Selecciona Edició
Connecta’t

Tornada a la normalitat

Pedro Sánchez, líder del PSOE, fa miques el rècord mundial de petons a la galta

Visita de Pedro Sánchez al mercat ambulant de Santa Perpètua, Cinturó 3.0, més enllà d'Orion, Portes de Tannhäuser. Iceta, E=MC2 quadres del PSC, i Pedro Sánchez avancen amb paradetes que venen les llegendàries calcetes del cinturó. Són, per cert, R+D. Amb l'amor i les mostres gratuïtes de perfumeria o de salsitxes, conformen l'únic luxe dels pobres. El públic s'amuntega. Hi destaquen les senyores, i els senyors jubilats, amb gorra i garrot. El contacte amb el líder es fa a través de l'acudit –“que maco que ets”–, l'abraçada i el petó. Amb una paradeta de pantalons per a senyors que no volen tornar a tenir relacions sexuals la resta de la seva vida, Sánchez fa miques el rècord mundial de petons a la galta. El petó, com tot el que és humà, deixa d'ésser humà quan s'industrialitza. I tant de petó és estrany. Evoca altres productes rars. No ho sé. Una pel·li porno, aquella trama en què després de tant contacte físic el noi i la noia tampoc es casen.

Feia temps que no veia aquest tipus de contacte entre l'elector i el candidat. Concretament, des del 2011, quan les acampades a Barcelona i Madrid, en plena campanya electoral, van enviar a fer punyetes les dinàmiques polítiques electorals. Els polítics van deixar de sortir al carrer, a fer el de sempre, ja que no passava el de sempre, ni eren rebuts com sempre. L'acudit, l'abraçada, el petó, els canals de contacte del polític local amb el ciutadà van desaparèixer. Però bé, sembla que han tornat a aparèixer. En aquestes eleccions, per cert, les millors campanyes estan sent, sota el meu criteri, la d'Albiol, sustentada en espots zen, i en love power, i la d'Iceta, una campanya vintage –sembla que s'hagin baixat de Google una campanya dels vuitanta–, sustentada a reprendre la cosa on la vam deixar el 2011.

Arribem fins al quiosquet del PSC. Parla Sánchez. El problema d'Espanya i Catalunya “són els mals governants”, que “no parlen dels problemes reals”. Els problemes reals, per cert, són “els que m'ha explicat la gent del mercat” –just en aquell moment, una senyora, al mercat, va i crida: “Independència!”–. Sánchez explica uns quants d'aquests problemes reals que ha sentit al mercat, cap al·ludeix al que s'ha produït: la set de petons i abraçades. En tot cas, aquests problemes reals “només els solucionarà un Govern socialista”. No al·ludeix a la paraula federalisme. S'ha filtrat, per cert, que després de les eleccions es materialitzarà la proposta socialista per a les generals, i que de federalisme, d'entrada, no. Intervé Iceta. Parla de federalisme.

MÉS INFORMACIÓ