Qui són els tres congressistes dels EUA que defensen el dret a decidir?

Un defensor de Putin, un fill d'una família d’exiliats cubans i un legislador novell de Florida són aliats de la Generalitat

El secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, al centre.
El secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, al centre.

La Generalitat va aconseguir el 9 de setembre el suport més clar al dret a decidir del Congrés dels Estats Units. El secretari d’Afers Exteriors, Roger Albinyana, es va reunir a la Cambra de Representants amb cinc congressistes, quatre republicans i un demòcrata. Tres —tots republicans— van atendre als mitjans de comunicació després de la trobada. Van donar suport públicament que les eleccions autonòmiques d’aquest diumenge siguin considerades un plebiscit sobre la independència de Catalunya i van instar Espanya a respectar-ne el resultat.

Entre els congressistes, hi ha similituds. Tres pertanyen al Comitè de Relacions Exteriors de la Cambra. Quatre són d’origen cubà i membres del caucus (agrupació) d’Amics d’Espanya al Capitoli. Dos d’aquests són propers a l’expresident espanyol José María Aznar per la seva oposició mútua al règim cubà.

Els legisladors que es van reunir amb Albinyana comparteixen afinitat pel dret a l’autodeterminació, que consideren una essència dels Estats Units, que està present a la Declaració d’Independència de 1776.

EL PAÍS ha contactat amb l’equip dels cinc congressistes. Només ha respost el del republicà Dana Rohrabacher, president del subcomitè sobre Europa a la Cambra. “Durant molts anys ha estat conscient de tots els moviments independentistes”, diu un assesor, que assegura que Rohrabacher dóna suport com a “principi” general a l’autonomia i la independència, però que “no està involucrat” en el procés català.

Després de la trobada, revela l’assessor, un representant de l’Ambaixada espanyola a Washington va trucar al congressista perquè volia assegurar-se que la reunió amb Albinyana havia estat “justa”. “El congressista va respondre assegurant la imparcialitat”, explica. Consultada per aquest diari, una portaveu de l’Ambaixada espanyola va declinar comentar les declaracions dels legisladors ni les seves conseqüències. 

Després de la trobada, Albinyana va explicar que havia estat convidat per dos dels participants: Rohrabacher i la republicana Ileana Ros-Lehtinen, que entre el 2011 i el 2013 va ser presidenta del Comitè de Relacions Exteriors de la Cambra. L’assessor de Rohrabacher diu que no va impulsar la trobada. En l’intent d’internacionalització del procés sobiranista, el cap d’Exteriors del Govern ha mantingut, segons va explicar ell mateix, altres reunions aquest any al Capitoli a Washington.

A continuació, detallem elements biogràfics dels tres legisladors que van donar suport públic al dret a decidir català, desmarcant-se de la posició oficial de l’Administració nord-americana que evita valorar el procés esgrimint que és un assumpte intern espanyol:

Dana Rohrabacher

Rohrabacher fa més de 25 anys que és al Congrés. El legislador republicà per Califòrnia té 68 anys, és amant del surf i està casat amb una dona d’origen basc. Ha visitat Barcelona, però “per plaer, no per política”, puntualitza el seu assessor.

El cap del subcomitè sobre Europa prové de l’òrbita de l’expresident Ronald Reagan. És un expert en Rússia i l'Afganistan, i partidari d’una política de mà dura amb la immigració. El seu suport al dret a l’autodeterminació no és nou. En l’últim any, ha estat dels pocs a Washington que ha defensat l’annexió russa de la península ucraïnesa de Crimea sota l’argument que es basa en un vot ciutadà.

El 2012, va impulsar una resolució a la Cambra de Representants a favor de reconèixer el dret a l’autodeterminació de Balutxistan, una regió al sud de Pakistan. En un article al diari The Washington Post, va justificar-ho en les “horribles” violacions de drets humans per part de les forces de seguretat pakistaneses en aquella regió i el tracte “colonial” que rep.

El congressista evita criticar el president rus, Vladímir Putin, malgrat les ingerències russes a Ucraïna des de començaments del 2014. Demana diàleg entre Moscou i Washington, diu que s’han estès les llibertats ciutadanes a Rússia i critica l’entrada a l’OTAN, la dècada passada, de les antigues repúbliques soviètiques.

