Selecciona Edició
Connecta’t
la crònica de balears

Règims mallorquins

L'abraçada amb redoblament de tamborino de l'advocat Perera amb Matas, el seu antic client i vell amic, un reu corrupte i multimputat

Jaume Matas amb Rafael Perera.
Jaume Matas amb Rafael Perera.

Alguns règims no oficials romanen invisibles perquè estan teixits amb estructures de complicitat, protecció, influència i autoritat (romandre en català illenc és també quedar-se a dormir). Són poders que viuen al marge de les contingències polítiques i els aldarulls però de vegades s'evidencien en detalls públics que s'escapen del codi de discreció. Es quan l'ego es desboca per massa confiança.

Una penúltima escena reveladora, electritzant, de les inèrcies d’aquesta solidaritat va ser la de l'abraçada amb redoblament de tamborino de l'advocat Rafael Perera, president del Consell Consultiu, amb Jaume Matas, el seu antic client i vell amic el reu corrupte i multimputat.

Un moment per il·lustrar una història local. Un gest recercat i reiterat. No va ser un contacte amb cops i abraçades per l’esquena que sonés a comiat o dol. Es va evidenciar la ferma simpatia, la renovació del jurament d'amistat i en els secrets que dura dues dècades.

La imatge la va crear amb protagonisme Perera, tan cordial i eclesial, al passadís dels jutjats de Palma. El misser va ajuntar els braços i el seu pit als de Matas, davant les càmeres poc abans que l'expresident es negués a declarar al jutge José Castro i al fiscal Pedro Horrach sobre l'escàndol de l'Hospital de Palma, una concessió que el Consell Consultiu (amb Perera) va informar.

L'advocat Perera (1929), solitari, tribú retòric i melós, té molts quilòmetres a les sabates –exerceix des dels anys 50 del segle XX–. Té una memòria gegantina amb carpetes ordenades i blindades. Permanent advocat del PP i del primer president de les Balears Gabriel Cañellas, en el cas Sóller, de 1996, un suborn de 300.000 euros (els que es van trobar) va aconseguir que els jutges decidissin que el delicte penalment havia prescrit.

Va passar a ser després magistrat –proposat pel PP– del mateix Tribunal Superior que jutjà Cañellas. Després de la seva jubilació a la sala va aflorar una altra vegada com a defensor del PP als tribunals i, de nou va ser promocionar, es va situar –ningú qüestiona la seva ciència jurídica– al Consell Consultiu que escruta les lleis i dictamina.

Pioner penalista mediàtic, representant sempre els casos que al·ludien a Última Hora és amic del seu editor Pedro Serra, amb un parèntesi al decantar-se públicament per Pedro J. Ramírez, protector publicista de Matas en les diatribes sobre piscines, un joc més enllà dels diaris i els plets.

Perera, formalment, va deixar de defensar i moure els fils per a Matas dins i fora dels jutjats i fiscalia per discrepàncies, s’ignora si econòmiques. Si va dir anys enrere a EL PAIS: "No voldria ser el seu metge, perquè et diu fins de què l’has d'operar". És més que un lletrat. És un home, també, de l’Església i del Bisbat, una de les primeres persones de Mallorca de la qui es va conèixer la seva fidelitat a l’Opus Dei.

No va voler ser candidat del PP de Cañellas a l'alcaldia de Palma per evidenciar que hi ha un altre poder –autoritat– que no caduca ni se sotmet a les urnes.

Els successius substituts de Perera a les causes de Jaume Matas, Manel Ollé, Antonio Alberca, Pilar Gómez Pavón van renunciar a la defensa o van perdre corda en agafar els casos l'exjutge Miguel Arbona, i més encara, ara, l'exfiscal José Zaforteza Fortuny qui representa dirigeix els interessos de l'expresident i exministre en les temptatives de negociació amb el fiscal Pedro Horrach. Ha de confessar, col·laborar (pagar també) i intentar no tornar a la presó en afrontar els judicis de la moltes causes pendents.

Perera és el paisatge de sempre. És amic de Matas perquè tots dos han estat una prolongació de la xarxa de confiança de Gabriel Cañellas. Les arrels soterrades, els vincles de solidaritat, sostenen el sistema d’un règim. Una filla de “l'amo“(Cañellas): Susana ha aparegut ara, amb foto, com a directora del Mont de Pietat de Sa Nostra, que es ven en subhasta totes les joies deixades en penyora per préstecs de doblers. S’ha sabut el càrrec i el fet per la nota de premsa –amb foto– enviada pel banc BMN-Sa Nostra. L’entitat tan muda que encara ha d’explicar què ha passat en esfumar-se la marca i el cos, què és i on són els béns, quadres i qui deixà crèdits sense tornar.

El gendre de Cañellas i marit de Susana, Antoni Sorà, es va retirar de director de la Fundació Sa Nostra, d’allò la darrera llumeta de la caixa centenària de Balears. Gabriel Cañellas, (“l’amo” és qui administra i treu benefici a una finca que no és seva) va fer president de Sa Nostra el seu company de pupitre Juan Forcades, alhora germà del seu conseller d'Hisenda, Alejandro Forcades. Cañellas és el pare polític de Matas, cessà Alejandro Forcades –qui és féu poderós– i designà hereu: Matas conseller d’Hisenda. La malla és immensa. Un règim familiar.