Junts pel ni sí, ni no
Una part de la població catalana viu atrapada entre els dos pols d'una campanya en la qual no troben cap opció que els sedueixi
A Manuel Rubies, català de 30 anys, no li agraden les banderes ni els himnes. No sent cap inclinació especial per les institucions espanyoles i l'empipa enormement la corrupció rampant de la qual cada dia arriben notícies des de Madrid. Li agrada Espanya, però mai s'ha sentit especialment més espanyol que català. I honestament, assegura, rebutja qualsevol ostentació patriòtica en aquest sentit. El Manuel és català i té un fort vincle amb la seva terra, insisteix, però francament tampoc se sent identificat amb aquesta idea de separació, ni considera que hagi estat especialment maltractat pel Govern d'Espanya. Avui no sap encara a qui dimonis votar, només té ganes que tot això passi i es torni a parlar del que realment li interessa.
El seu cas expressa el sentiment d'una part de la població catalana que es troba atrapada entre els dos pols del sí i el no. Un sector d'indecisos o abstencionistes fatigats pel plantejament d'aquesta campanya. També alguns votants tradicionals d'altres forces que han quedat ara desdibuixades amb l'estret escenari de les eleccions catalanes. El nombre de ciutadans que representen resulta molt difícil de quantificar. Hi ha algunes pistes. Sabem, segons les últimes enquestes del CEO, que només el 21,3% considera com a principal problema les relacions entre Catalunya i Espanya. Que el 81,3% creu que els polítics només busquen el benefici propi i que el 49,4% suspèn la gestió de l'actual govern de la Generalitat. La majoria (el 34%) es troba en el punt mitjà quan els pregunten si se senten més catalans o espanyols.
La majoria (el 34%) es troba en el punt mitjà quan els pregunten si se senten més catalans o espanyols
Totes les enquestes –i el sentit comú- apunten que entre els indecisos hi ha molt pocs votants de la CUP i Junts pel Sí, molt més mobilitzats que la resta. Tampoc és fàcil detectar en aquest grup possibles votants del PP i Ciutadans, molt més polaritzats i involucrats en l'opció del no. En canvi, la franja d'antics votants de CiU, PSC i ICV és un sector que concentra més dubtes. Per diversos motius. “Els més indecisos avui són els que eren votants d'Iniciativa. La tercera via o els partits que haurien de representar-la no acaben de funcionar. I molts en aquesta franja esquiven el debat, perquè la seva opció tendeix més al no i ells mateixos l'associen a una opció a la resta d'Espanya situada més a la dreta”, sosté Pablo Simón, professor de la Universitat Carlos III.
Però la situació s'enquista i molts ja han recorregut a la nietzscheana Atrapats en el temps per explicar la situació. La penúltima –abans que la CUP la utilitzés per bromejar en el seu vídeo de campanya- va ser la cineasta Isabel Coixet amb un article publicat a EL PAÍS l'11 de setembre. La peça va tenir un gran èxit a les xarxes i parlava d'aquell “mandra” que senten alguns catalans davant l'atzucac del sí o el no. “És complicat trobar una opció, perquè hi ha coses que t'agraden, però hi ha molta ambigüitat. Jo sóc federalista d'esquerres. Però d'aquí a la independència hi ha un tros. I l'empatx el proporciona que l'únic tema que ha existit aquí els últims temps sigui aquest”, assenyala per telèfon.
En aquesta ocasió la qüestió nacional ha monopolitzat gairebé al 100% la campanya i molta gent ha quedat òrfena", assenyala Lluís Orriols
El fet nacional s'ha convertit en pràcticament el 100% de l'agenda política i ha descol·locat un grup important de votants. “En termes generals sempre hi ha una agenda que algú imposa i que s'acaba discutint. Però en aquesta ocasió la qüestió nacional l'ha monopolitzat gairebé al complet i molta gent ha quedat òrfena. Qui són? L'òrbita dels partits que tenen com a factor central l'eix social: el PSC i molt particularment els votants d'ICV i Podem. Són els que més ho han patit”, assenyala el politòleg Lluís Orriols.
José Juan Toharia, sociòleg i director de l'empresa Metroscopia [que realitza les enquestes per a aquest diari] opina que “miniaturitzem les persones si prevalem un sol senyal dels molts que formen la seva identitat”. “Com més complexa és la societat més identitats tenim i més complexes són les decisions”, explica amb relació amb aquest espectre de gent atrapada entre els dos pols. D'aquesta manera, com assenyala l'última enquesta de Metroscopia, els votants catalans es decanten per una tercera via quan se'ls ofereix aquesta possibilitat amb un 42%, davant d'un 18% que prefereix que tot continuï igual i un 31% que opta per la independència. Però al final, un 25% de l'electorat es mantenia indecís al començament de la campanya.
Sobre la firma
