Selecciona Edició
Connecta’t

L’eterna recerca d’un salvador per a l’Espanyol

Els principals accionistes del club segueixen negociant l’entrada d’un nou inversor de referència

L'estadi, un dels principals actius de l'Espanyol.
L'estadi, un dels principals actius de l'Espanyol.

És un club centenari, a Barcelona –una de les ciutats més desitjades d'Europa–, amb un estadi nou i és membre d'una de les millors lligues de futbol. Altres clubs amb menys atributs s'han casat amb multimilionaris i nou-rics. Per què no ho aconsegueix l'Espanyol? Els pericos viuen amb l'aigua al coll i els seus principals accionistes, Dani Sánchez Llibre i Ramon Condal, donen per amortitzada la seva aventura. Els avals del deute i un accionariat molt fragmentat són les principals raons que han frustrat l'arribada d'un salvador que doni ales a l'entitat.

“Un mirlo blanco, això és el que necessita l'Espanyol”, insisteix José María Gay de Liébana, economista i accionista del club. El primer nom que menciona és el de Joe Lewis, una de les grans fortunes del Regne Unit i propietari del Tottenham. Gay de Liébana assegura que l'Espanyol ha de trobar el seu Lewis, “tot i que com a perico no m'agradi, però és que els temps han canviat”. Pepe Macià, representant del grup social Futur Espanyol, creu que l'ideal seria que un altre empresari fort i soci de l'Espanyol assumeixi la responsabilitat de ser el salvador. Els antecedents no són optimistes: l'últim, la família Lara, va sortir del club fart dels conflictes interns.

“Un ‘mirlo blanco’, això és el que necessita l’Espanyol”, insisteix José María Gay de Liébana, economista i accionista del club

Macià apunta que precisament un dels obstacles per convèncer un inversor estranger és la fragmentació de l'accionariat. “Un xeic àrab, per exemple, vol almenys el 51% de l'accionariat, però per aconseguir-ho l'Espanyol ha de negociar amb una dotzena de persones. Això el fa enrere”. L'Espanyol va tenir a prop el seu rei Mides estranger, la família Pozzo. Aquest llinatge d'empresaris italians, propietaris del Granada, de l'Udinese i del Watford anglès, van comprar el 2010 un 2% de l'Espanyol. A partir d'allò van intentar convèncer els majors accionistes perquè els venguessin els seus títols i convertir-se així en socis de referència, sense èxit. Els Pozzo van vendre les accions el 2013 al col·lectiu Genètica Perica.

L'Espanyol, a diferència del València o del Manchester City, té uns 13.000 accionistes que es reparteixen un 30% dels títols. El 70% està en mans d'aquella dotzena de patricis periquitos. El paquet dominant, amb un 40% de les accions, el controlen Sánchez Llibre, Condal i els seus aliats al consell del club Enrique Beltrán i José Manuel López. Genètica Perica, liderat per l'empresari Sergio Oliveró, té entre un 22% i un 30% del club. Genètica Perica i els homes de Sánchez Llibre són rivals, representen dues idees diferents de l'espanyolisme. Però Oliveró va admetre el 2012, durant la campanya per la presidència, que no s'oposava a l'entrada d'un inversor de referència “sempre que respecti els 14.000 accionistes del club, i entengui que som un club familiar i tradicional”. El nombre total de socis es redueix constantment per la compravenda de títols, segons informa el club. El valor nominal de l'Espanyol és de 24 milions d'euros. Segons càlculs del 2014 de la consultora Prime Time Sport, el valor de mercat del club és de 205 milions.

