Manual del bon votant ‘processista’

Junt pel Sí difon les instruccions perquè diumenge els catalans deixin de ser súbdits

Una família arriba a l'acte plena d'estelades.
Una família arriba a l'acte plena d'estelades.

Llargues cues a la plaça Espanya per recollir les samarretes de Junts pel Sí. La samarreta és blanca, amb el nom de la candidatura i ha estat fabricada per l'empresa de Fuenlabrada JHK. La samarreta és gratis, per obtenir-la només cal mostrar una cartolina que l'organització ha repartit entre els assistents al míting de final de campanya. La cartolina porta impresa al revers el manual del bon votant independentista.

Les instruccions d'aquest manual indicaven que el primer que havia de fer l'assistent al míting és “repassar els contacte del teu mòbil i assegurar-te que tots el del sí aniran a votar”. Com que l'agenda de contactes acostuma a ser llarga, és inevitable que hi hagi algun despistat que no sàpiga què votar, o que no vulgui votar –aznaristes tots, segons Artur Mas. El segon punt del manual del bon votant de JxS exigeix que et facis una llista amb deu noms d'aquests indecisos i els truquis durant el cap de setmana per convèncer-los de les bondats de la independència. Per a diumenge, el manual estableix que has d'encarregar-te de les persones del teu entorn amb problemes de mobilitat perquè puguin anar a votar –un cop hagin votat, no especifica què n'has de fer. Has d'anar a votar “amb la família, amb els amics: és un moment històric per compartir”. Cal votar abans del migdia, i quan es vota, vota fent-te un selife per penjar-lo a les xarxes socials amb l'etiqueta #VotaPerMi. El manual finalitzava amb la lletra de 'Viatge a Ítaca', la cançó de Lluís Llach, que els presents van cantar projectant els seus sentiments amb encenedors i mòbils.

Llach va ser una de les estrelles de la vetllada a Montjuic. No va cantar però va fer que el públic coregés diversos lemes, com “mai més súbdits” o “nosaltres som el vent”. Aquest crit animista va ser el més repetit, per davant de “volem pa amb oli” que va cantar La Trinca, versionant-la de totes les maneres possibles, como si fossin animadors a una comunió.

De fons brillaven en vermell i groc les fonts i les quatre columnes de Puig i Cadafalch. La cantant de jazz Mònica Green va parafrasejar el discurs de Pau Casals a l'ONU per portar l'acte a una de les seves cúspides emotives, moment de la inevitable llàgrima. A partir d'allà van aparèixer en escena els habituals, “les icones de la independència”, en paraules d'Eduardo Reyes, amb els seus discursos i consignes de futur. “Diumenge es decideix si som ciutadans o súbdits. La història és aquí amb nosaltres, la sentim, l'escrivim”, va cridar Carme Forcadell. Amb més o menys sucre, amb més o menys encert, la política sempre va del mateix, va dir Napoleó: “Un governant és un venedor d'esperances”.

MÉS INFORMACIÓ