Selecciona Edició
Connecta’t

Una Mercè de rècord

El Piromusical tanca una festa major de Barcelona que ha atret 1,8 milions de persones

Pop-rock i rumba catalana per al Piromusical de la Mercè.
Pop-rock i rumba catalana per al Piromusical de la Mercè.

Tres mil litres d'aigua per segon ballant al ritme acompassat del so de la pirotècnia, del pop-rock i la rumba catalana, a més d'una bona mostra del repertori de Joan Manuel Serrat (50 anys a sobre l'escenari) van marcar el Piromusical que va tancar ahir a Montjuïc les festes de la Mercè, que han registrat rècord d'assistència: 1,8 milions de persones han participat en les 500 activitats programades per l'Ajuntament, 300.000 més que l'any passat. Ada Colau, primera alcaldessa de Barcelona, en va destacar l'afluència a la Ciutadella, on gairebé 400.000 persones han vist els espectacles.

També amb aquest denominador, el d'espectacle massiu apte per a (gairebé) tots els públics, podria resumir-se l'oferta de la Mercè musical, on sembla importar més la presència de grans masses de ciutadans que la música. El centre de la ciutat va registrar menor afluència que altres anys, mentre que la platja de Bogatell ha tornat a mostrar-se idònia per a concerts multitudinaris de caràcter més juvenil malgrat les molèsties circulatòries i la llunyania dels col·lapsats transports públics.

La plaça de Catalunya, abans escenari de grans concerts populars d'afluència massiva, ha perdut pes en la programació, fet que ha contribuït a desplaçar públic cap a altres zones. Malgrat això, la gran força rumbera de Sabor de Gràcia ha estat un dels moments estel·lars d'una festa caracteritzada per la discreció, l'absència d'estrelles (Maria del Mar Bonet va suspendre el seu concert per una faringitis) i la pràctica inexistència de noms internacionals que han marcat la diferència, informa Miquel Jurado.

Amb la nova direcció de Marc Campillo, l'oferta del Barcelona Acció Musical (BAM) s'ha tancat, per la seva banda, amb una programació massa llarga (els escenaris muntats convidaven a no deixar-los buits de diumenge a dimecres), però que ha ofert actuacions d'interès, des del classicisme de Michael Rother fins al folk de Ryley Walker (actuació sensacional), passant per l'accent local de Beach Beach, el funk sintètic i pobret de Lonelady, la marcianada que no hi havia per on agafar-la de Wand o l'optimisme melòdic i tènue de Vetiver... Són alguns dels noms, amb Nueva Vulcano, Miquel Serra o Senior, d'una oferta que apunta l'interès de posar l'accent en les músiques del món com a contrapunt a l'anglosaxona dominant, informa Luis Hidalgo.

MÉS INFORMACIÓ