Sánchez Llibre va confirmar el juny passat que negociava amb diversos potencials compradors internacionals la venda de les seves accions, també les de Condal. Els dos noms confirmats són el del gegant xinès Fosun i sobretot el fons d'inversió americà Cerberus. “La família Sánchez Llibre ja ha complert un cicle a l'Espanyol i és l'hora de marxar”, va dir l'expresident a Mundo Deportivo. Les negociacions amb Cerberus continuen, segons fonts del club i d'accionistes propers a Oliveró. L'oficina de Cerberus a Espanya es limita a comunicar que no poden informar sobre l'assumpte. Sánchez Llibre no vol especificar cap detall: “El que estic fent amb les meves accions no és per fer-ho públic. No és el moment per parlar del tema”, es justifica. Oliveró no ha volgut fer comentaris per a aquest reportatge.

L’Espanyol té uns 13.000 accionistes que es reparteixen un 30% dels títols. El 70% està en mans d’aquesta dotzena de patricis periquitos

Leandro Martínez-Zurita és advocat i històric accionista del club. Per ell, l'opció de Cerberus és arriscada perquè “els socis volen que qui compri mantingui la identitat del club, com ha passat amb el València. Això és difícil amb un especulador”. Cerberus és el que es coneix com un fons voltor: compra actius a un baix cost, freqüentment en crisi, i els ven poc més tard a un preu més alt. Cerberus va concórrer el 2014 per quedar-se el València, que finalment va ser venut a l'empresari de Singapur Peter Lim.

Martínez-Zurita considera que el principal problema per captar un inversor de pes és assumir l'aval del crèdit sindicat: “Els fons acostumen, a més, a exigir als bancs una quitança, però els bancs es resisteixen perquè ja tenen l'aval de Sánchez Llibre i Condal. Sense el compromís de l'aval, segurament ja haurien venut”. El deute de l'Espanyol ascendeix a 134 milions d'euros. El crèdit sindicat, de 55 milions d'euros, està avalat en gran part per Sánchez Llibre i Condal.

Xavier Salvatella, director de comunicació de l'Espanyol, defensa que la gestió del club va pel bon camí perquè els ingressos creixen més que la despesa. El deute del club s'ha reduït un 15% des del 2010. L'Espanyol té una carta especial, el nou decret de repartiment de drets televisius, que ha d'entrar en vigor aquesta temporada. “Les negociacions per trobar un nou inversor no són una qüestió desesperada perquè d'aquí a tres o quatre anys ingressarem el doble per drets televisius”, diu Salvatella. L'Espanyol va ingressar 22 milions el 2014 pels drets televisius; el 2018, la xifra arribaria als 44 milions, segons el que indica Salvatella.

“Les negociacions per trobar un nou inversor no són una qüestió desesperada perquè d’aquí a tres o quatre anys ingressarem el doble per drets televisius”, diu el director de comunicació del club

Gay de Liébana opina que la millora de les condicions dels drets televisius és un atractiu més per a un potencial inversor, “sobretot ara que el mercat de la lliga anglesa està saturat”. Gay de Liébana apunta que l'Espanyol està en un bon moment per trobar un accionista que sigui una marca global, “un fabricant d'automòbils, per exemple, com Audi al Bayern de Munic, que sigui patrocinador i accionista. Si això no s'aconsegueix, almenys que entri algú que injecti una quantitat que ens permeti arribar a Europa. Si juguem a Europa, serà més fàcil cridar l'atenció”.

Totes les persones entrevistades per a aquest reportatge coincideixen a elogiar la gestió del president, Joan Collet, i la seva negociació per millorar el repartiment dels drets de televisió. Tot i això, Salvatella admet que la pressió per trobar el nou inversor no desapareix: “L'Espanyol no està aïllat del món. Si els nostres rivals obtenen més recursos, això ens perjudica. A més, un nou accionista ens ajudaria a reduir més ràpid el deute”. L'Espanyol també juga amb la incertesa del tancament de l'empresa de tecnologia de joc online Power8, el seu patrocinador. La crisi a Power8, acusada d'estafa piramidal, ha deixat l'Espanyol amb el dubte de si podrà cobrar els 38 milions del contracte fins al 2021. De moment, el club ha ingressat 8,5 milions de Power8 però assumeix la possibilitat que tingui problemes per rebre la resta.

MÉS INFORMACIÓ