Les deu claus de la campanya per anar a votar

Les conseqüències de la secessió, la corrupció o les polítiques socials marquen el 27-S

la campanya de les eleccions catalanes no tot han estat balls o bromes als mítings. També hi ha hagut arguments encreuats i debats sobre deu temes que seran clau per al votant català. La independència ha monopolitzat pràcticament totes les discussions. Els esforços del president de la Generalitat, Artur Mas, per configurar el caràcter plebiscitari de les eleccions de demà han rebut l'ajuda de la bateria de respostes a la secessió que han arribat des del Govern espanyol, la banca, les empreses els mandataris internacionals, i fins i tot el futbol.

La independència. La secessió de Catalunya ha centrat la campanya. Junts pel Sí ha buscat l'èpica, començant per lemes com "el vot de la teva vida", que intenta recalcar que els comicis d'aquest diumenge són una ocasió històrica per aconseguir la independència. La CUP ha combinat la defensa de la secessió amb un discurs anticapitalista. A l'altra banda s'han situat Ciutadans i el PP, que sense parlar explícitament de plebiscit, han tractat aquests comicis com una mica més que unes autonòmiques. Al mig, Catalunya Sí que es Pot, Unió, i en menor mesura el PSC, que criden a aparcar el debat secessionista per centrar-se en les polítiques socials i econòmiques.

La corrupció. La corrupció va entrar en campanya dues setmanes abans que arrenquessin les caravanes electorals, quan la Guàrdia Civil va entrar a la seu de Convergència per investigar presumptes comissions del 3% en obra pública. Junts pel Sí, que el mateix dia presentava la seva llista, va denunciar que es tractava d'un intent d'influir en els comicis. Per a la resta, la prova que hi ha gat amagat amb Artur Mas. L'actual president s'ha deslliurat de respondre sobre els casos de corrupció en els debats —les seus embargades pel cas Palau, els escàndols dels Pujol— ja que el primer lloc de la seva llista és per a Raül Romeva, tot i que Mas sigui l'escollit per aspirar a la presidència.

La banca. Les entitats bancàries van entrar a la campanya amb un comunicat en què alertaven de les conseqüències de la secessió, inclòs el risc d'abandonar Catalunya en cas d'independència. Els partits secessionistes es van enfervorir i van basar el seu discurs a desprestigiar les entitats per la crisi. La resta ho va veure com una evidència dels riscos de la independència, excepte Catalunya Sí que es Pot, que va demanar als bancs que no es fiquessin en els comicis.

El corralito. Als advertiments de la banca s'hi va sumar el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, que va avisar del risc d'un corralito a Catalunya amb la hipotètica independència. Un argument de campanya del PP que segons Mas era "impossible" que s'arribés a produir. El mateix Linde va admetre, dies més tard, que es tractava d'una possibilitat "altament improbable".

Las pensions. Una Catalunya independent podria pagar les pensions? Com en tot, opinions enfrontades: els independentistes defensen que sí, i la resta que no. A la campanya, més enllà de ser un arma electoral llancívola (el PP feia servir dades dels dos últims anys per dir que hi hauria dèficit en les pensions, i Junts pel Sí repassava les xifres d'una dècada per sostenir que hi hauria superàvit) ha provocat una guerra de cartes als jubilats amb les dues tesis.

La Unió Europea. La presència o no de Catalunya a la Unió Europea és un aspecte clau en el debat secessionista, perquè els sondejos mostren que el vot favorable a la independència descendiria en cas d'exclusió comunitària. La discussió ha estat constant en aquesta campanya, amb un punt àlgid: el cara a cara entre el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. El Govern espanyol ha tingut el suport de nombrosos pronunciaments internacionals contra la secessió, com el del premier britànic David Cameron, la cancellera Angela Merkel o el president dels Estats Units, Barack Obama.

La nacionalitat. El debat sobre la nacionalitat espanyola en una Catalunya independent va entrar en campanya de forma sorprenent, quan Mariano Rajoy va tenir molts dubtes a la ràdio sobre què deia la Constitució sobre aquest tema. Un dels arguments de Junts pel Sí és que els catalans podran seguir a la UE perquè la nacionalitat espanyola els dóna, automàticament, la ciutadania comunitària. Els dubtes de Rajoy han servit d'arma en campanya, fins al punt que l'entrevista radiofònica es va convertir en anunci electoral de la llista de Mas.

Les polítiques socials. Amb el debat centrat en la independència, les polítiques socials han brillat per la seva absència en els discursos d'alguns partits. D'altres, com Catalunya Sí que es Pot o el PSC, les han convertit en eix de la seva campanya. La figura de Mas era una altra vegada l'objectiu dels atacs: els partits denunciaven que si guanya Junts pel Sí —com pronostiquen els sondejos— Mas tornarà a ser el president, després de quatre anys de mandat caracteritzats per les retallades i les privatitzacions.

La mobilització. Tots els partits donen per fet que la participació pujarà en aquests comicis. Els partits independentistes tenen a l'electorat molt mobilitzat, i més després de la multitudinària Diada de l'11 de setembre, amb una marxa multitudinària per quart any consecutiu. La resta crida a una participació massiva per frenar la secessió a les urnes. 

Les eleccions generals. Les eleccions de desembre també han influït en la campanya, amb els líders del PP, PSOE, Ciutadans i Podem bolcats a fer campanya per als seus candidats a Catalunya, i de passada començar a sembrar per als següents comicis. Artur Mas va ironitzar sobre la seva presència parlant de la mateixa manera que es caricaturitza els indis americans: "Grandes jefes venir a la reserva catalana a decir indígenas qué conviene votar". Pablo Iglesias, líder de Podem, li va respondre de la mateixa manera: "Coleta morada no entender pequeño Pujol solo hablar bandera i no barracones."

MÉS INFORMACIÓ