L’independentisme i Artur Mas se la juguen a tot o res

La CUP podria ser la clau perquè l'independentisme aconsegueixi la majoria absoluta

Foto dels candidats a la Generalitat.
Foto dels candidats a la Generalitat.

Catalunya celebra avui per primera vegada unes eleccions autonòmiques en les quals el debat principal i gairebé únic és el de si aquesta comunitat pot obrir un procés cap a la independència. L'escenari somiat pel nacionalisme durant dècades ha trobat finalment acomodament en unes eleccions amb aires de plebiscit en les quals, no obstant això, no és clar que els partits independentistes aconsegueixin una victòria en escons i en vots. El Govern central assegura que no considerarà legitimat cap pas cap a la secessió, en rebutjar el caràcter plebiscitari.

El resultat de les urnes aquesta nit planteja tres escenaris possibles depenent de si l'independentisme representat per Junts pel Sí i la CUP sumen majoria absoluta en escons i en vots, si l'aconsegueixen només en escons o si no aconsegueixen ni tan sols els 68 diputats que necessitarien per governar sense suport dels partits constitucionalistes. Les enquestes publicades en campanya assenyalen el segon escenari com el més probable, i és també el que més incògnites genera.

Junts pel Sí, l'heterodoxa plataforma electoral que agrupa Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana i les associacions sobiranistes que han agitat l'independentisme català durant els últims quatre anys, mantenen que se sentiran legitimats per iniciar un procés d'independència si sumen 68 dels 135 escons del Parlament català. Dins de la suma inclouen els escons de la CUP, el partit de l'esquerra alternativa que no només vol la independència, sinó que també planteja una ruptura amb l'actual sistema i la sortida de la UE, a més de qüestionar que Artur Mas pugui seguir sent president.

Una victòria només en escons que impliqui un paper principal per la CUP implicarà com a mínim dos problemes per a la llista d'Artur Mas i Oriol Junqueras. En primer lloc, la CUP ha aclarit que només veurà legitimat el procés si hi ha majoria d'escons i vots. La llei electoral, en prevaler les províncies menys poblades en el repartiment d'escons, fa possible que les dues coses no sempre coincideixin. En aquest cas caldrà veure si Junts pel Sí intenta tirar endavant amb el seu pla, que comença amb una declaració simbòlica al Parlament i acaba amb unes eleccions “constituents” d'aquí a un any i mig.

El segon problema al qual s'enfrontaria Junts pel Sí si necessita la CUP és que podria haver de trobar un candidat alternatiu a Mas per a la presidència de la Generalitat. La CUP ja ha assenyalat que prefereix Oriol Junqueras —líder d'ERC— o Raül Romeva, que ha actuat com a cap de llista instrumental per facilitar l'acord entre partits i plataformes. Mas passaria llavors a un segon pla o, amb tota probabilitat, es retiraria de la vida política.

Tot serà molt diferent en el cas que hi hagi una majoria sobiranista clara i la CUP accepti portar endavant el full de ruta de Junts pel Sí. En aquest cas la inestabilitat institucional està garantida durant un any i mig com a mínim. Després de la declaració institucional del Parlament català donant inici al procés d'independència els independentistes preveuen començar a construir les anomenades “estructures d'Estat”, i singularment la d'Hisenda que avui està suspesa pel Tribunal Constitucional. El Govern preveu que, si això passa, es pugui aplicar la controvertida reforma d'aquest tribunal que ha impulsat per la via d'urgència. De nou, estaria en perill la presidència de Mas.