí on divendres van triomfar David Fernàndez i Antonio Baños ho veuen més senzill. “Aquests són els de les arracades al nas. I no són del barri, van venir de tot Catalunya per al míting final”, assenyala amb una rotunda sociologia de carrer un dels jubilats que custodien asseguts en cadires de plàstic l'entrada de l'associació de veïns Gran Sol i les seves preuades pistes de petanca. Ells voten no, tot i que no especifiquen a qui. “Som a Espanya, no? Doncs això”.

Just damunt, a la part de dalt del Gran Sol, Carlos passa el matí amb dos amics i la seva cadernera, que transporta en una petita gàbia amb funda. Mentre es prepara un porro i controla de reüll el cotxe de la Guàrdia Urbana que passa per davant, manté que ell no pensa anar a un col·legi i menys en diumenge. “És broma, eh? M'ho pensaré, però per mi que es barallin entre ells. Però entre ells, val?, no entre nosaltres”. Queda clar. Els seus dos amics assenteixen i es giren donant per acabada la conversa.

Són les deu del matí, i als col·legis electorals d'Alexandre Galí i Baldiri Reixac comença a haver-hi més moviment. A les últimes eleccions la participació en aquests barris va oscil·lar entre el 50% i el 57%, una mica per sota de la mitjana. Els apoderats del PP, amb cabells blancs i una miqueta més experts en això de les acreditacions i els censos que els xavals de la CUP que comencen ara com Àlex Cristià (29 anys), són els més relaxats. “Aquí arrasem nosaltres, i no ho dic jo, ho diu la gent”, sosté un d'ells. Joan Mayné, representant de Junts pel Sí, resignat però il·lusionat, no té més remei que donar-li la raó. “Traurem poca cosa. Això sempre ha estat territori del PSOE i sobretot del PP. Pero bé, a poc a poc”. Mayné, a més, ha preguntat als més veterans i la participació, segons ells ha pujat molt en aquestes eleccions.

A poc a poc també es van omplint les terrasses de l'avinguda del Marquès de Sant Mori. El bar Buen gusto, més amunt l'Amores i una mica més enllà l'Amoretty’s 2 comencen a reunir tertúlies sobre les eleccions. Mana el castellà i els entrepans. Ningú creu que Junts pel Sí o la CUP treguin aquí, potser el nucli urbà de Catalunya amb més banderes d'Espanya quan juga la selecció, un bon resultat. Però el sentit del vot ja va canviar una vegada i ara, els més joves, esperen que pugui tornar-ho a fer.

MÉS INFORMACIÓ