Peus de foto
La sessió fotogràfica de tots els candidats ha estat una de les més curtes de totes les campanyes, igual que les legislatures
Vist i no vist. Aquesta ha estat una de les sessions fotogràfiques més curtes de totes les campanyes, potser igual que les últimes legislatures, que estan resultant molt breus . Els set candidats han aparegut igual que els set magnífics sota aquell sol de justícia de les pel·lícules de l'oest, i se n'han anat sense deixar cap polseguera èpica, ni tan sols una ombra allargada. I allà s'han quedat en el seu decorat etern i reconstruït les quatre columnes de Puig i Cadafalch, igual que els dinosaures dels somnis. Quan se n'han anat els candidats, Barcelona encara seguia aquí.
La veritat és que han arribat abans i també s'han anat abans de l'hora convinguda. Primer, han aparegut després d'una historiada barana de pedra, els candidats Iceta i Espadaler. Un dels fotògrafs els ha vist i ha cridat: “Mira, aquí hi ha una foto”, i un altre ha tret la càmera corrent i ha disparat, i tot això que semblava un preàmbul s'ha reduït a la consumació d'un fet dins de l'actual tendència a la política de fets consumats.
Com que era poc abans de les onze del matí i els tafaners estàvem de cara al sol (amb perdó; el cas és que als candidats se'ls ha posat d'esquena al sol perquè no sortissin a la foto amb els ulls tancats), amb prou feines s'encertava a distingir amb claredat més que els peus dels caps de llista. Inés Arrimadas anava descalça, però no com Carmen Amaya sinó amb taló com d'estar a Mallorca. Rabell portava calçat negre de barri, amb cordons com a tothom a qui li agraden els nusos. Tot el contrari d'Iceta, que aquest matí anava amb aquell mocassins discrets de qui no vol complicacions. Espadaler també és home de mocassins, però els portava de color bordeus, que és la tonalitat de les classes ocioses. Però els mocassins més grans de tots han estat els d'Albiol, que té peus de jugador de bàsquet i per tant d'home que està a l'aguait. Els seus eren com els d'Iceta, però en barats. Baños portava unes vambes trencades (si les hagués portat fora de Catalunya, caldria dir “sabatilles esportives”; tot llenguatge és una ideologia). I el calçat de Romeva sí que era esportiu, però en versió fatxenda, aquell vambes que no estan fetes per trepitjar la pols sinó per absorbir l'abrillantador dels terres acabats de fregats. Romeva ha estat, precisament, l'únic que ha parlat en la brevíssima sessió. Ha dit en pujar a l'entarimat: “com va l'ordre aquí?” . L'ordre era a gust dels candidats. Serà així diumenge?