Rohrabacher i Putin es van conèixer a començaments dels anys noranta durant una visita a Washington del llavors vicealcalde de Sant Petersburg. A Putin li interessava Rohrabacher perquè havia estat assessor i escriptor de discursos de Reagan durant l’època en què el president republicà (1981-1989) va intentar contenir l’àrea d’influència russa donant suport a grups armats anticomunistes.

Rohrabacher coneix en primera persona aquesta realitat. El 1988, va passar un parell de setmanes a l'Afganistan amb una unitat de mujahidins, als quals els EUA entregava material militar. Els mujahidins lluitaven contra l’Exèrcit afganès, que rebia suport de la Unió Soviètica. El congressista al·lega que va ajudar a disparar un míssil contra una posició soviètica, que va respondre amb trets, segons un reportatge de 2010 de la publicació Mother Jones.

No és l’únic viatge curiós del congressista. Rohrabacher va anar el 2013 a Rússia amb l’actor d’acció Steven Seagal a la recerca de pistes d’una suposada trama islàmica darrere dels atemptats a la marató de Boston a l’abril d’aquell any.

Mario Díaz-Balart

Mario Díaz-Balart, de 54 anys, és congressista republicà pel sud de Florida des del 2002. Pertany a una important família d’exiliats cubans. El seu pare, Rafael, era germà de Mirta Díaz-Balart, la primera dona de l’expresident cubà Fidel Castro, amb el qual va tenir un fill. Rafael Díaz-Balart va ser als anys cinquanta líder al Congrés cubà durant la presidència de Fulgencio Baptista. Però després de l’arribada de Castro al poder el 1959 va marxar del país per la seva oposició a la revolució.

Mario Díaz-Balart va seguir els passos del seu germà Lincoln, que va ser congressista per Florida entre el 1993 i 2011. Un altre germà és un conegut presentador de televisió. Després de deixar la política, Lincoln Díaz-Balart va fundar un bufet d’advocats i una consultora. És també president de l’Institut Congressista de Lideratge Hispànic (CHLI, en les sigles angleses) que promou el progrés econòmic de la comunitat llatina.

El vicepresident del CHLI és Mario Díaz-Balart i entre els membres hi ha tres legisladors més que van participar a la reunió amb Albinyana: els republicans Ros-Lehtinen i Carlos Curbelo, i el demòcrata Albio Sires. El 2009, el CHLI va firmar un acord de col.laboració amb FAES, el laboratori d’idees conservador fundat per Aznar. Aquell mateix any l’expresident espanyol es va reunir amb legisladors nord-americans al Congrés per parlar de l’Amèrica Llatina i les relacions transatlàntiques. Un d’ells era Mario Díaz-Balart.

Díaz-Balart i Aznar estan, no obstant, als antípodes en alguns assumptes. El congressista és copresident del caucus Amics d’Espanya, però divergeix de l’oposició al dret a decidir català dels grans partits espanyols i dóna suport a Gibraltar, la sobirania del qual Madrid reclama a Londres.

Tant Díaz-Balart com Ros-Lehtinen són copatrocinadors, en l’argot legislatiu nord-americà, d’una resolució presentada al febrer a la Cambra que “reconeix el dret a l’autodeterminació de Gibraltar per determinar el seu estatus com a territori britànic d’ultramar”. La majoria de ciutadans de Gibraltar ha votat en referèndum en el passat seguir sent part de Regne Unit.

Carlos Curbelo

Carlos Curbelo, de 35 anys i fill d’exiliats cubans, és el menys experimentat dels tres. És congressista republicà per Florida des del gener. Se’l considera proper al cercle dels Díaz-Balart. També és membre del caucus d’Espanya al Congrés i dels de Taiwan i Eslovàquia.

Curbelo, que abans havia ocupat càrrecs educatius a Miami, va donar suport al febrer a una proposta de llei per autoritzar Puerto Rico a sotmetre a votació la seva incorporació com a Estat als EUA.

En les seves declaracions a la premsa després de la reunió amb Albinyana, el congressista va explicar que manté una bona relació amb l’ambaixador espanyol a Washington, Ramón Gil-Casares. Llavors, va dir, encara no havien parlat sobre el dret a decidir català.

MÉS INFORMACIÓ